Blanquejament dental: tècniques, indicacions i contraindicacions

Blanquejament Vita en clínica

S'utilitza peròxid d'hidrogen a elevades concentracions aplicant una o més sessions en clínica i s'activa amb llum o sense. El resultat immediat del blanquejament és degut a la deshidratació produïda per l'aïllament. No es precisa la col·laboració del pacient i el tractament dura 1:30h amb 3 pauses per renovar el producte.

Tècnica

1. Profilaxis: retirada de la placa i càries realitzant un detartratge mitjançant ultrasò, seguit d'un poliment amb copa de goma.
2. Registre color: mesura del to amb guia Vita realitzant una foto.
3. Aïllament: protecció dels llavis aplicant vaselina i obreboques per protegir la mucosa labial i visualitzar el camp dental.
4. Gravat de l'esmalt amb àcid ortofosfòric al 37% durant 5 sg, rentat amb aigua + assecar amb xeringa en cas de taques molt severes.
5. Col·locació del gel peròxid de dent en cara vestibular amb molta cura de no tocar la geniva.
6. Aplicació de font de llum o calor.
7. Fluorització al finalitzar.
8. Fotografia al finalitzar el procés de blanquejament.

Blanquejament ambulatori (casa)

Es realitza amb cubetes o ferules amb peròxid de carbamida a nivell domiciliari. Abans s'utilitzava com a antisèptic bucal al 1968.

Tècnica clínica

1. Eliminació dels carall i placa.
2. Registre de color.
3. Disseny i confecció de cubets individuals.
4. Prova i lliurament de cubetes, gel i instruccions.

La durada del tractament depèn de les necessitats estètiques, amb una mitjana de 2 a 3 anys. El pacient ha de ser vist cada setmana.

Blanquejament Vita: indicacions i contraindicacions

Indicacions: taques per canvis d'edat, hàbits alimentaris, tabac, florosi, fàrmacs, traumatismes, necrosis polpar o tractaments endodòntics.

Contraindicacions absolutes: dents sensibles, exposició dentina i radicular, pacients menors de 12 anys, embarassades i lactants, fumadors, alts consumidors d'alcohol, al·lèrgia als components.

Contraindicacions relatives: pacients perfeccionistes, amb càries o malalties periodontals, dents molt restaurades, fisures en restauracions, coloracions anòmales per metalls, pacients adictes a begudes gasoses, problemes psíquics o alteracions en la deglució.

Tincions extrínseques: es depositen sobre la superfície externa de la dent i poden ser eliminades. Origen microbià, metàl·lic, alimentari i químic.

Tincions intrínseques: es dipositen en la pròpia estructura dentària i no es poden eliminar mecànicament. Afecten a tota la superfície dentària.

Tincions tetraciclines: no es recomana administrar-les durant l'embaràs ni en menors de 8 anys.

El color de les dents es produeix després de l'exposició a la llum solar.