Boccioni i el Futurisme: Dinamisme i Moviment en l'Escultura

Formes úniques de continuïtat en l'espai (1913)

• Autor: Umberto Boccioni
• Tècnica: Escultura exempta en bronze
• Estil: Futurista
• Tema: Figura humana en moviment

Context Històric i Artístic: El Futurisme

Situem aquesta obra a principis del segle XX, dins de les primeres avantguardes, concretament dins del bloc del Futurisme. Aquest moviment va ser fundat a París per Filippo Tommaso Marinetti l'any 1909. El principal propòsit ideològic d'aquest moviment va ser trencar amb el passat i exaltar el poder de la tecnologia, la màquina i la modernitat.

Els artistes futuristes van buscar reproduir obsessivament la sensació de moviment, dinamisme, canvi i transformació, conceptes vinculats a la idea de progrés. Per això es va inventar una nova tècnica formal: el simultaneisme, que consistia a repetir les imatges de manera superposada, aconseguint d'aquesta manera una cosa semblant a una seqüència fílmica.

Umberto Boccioni: Biografia i Trajectòria

Boccioni fou una de les figures més importants del moviment futurista. L'any 1901, l'artista italià es va traslladar a Roma, on va aprendre la tècnica del divisionisme. Després d'una etapa de viatges, en la qual destaca el seu pas per París, Rússia i Venècia (on es matricula a l'Acadèmia de Belles Arts), es va establir a Milà. Allà va conèixer Marinetti, autor del manifest de la poesia futurista.

Aleshores, es va unir al Futurisme i va col·laborar en la creació dels manifestos de la pintura i l'escultura futuristes.

Descripció Formal i Tècnica

És el retrat d'un cos antropomòrfic que camina cap endavant de manera decidida. L'escultor italià reprodueix el moviment de la figura a partir de la projecció en un mateix pla espacial de la musculatura corporal, sobretot del tors i les cames.

La figura es configura a partir d'una sobreposició de volums, com si es tractés d'una seqüència fílmica en la qual les imatges, en lloc d’anar apareixent una darrere de l'altra, s'anessin col·locant sobre la precedent sense que aquesta desaparegués. El resultat d'aquesta *simultaneïtat temporal* reprodueix el sentit de l'acció del personatge: una figura distorsionada semblant al plantejament cubista, consistent a enquadrar en un únic pla punts de vista diferents (*simultaneïtat espacial*).

Per tal de recrear aquesta percepció de desplaçament, Boccioni utilitza nombroses formes geomètriques de perfils angulosos, potenciades visualment gràcies a la superfície brillant i polida del bronze. Aquests perfils angulosos, a més, permeten representar amb més vivacitat la tensió entre el desplaçament de la figura en el sentit del moviment (cap endavant) i les formes generades en sentit contrari (cap endarrere) pel dinamisme de la marxa. El resultat és una estàtua de composició oberta que es relaciona amb l'entorn.

Temàtica: Dinamisme Absolut i Relatiu

En el Manifest de l'Escultura Futurista s'afirma el següent: «Qualsevol objecte mostra, mitjançant les línies, de quina manera es disgregaria si continuessin les tendències de les seves forces internes.»

Boccioni entenia el dinamisme com «la concepció lírica de les forces interpretada per les infinites manifestacions de la relativitat entre el moviment absolut i relatiu». Per a l'artista italià, el moviment absolut són les forces internes invisibles d'un objecte que l'escultor revela en relació amb el moviment relatiu, el que s'experimenta a través de l'espai i del temps.

Aquesta obra és sens dubte la posada en pràctica d'aquestes teories. És un retrat tridimensional d'un cos enèrgic i poderós en acció, amb el qual Boccioni reprodueix perfectament l'energia interna i dinàmica de l'ésser humà.

Per a alguns crítics, aquesta escultura recull l'essència de la teoria *nietzscheana del Superhome*: l'ésser humà del futur, biònic (meitat humà i màquina), que es desenvolupa en llibertat trencant les barreres i les normes que el tenien atrapat.

Models i Influències

Boccioni fou qui millor va saber transmetre els conceptes futuristes i fou pioner en l'ús de nous materials com el vidre, el ciment o el ferro.

Alhora, malgrat que el Futurisme renega de les fórmules heretades del passat, podem veure una certa semblança amb la ***Victòria de Samotràcia***, ja que ambdues obres intenten recrear una mateixa sensació: el moviment ràpid i decidit d'un cos en l'espai.