Blancaneus i els Set Nans: La Revolució de l'Animació Disney

La Gènesi de Blancaneus: Un Somni Animació

El motiu principal pel qual Disney es va plantejar fer un llargmetratge va ser l'extensió de l'hàbit de les sessions dobles als cinemes, fet que va provocar una gran disminució en el nombre d'encàrrecs de curts animats, ja que aquests es projectaven davant de sessions úniques. El 1933, la idea de fer un llargmetratge va despertar una gran sorpresa i escepticisme. Molts deien que ningú aguantaria una hora sencera de "tonteries", i els més radicals afirmaven que una pel·lícula de dibuixos animats acabaria fent malbé la vista dels espectadors pels seus colors vius i plans. El 1934, Disney va fer públic que realitzaria la pel·lícula Blancaneus i els set nans, dedicant-hi tres anys i invertint-hi tot el seu pressupost i crèdit.

Un Projecte Innovador i Meticulós

En ser un projecte tan complex i inèdit, Disney es va veure obligat a impartir classes al personal contractat cada vespre. El projecte es va tornar més meticulós; per exemple, Disney va trobar Blancaneus massa pàl·lida i va fer que li posessin coloretes.

El Procés d'Animació Tradicional de Disney

Amb aquesta pel·lícula es va consolidar la manera tradicional de fer films de dibuixos animats. A continuació, es detallen els passos clau:

1. Disseny de Personatges

   En aquesta fase inicial, cap idea es descarta d'entrada i es va depurant a mesura que es descobreix. Actualment, aquest procés és encara més complex: es contracten bons il·lustradors durant uns dies perquè retratin els personatges en diferents situacions. Una vegada es tria l'aspecte que ha de tenir cada personatge, es passa a la fase de sketchboard: es desenvolupa el personatge des dels seus trets més generals fins als més concrets, com els moviments dels braços, les expressions facials, etc.

2. Il·lustracions Conceptuals i Storyboard

   El tercer pas són les il·lustracions conceptuals: aquí es descriuen les atmosferes, les accions i l'ambientació que, un cop acceptades, passen a formar el storyboard, que és el guió conceptual on s'explica què succeirà.

3. Dissenys Preliminars i Animació

   La quarta fase és el disseny preliminar dels escenaris, on amb tot luxe de detall i color es descriuen, ja que serviran de base per planificar l'animació i per fer els fons finals. El cinquè pas és la creació dels fotogrames clau i els ruffs, que són els esborranys de les accions. A partir dels ruffs es fa l'animació neta només amb línia (sisè pas). Setè pas: el departament de color entinta amb negre damunt d'acetat les imatges i, per l'altra cara, les pinta (color).

4. Decorats Finals i Tècniques Específiques

   Paral·lelament, es creen els decorats finals, que són de gran format, damunt de vidre i pintats a l'oli. Finalment, es graven tots els acetats fent servir la tècnica d'stop motion i utilitzant la truca. Per animar la Blancaneus i tots els personatges que no eren nans (bruixa, príncep...), es va utilitzar el rotoscopi. L'actriu a qui van filmar fent els moviments era una desconeguda ballarina anomenada Marjorie Belcher. Se la va gravar amb els vestits per veure el moviment de la roba i, a partir d'aquí, es van fer tots els dibuixos. Un dels personatges més destacats és la madrastra; el seu rostre va estar inspirat en l'actriu Joan Crawford. El disseny i l'animació de la madrastra els va fer Art Babbitt.

Innovació Tècnica: La Màquina Multiplà

Un dels elements més revolucionaris de la pel·lícula, que li va donar una imatge molt cinematogràfica, va ser la utilització per primera vegada de la màquina multiplà, creada pels estudis Disney i de la qual ja s'havien fet algunes proves a les Silly Symphonies. Aquesta màquina permet la utilització simultània de diverses capes de paisatge transparent, travellings i profunditat de camp. El que es mou són els dibuixos i no la càmera.

Impacte i Llegat de Blancaneus i els Set Nans

L'Estrena i l'Èxit Inicial

La pel·lícula es va estrenar el 21 de desembre de 1937. A part de convidar celebritats, també es va fer una crida al públic en general. Com que la pel·lícula s'havia acabat 10 dies abans, els propis dibuixants van fer els cartells i els van penjar per tot Hollywood per promocionar-la.

