Biomes polars i temperats

Tundra

-És el bioma que es troba més al nord (latitud 45-60º)

-Baixes temperatures

-Planes sense arbres, vegetació arbustiva

-Tundra àrtica al pol nord i tundra alpina a les muntanyes més altes

-El sol de mitja nit és un fenomen que es dona en una època de l'any on no arriba a amagar-se

-Bioma més afectat pel canvi climàtic. Les temperatures de l'estiu augmentarien de 2 a 5°C fonent-se tot o part del permafrost.

Tipus:

-Tundra arbustiva: És la que està més al sud, hi domina la molsa amb arbres nans, verns, bedolls i salzes de mig metre d'alçada

-Tundra típica: Hi ha molta molsa de 5 a 7 cm d'alçada que s'estenen sense quasi cap altra vegetació al llarg de quílòmetres. Com a herbes hi són presents plantes del gènere Carex en concret Carex ensifolia. La presència de líquens queda reduïda a llocs sorrencs i rocallosos.

-Tundra àrtica: Arriba fins al límit amb l'anomenat desert polar. La vegetació es disposa en forma de polígons i fins a un 50% de la terra queda sense vegetació. La geliturbació i la gelifracció (acció del gel i el desgel) deixa la tundra coberta d'esquerdes i monticles.

Clima:

-Fronts polars

-Anticiclons tèrmics polars

-Hivern ¾ parts de l’any

-Gran albedo per la neu

-Temperatures mitjanes sempre sota 12º

-Molt poca precipitació, per sota de 200mm l’any

-El vent té una importància molt elevada en la estructura del ecosistema

Sòl:

-Gelisòls

-Permafrost permanent de 2 a 3 m

-El gel no deixa drenar l’aigua de pluja i es formen aiguamolls

-Pobre en nitrogen

-Baixa temperatura = baixa taxa de descomposició

-La màxima acumulació de neu és de 20cm degut als forts vents que la reparteixen

-S’acumula metà per degradació de M.O. sota la capa gelada (gasos d’efecte hivernacle)

-Crioturbació: alteració de les capes superficials del sòl per la dilatació de l’aigua en gelar-se sota la superfície.

-Solifluxió: formació de terrasses per congelació i descongelació del sòl

Vegetació:

-Les comunitats varien amb l’altitud cap a menys

-La temperatura afavoreix les plantes llenyoses i herbàcies

-Líquens, briòfits i esfagnes (latituds altes) molt comuns

-Plantes vasculars (latituds baixes)

Fauna:

-Poc variada: ossos polars, Bous mesquers, mamífers marítims, rens, guineus àrtics i diversos micromamífers (que no són capaços d'excavar el sol glaçat) acompanyats de moltes aus nidificants o migratòries (oques, frarets, mussols, etc.) que s'alimenten en gran part de l'explosió de mosquits a l'estiu

Adaptacions:

-Defensa contra el vent i el fred

-Plantes amb coixinet pel fred

-Monosacàrids contra la congelació

-No creixen altes

-Formes arbustives per viure sota la neu

-Període vegetatiu curt

-Fauna: pel, migracions, hivernació, extremitats curtes

Diferències tundra àrtica/alpina:

-Incidència de la llum: Àrtic = sòl de nit, prat alpí = Gran radiació

-Oscil·lació tèrmica dia/nit: Més forta en tundra alpina

-Més precipitació en tundra alpina

-Major humitat del sòl en tundra àrtica (permafrost)

-Més neu a la tundra alpina

Taigà

-Caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred

-Per sobre dels 60º de latitud nord fins a arribar a la zona de la tundra

-Pel sud, limita amb el bosc caducifoli temperat

Clima:

-Clima fred continental, en què les diferències entre les temperatures mitjanes d'hivern i les d'estiu van des d'uns 20° (Finlàndia) a més de 60°C (Sibèria oriental)

-A l'hivern, les temperatures mitjanes estan sempre per sota de zero i les glaçades nocturnes continuen durant la primavera.

-Temperatures d'estiu per sobre dels 10°C

Sòl:

-Glaçat permanentment (permafrost)

-Àcids i pobres en nutrients

-Quasi la totalitat dels nutrients s’acumulen al horitzó A que només fa 20cm i és on la pícea té les seves arrels.

-És comuna la aparició de Torberes = aiguamoll on la matèria orgànica a través d’un lent procés de putrefacció dona lloc a la torba.

Vegetació

-Arbredes denses amb molsa al sotabosc i la d'arbredes clares amb líquens.

-Coníferes: Pi roig, avets, bedolls i pollancres

-Molsa al sotabosc

-Sovint es forma el que hom anomena 'drunken forests', literalment 'boscs beguts', que es formen quan la capa de permagel es fon i els arbres, en perdre el seu suport, queden inclinats en diferents direccions.

