Biomolècules: Proteïnes, Àcids Nucleics, Lípids i Més

Biomolècules

Proteïnes

Biomolècules formades per llargues cadenes polipeptídiques compostes per aminoàcids.

Tipus

1. Holoproteïnes: Formades per cadenes polipeptídiques.
2. Heteroproteïnes: Combinades amb altres molècules no proteiques.

Estructura

1. Primària: Seqüència lineal d’aminoàcids en una cadena polipeptídica. Determina les característiques i funcions de la proteïna.
2. Secundària: Plegament de la cadena polipeptídica que es forma a mesura que la proteïna es sintetitza, estabilitzat per enllaços d'hidrogen entre els grups C=O i N-H.
   • Hèlix alfa: Estructura helicoïdal estabilitzada per ponts d’hidrogen intracatenaris entre els grups NH i CO de la cadena.
   • Làmina beta: Cadenes polipeptídiques esteses que es connecten per ponts d’hidrogen, formant una estructura en làmina.
   • Girs beta: Girs de 180º a la cadena polipeptídica, estabilitzats per ponts d’hidrogen, que ajuden a redirigir la cadena.
3. Terciària: Conformació tridimensional completa de la cadena polipeptídica, resultant de les interaccions entre les cadenes laterals dels aminoàcids.
4. Quaternària: Organització de proteïnes amb més d’una cadena polipeptídica (subunitats), com l'hemoglobina.

Processament de l'ARN en eucariotes

1. Capat (Capping): Afegida d'un cap de metilguanosina a l'extrem 5' de l'ARNm, protegint-lo de la degradació.
2. Poliadenilació: Afegeix una cua de poli-A a l’extrem 3', per protegir i facilitar el transport de l'ARNm.
3. Splicing: Eliminació d'introns i unió dels exons per formar l'ARNm madur.

Vitamines

Molècules orgàniques essencials per al metabolisme dels éssers vius, que no aporten valor energètic però actuen com a coenzims en reaccions enzimàtiques. S'obtenen a través de la dieta.

Grups

1. Vitamines hidrosolubles: Solubles en aigua i s'eliminen per l'orina (Vitamina C i Vitamina B12).
2. Vitamines liposolubles: Solubles en greix i s'emmagatzemen en teixits grassos (Vitamina A i Vitamina D).

Prova de Fehling

Test químic utilitzat per identificar la presència de monosacàrids i disacàrids reductors, com la glucosa i la maltosa. Es fa reaccionar una solució glucídica amb el reactiu de Fehling, que conté coure (II) en forma de sulfat de coure (CuSO4). Si hi ha sucres reductors presents, es produeix un canvi de color a taronja, indicant que el Cu (II) ha estat reduït a Cu (I).

Saponificació

Reacció en què els triglicèrids es hidrolitzen en medi alcalí per formar glicerol i sabons.

Procés

1. Hidròlisi: Els triglicèrids reaccionen amb l'hidròxid de sodi (NaOH) o de potassi (KOH). Producció de sabó.

Estructura de l'ADN

Doble hèlix dextrogira, dues cadenes antiparal·leles en sentit 3’ → 5’ i 5’ → 3’ unides per ponts d’hidrogen que es formen entre monòmers.

1. Estructura primària: Seqüència lineal de desoxiribonucleòtids d’una cadena.
2. Estructura secundària: Estructura de doble hèlix dextrogira (antiparal·lela i complementària).
3. Estructura terciària: Resultat del superenrotllament sobre l’eix central de l’estructura secundària.
   • En procariotes: La doble hèlix d’ADN s’associa a proteïnes no histones donant lloc a una doble hèlix tancada pels extrems (circular).
   • En eucariotes: La doble hèlix d’ADN s’associa a proteïnes histones i no histones donant lloc a una doble hèlix oberta pels seus extrems.

Aminoàcids i Proteïnes

Aminoàcid: Són els precursors moleculars de les proteïnes.

Proteïna: Són polímers constituïts per monòmers, anomenats aminoàcids.

Fosfolípids

Tipus de lípid que conté un cap polar (hidrofílic) i dues cues apolars (hidrofòbiques), propietats amfipàtiques. Són components clau de les membranes cel·lulars.

Funció: Formar bicapes lipídiques a les membranes cel·lulars, permetre el pas selectiu de substàncies i participar en la senyalització cel·lular.

Cap polar: Compost per un grup fosfat unit a una molècula de glicerol, que és soluble en aigua.

Cadenes d'àcids grassos: Dos àcids grassos s'uneixen al glicerol, formant les cues apolars que són insolubles en aigua.

Glicoproteïnes

Són biomolècules formades per la unió covalent d’un glúcid a una proteïna.

Funcions: Adhesió cel·lular, reconeixement cel·lular, canals de transport.

Enllaços: O-glicosídics (serina, treonina) i N-glicosídics (asparagina).

Lípids saponificables

Contenen àcids grassos i poden ser hidrolitzats per formar sabons.

Classificació

• Lípids simples: Triglicèrids i cèrids.
• Lípids complexos: Fosfolípids, glucolípids, lipoproteïnes.