Recepció i Impacte en l'Animació

Malgrat tota la reticència inicial del públic, la presència de Blancaneus ja va captivar els espectadors, tant pel seu lirisme com pel seu plantejament cinematogràfic de moviment de càmera, demostrant que el cinema d'animació podia anar més enllà del cinema d'imatge real.

Anàlisi d'Escenes Clau

Escenes de Lirisme i Emoció

Quan ens presenten la Blancaneus, ella està buscant aigua. El lirisme comença quan converteix el pou en un pou dels desitjos. En aquesta escena, veiem com l'animació supera els films reals: la veu de Blancaneus ressona a l'aigua i crida el príncep. El vol dels ocells es veu perfectament amb molt de detall, un aspecte que ja s'exagera al final quan li porta el petó al príncep.

Un altre encert és l'ambientació. Disney va fer que s'estudiessin els grans il·lustradors europeus i va ambientar el conte basant-se en aquests estudis.

El millor moment és quan confronten la situació d'ell cantant amb la bruixa tancant la cortina. Finalment, ella també tanca la cortina com si fos un teatre (teló) i fa un fos.

L'Escena del Bosc: Tensió i Expressionisme

Una de les escenes de les quals l'estudi estava més orgullós va ser quan la Blancaneus s'endinsa al bosc per ser assassinada. Una escena molt estudiada, amb un tempo molt controlat i molts moviments de càmera.

Volien provocar una gran tensió i per això tenien clar que havien de despertar empatia. Així, l'escena en què ella troba l'ocellet abandonat és on empatitzem; aquest ocellet la representa a ella mateixa (que està sola, porta els mateixos colors). Quan ella és atacada, veiem que es juga constantment amb la figura d'ella d'esquenes, que transmet una ombra, i es juga amb un joc de plans on l'assassí s'acosta i ella cau sobre l'ombra, fent un contraplà per veure l'atac. Quan ella fuig, aprofiten al màxim la màquina multiplà: ella entra al bosc, la càmera la segueix. Entren amb un travelling cap endavant al malson i surten del malson amb un travelling cap enrere. Aquest malson, que serà propi de Disney, serà molt expressionista, extret de l'expressionisme alemany. Aquesta escena és un encert perquè barreja els dos mons: el de l'animació moderna, el de Blancaneus, i per altra banda, s'introdueix el món del cartoon. Es barreja la realitat i la ficció i queden molt conjuntats. Hi ha un món on viuen els personatges realistes i els cartoons (nans).

El fet interessant d'aquesta part és el plantejament que tota ella és una coreografia, i l'altre és que en molt poc temps són capaços de dotar de perfil psicològic a tots els personatges. Això demostra que han superat els estudis Fleischer, ja que ells no van poder dotar els personatges de perfil; en dos minuts, Disney ho aconsegueix. La cançó "Aibo" és una de les 20 que canten; se'n van compondre 50 i se'n van descartar 30.

La Transformació de la Madrastra: Terror i Innovació

Una altra escena impressionant és com la madrastra es converteix en bruixa. Aquí es veu l'enorme deute que té Disney amb el cinema de la Universal. La imatge és clavada a quan la noia baixa al castell de Dràcula. També s'intueix un element molt propi de l'escena de terror: sempre hi ha un espectador, en aquest cas un corb, que ajuda a augmentar l'atenció i a què ens identifiquem. La bruixa deu molt també a l'expressionisme cinematogràfic, però és una bruixa alquimista que recorda el bruixot de Metròpolis; tot i ser una bruixa, utilitza electricitat per carregar el conjunt, com Frankenstein. El moment més destacat és quan es transforma. Torna a treballar amb la forma del reflex impossible i com suggereixen el que està passant més del que veiem; la transformació la veiem a trossos i també és molt interessant el joc de líquids (barreja). Veiem un altre fet insòlit: una persona es transforma en un cartoon. És la primera transformació d'un personatge real a cartoon. Aquest final, quan troben la recepta, fan un travelling per acabar de fer por.

Llegat i Reconeixement

La pel·lícula va rebre molt bones crítiques i va ser un èxit de taquilla, duplicant la inversió realitzada. Això va permetre a Disney crear uns grans estudis. A la cerimònia dels Oscar, li van atorgar un Oscar especial per la pel·lícula, una rèplica dels nans. Walt Disney és la persona que més Oscars ha rebut en la història del cinema, un total de 26.