Fauna

-Ós bru, rens, llops, guineus, senglars, molts petits mamífers i unes 300 espècies d’ocells.

Boscos temperats

-Per sota del taigà (latitud 50 – 60)

-Boscos caducifolis

-Pluges regulars durant tot l’any

-Canvi estacional de temperatures estiu-hivern i de fotoperíode

-Les temperatures no són molt altes

-Sòls rics en nutrients per les temperatures moderades i possibilitat de descomposició de M.O.

-Alfisòls, Inceptisòls i Ultisòls (predominant)

Vegetació:

-Eficiència productiva

-Estrat arbori fins 4m

-Estrat arbustiu pobre

-Estrat herbaci quan cauen les fulles dels arbres i deixen passar la llum

-Estrat arbori: Faig, roures i castanyers

-Rosàcies abundants amb fruits per la fauna

Adaptacions:

-Formes arbustives pel fred i la neu

-Re-translocació de fulles i caiguda posterior

-Arbres molt alts per captar la llum

-Escorces gruixudes per protegir-se del fred

-Reserves per créixer al hivern

Landa

És una vegetació de tipus matollar pròpia de l'Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, els gats i les falgueres, entre altres plantes. La landa natural es desenvolupa damunt de la línia arbòria i al costat de les torberes altes. La major part de les landes atlàntiques són un paisatge cultural, conseqüència del desboscament i de la ramaderia intensiva de xais.

Fauna:

-Comunitats importants de descomponedors i micromamífers

-Cérvols, senglars, ocells endèmics.

Estepa / Praderia

-Planes extenses plenes de herbes, sobretot gramínies, sense arbres

-Latitud 30 – 50

-Clima clarament continental

-Baixes temperatures i ambient sec i fred

-PAMPES = Argentina i Uruguai = designa qualsevol planura sense vegetació arbòria

-Les pluges es concentren a l'estiu (màxima temperatura) i creix l’herbassar

-Al hivern sovint hi ha neu sobre les praderies

Sòl:

-Sòl molt ric

-Poques pluges i molt estrat herbaci

-Molisòls o terres negres = capa superior de terra molt fosca per la gran quantitat de M.O. de les herbes i arrels

Fauna:

-Fauna generalista

-No hi ha espècies endèmiques

-Pocs nínxols al no haver-hi arbres

-Només hi ha estrat herbaci i subsòl, per tant poca riquesa de fauna

-Grans comunitats de invertebrats

-Mamífers nòmades com cavalls, gaseles, saiga

-Ocells: sisó

Adaptacions

-Com no hi ha amagatalls són grans corredors

-Treballen en equip per protegir-se

Sabana

-Extensió de gramínies mancada d’arbres

-Praderia dins d’un clima tropical

-Acostuma a haver-hi arbustos i arbres dispersos però predomina la vegetació herbàcia

-Dèficit hídric per temperatures elevades

-Pluviositat molt variable

-Temperatures molt altes sense variació al llarg de l’any (més variació dia/nit)

-Estació seca i estació humida molt ben definides

-Estan molt afectades pels incendis

-Són paisatges intermedis entre el bosc tropical i la estepa

-Moltes sabanes antròpiques

Sòl

-Format per sorra

-Estrat herbaci superficial

-Drenatge molt ràpid de l’aigua i poca acumulació a la superfície

Vegetació

-Gramínies de dimensions variades diferents d’altres praderies de climes temperats

-S’hi troben palmeres i arbusts

Fauna

-Fauna dominada pels herbívors

-Carnívors depredadors

Adaptacions

-Punts d’aigua on els depredadors ataquen fàcilment

-Es reuneixen molts animals a beure

-Sistemes eutròfics contaminats amb excrements que poden arribar a la anòxia

-Molts animals migratoris per la manca de herba fresca

-Animals molt ràpids per fugir pels prats

-Estratègies de camuflatge

-Homocromia = color de pelatge semblant al paisatge (lleó = gramínies)

