Biomolècules i estructura cel·lular: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics

Biología5,08 KB

Glúcids o hidrats de carboni
Són la principal font d'energia del metabolisme cel·lular. A més, constitueixen algunes parts de la cèl·lula i serveixen per construir altres biomolècules.

Lípids
Són el principal component de les membranes cel·lulars. També són la font d'energia més eficient i s'emmagatzemen en dipòsits de reserva. La membrana està formada per ells.

Proteïnes
Macromolècules formades per la unió d'aminoàcids. Formen la major part de les estructures cel·lulars i participen en la regulació i execució de la majoria dels processos que tenen lloc a les cèl·lules.

Àcids nucleics
Constitueixen el material genètic de les cèl·lules, és a dir, defineixen totes i cadascuna de les seves característiques i activitats.

Cèl·lula
Estructura capaç de realitzar les funcions vitals. És la part més petita de tots els éssers vius.

Eucariota
Cèl·lula amb nucli. És més complexa i generalment més gran. És la cèl·lula dels animals, les plantes, els fongs i els protoctists.

Procariota
Cèl·lula sense nucli, d'organització senzilla i mida menor. És la cèl·lula del regne Mónera, dels bacteris.

Cèl·lula animal
Cèl·lula amb nucli que no té paret cel·lular rígida, ni cloroplasts.

Membrana plasmàtica
Bicapa lipídica amb proteïnes incrustades que envolta i delimita la cèl·lula. Permet l'intercanvi de substàncies amb l'exterior.

Nucli
Estructura esfèrica en la qual es troba el material genètic.

Citoplasma
És el medi intern de la cèl·lula. Conté els orgànuls i els complexos macromoleculars.

Flagels
Apèndixs responsables de la mobilitat d'algunes cèl·lules. Són llargs i solen ser pocs.

Cilis
Apèndixs presents en determinades cèl·lules, responsables de la mobilitat de la cèl·lula. Solen ser curts però abundants.

Lisosomes
Orgànuls esfèrics que emmagatzemen enzims digestius, que s'encarreguen de digerir les substàncies ingerides per les cèl·lules.

Aparell de Golgi
Està format per una sèrie de sacs aplanats i vesícules de diferent mida. Intervé en processos de secreció cel·lular.

Mitocondri
Té una doble membrana: l'externa és llisa i la interna té crestes i vesícules. S'encarrega de la respiració cel·lular.

Centríols
2 estructures cilíndriques que dirigeixen el moviment del citoesquelet.

Envoltura nuclear
Posseeix molts porus i comunica el nucli amb el citoplasma.

Centrosoma
Format per 2 centríols. Participa en l'organització del citoesquelet, la motilitat cel·lular i la formació del fus mitòtic quan la cèl·lula es va a dividir.

Nucleòl
Estructura esfèrica composta per ARN i proteïnes. Només és visible quan la cèl·lula no s'està dividint. En una cèl·lula pot haver-n'hi 1 o més.

Ribosomes
Estan lliures en el citoplasma o associats al RE rugós. La seva funció és la síntesi de proteïnes.

Reticle endoplasmàtic rugós (RE rugós)
Conjunt de canals que es comuniquen amb la membrana nuclear. La seva funció és emmagatzemar i transportar les proteïnes sintetitzades pels ribosomes.

Reticle endoplasmàtic llis (RE llis)
Conjunt de canals que es comuniquen amb la membrana nuclear. La seva funció és sintetitzar, emmagatzemar i transportar lípids.

Biomolècules
Molècules que formen part dels éssers vius.

Orgànul
Les biomolècules s'units per formar estructures cel·lulars que compleixen una funció concreta dins de la cèl·lula i que tenen membrana.

Aminoàcids
Molècules senzilles que constitueixen les proteïnes.

Àcids nucleics
Són grans biomolècules formades per la unió de nucleòtids. n'hi ha 2 tipus: ADN i ARN.

Metabolisme cel·lular
Conjunt de processos químics que tenen lloc a l'interior de la cèl·lula.

Paret cel·lular
Envoltura rígida i gruixuda que es troba per sobre de la membrana. Protegeix i dona forma a la bacteri.

Citosol
Medi fluid del citoplasma.

Citoesquelet
Format per fibres proteiques que formen una xarxa per tot el citoplasma. Intervé en el moviment i l'organització interna.

Complexos macromoleculars
Estructures desprovistes d'una membrana lipídica que duen a terme processos essencials per a la cèl·lula.

Proteasomes
S'encarreguen de la degradació de les proteïnes danyades o que ja no són necessàries. Es troben lliures pel citoplasma.

Descargar

PDF Word HTML