La Bogeria de Narcís Oller: Anàlisi i Context al Segle XIX

Durant el segle XIX, el debat públic sobre la bogeria es va anar estenent, bàsicament a causa de tres factors clau:

• 1. La progressiva creació de centres psiquiàtrics.
• 2. L'aparició de nous tipus de trastorns psicològics derivats de la Revolució Industrial.
• 3. L'auge dels estudis experimentals en psiquiatria.

A més, a l'última dècada del segle, es van difondre per tot Europa les teories del metge italià Cesare Lombroso, que identificaven l'herència i el trastorn, i que associaven la genialitat a la degeneració.

Interrelació de Medicina, Crim i Literatura

A finals de segle, s'interrelacionen tres camps aparentment diversos:

• La medicina
• El crim
• La literatura

La novel·la reflectirà aquest interès i aquesta popularització del tema de les malalties mentals de dues maneres principals:

• Creant personatges amb característiques procedents de les investigacions mèdiques.
• Debatent, a través de la ficció, sobre quins són els límits de la bogeria.

Gènesi i Recepció de la Novel·la "La Bogeria"

La Bogeria va ser redactada en 3 o 4 setmanes a Puigcerdà l'estiu de 1898. En un primer moment, Oller havia pensat titular la novel·la El boig, però va decidir canviar-lo pel de La Bogeria, amb la finalitat de centrar el tema de la novel·la sobre la malaltia, les seves causes i les seves conseqüències, més que no pas sobre l'individu. De tota manera, Oller ja havia reflexionat sobre les malalties mentals en el conte On són els boigs?, publicat el 1893. La Bogeria es va publicar a principis de 1899 amb el subtítol de "Novel·la de costums del nostre temps" i constitueix un dels intents de l'autor per buscar solucions a la crisi en què es trobava immersa la narrativa naturalista.

El Procediment Indirecte: Innovació Narrativa d'Oller

El procediment indirecte és el punt de vista narratiu emprat per Narcís Oller en aquesta novel·la i ha estat considerat la gran troballa tècnica de l'obra, pel fet de ser una de les aportacions més originals i modernes a la narrativa europea de l'època. L'autor deixa de banda l'omnisciència total, característica de les seves obres anteriors i pròpia de la narrativa realista i naturalista, per aconseguir més versemblança a la vegada que aconsegueix introduir elements subjectius dins la narració. La història arriba al lector a través d'un narrador testimoni que participa dins la trama de la novel·la. Aquest recopila la informació facilitada pel seu amic Armengol i pel pròsper Giberga principalment, i té un paper fonamental en el diàleg. Aquest procediment aconsegueix confrontar tres actituds diferents davant el fenomen de les malalties mentals:

• La d'en Giberga
• La de l'Armengol
• La del mateix autor

La història és explicada pel narrador bastant temps després dels fets i, per tant, reflexionant sobre els fets passats des de la maduresa i atorgant-se un fort sentiment de culpabilitat.