-Homotípia = fauna amb formes allargades semblants a arbustos

-Immobilització reflexa en situació de perill per passar desapercebut

-Comportaments grupals i mutualisme entre espècies

-Vida en caus per protegir-se de depredadors i de la calor

Desert

-Alta oscil·lació tèrmica entre dia/nit fins 50º

-Gran incidència de rajos solars

-Absència de vegetació

-Falta de precipitacions

-Zona híper àrida, molt seca

Pseudodeserts

-Deserts falsos o subdeserts

-Tenen vegetació permanent al llarg de l’any però en molt baixa densitat

Deserts veritables

-No tenen vegetació

-Menys de 100mm de precipitació a l’any

Deserts subtropicals

-Formats com a conseqüència de les grans masses d’aire

-Al tròpic de càncer i capricorn

-Masses d’aire molt calent i sec

Deserts costaners

-Zones de costa properes al mar

-Corrents freds paral·lels a la costa

-Deserts molt poc estables

-Al hivern molta boira que cobreix tot el desert

-Deserts més secs de món

Subdeserts o deserts temperats

-Creats per barreres naturals com cadenes muntanyoses

Deserts continentals interiors

-Al interior dels continents

-No arriben les masses d’aire humit dels oceans

Deserts polars

-Elevades pressions (constant anticicló)

-Precipitació nul·la per congelació

-Deserts de neu

Sòls

-Sòls molt pobres amb poca M.O.

-Sòls molt desenvolupats sense capa orgànica

-Formació d’horitzons molt lenta

-No pluges – no meteorització

-No capa orgànica – no mineralització

Vegetació

-Difusa en punts concrets (oasis)

Flora

-Els cactus són les plantes més característiques dels deserts, tot i que també podem trobar les palmeres. La flora també inclou arbustos

Fauna

-Alguns rèptils, invertebrats i petits mamífers que mengen invertebrats

-Elcamell(que pot perdre tres quartes parts del seu pes en aigua), larata cangur, elcoiot, lallebre,aranyes,mussols,esquirols,voltors, i diversos tipus dellargandaixos.

ADAPTACIONS

-Adaptacions de la flora contra la falta d’aigua

-Les plantes es protegeixen dels animals en alguns casos amb les fulles modificades en forma d'espines, que també serveixen per disminuir la pèrdua d'humitat en tenir menys superfície, i en d'altres amb una gruixuda cobertura. La majoria de les plantes del desert són tolerants a lasequerai a la sal, són conegudes amb el nom dexeròfites. Algunes emmagatzemen aigua a les sevesfulles,arrelsotiges. Altres plantes tenen llarguesarrels primàriesque penetren en la terra mentre altres han desenvolupat llargues arrels que s'expandeixen per una amplia zona per tal de cercar l'aigua.

-Excrements secs

MEDITERRANI

-Latitud 35 – 50

-Coincideix la època seca amb la càlida

-Estiu subtropical sec i hivern mitjanament plujós i temperat  

-Entre 15 i 20 graus es la mitjana anual de temperatura

-Zones properes al mar

-Entre 500 i 700mm de precipitació anual a la primavera i la tardor

-Pluges amb fort efecte erosiu

SÒLS

-No tenen una elevada producció primària, les plantes no aprofiten tota l’aigua

-Horitzons poc desenvolupats sense horitzó orgànic

VEGETACIÓ

-Vegetació arbòria perennifòlia

-Estrats herbacis i matolls

-Escleròfil·les = adaptades a llargs períodes de sequera i calor i sensibles a gelades

-Alzinars i pinedes

-Formacions arbustives denses (garric)

-Brolles

-Rouredes

-Bardisses

-A Austràlia dominen especies d’eucaliptus  

ADAPTACIONS

-Estomes per regular la pèrdua d’aigua

-Esclerènquima a les fulles per evitar dessecació

-Fulles amb menys volum per protegir-se de la calor

-Pels blancs a les fulles per protegir-se de la radiació

-Suculència

-Arrels amb rebrots contra incendis

-Llavors resistents al foc

FAUNA

-Rutes clau de  migració d’ocells

SELVA TROPICAL

-Latitud (10º nord/sud del equador)

-Bosc de fulla persistent (perenne)

-Zones molt humides amb molta precipitació

-Són punts de moltíssima biodiversitat al món

-La llargada del dia és constant al llarg de l’any

-La temperatura no varia gaire al llarg de l’any (25ºC)

-Precipitacions de 4000mm anuals

-Precipitacions quasi cada dia durant 3h a la tarda

SÒLS

-Oxisòls

-Pobres en nutrients degut a la elevada producció primària

-Lixiviació de nutrients per fortes pluges (rentat de nutrients del sòl) = laterització

VEGETACIÓ

-Es divideix la vegetació en estrats:

-Emergent: arbres de fusta dura i perennes fins als 60m que emplenen les parts més alts de la selva. El vent es important per dispersar les llavors.

-Dosser: capa primària de la selva formada per un laberint de fulles i branques. Les fulles són grans, llises i ovalades. No deixen passar la llum ni la pluja a les capes inferiors. Es la zona amb més aliment.

-Sotabosc:  Les plantes han de créixer molt (4m) per rebre la llum. Molta diversitat d’insectes.  Granotes, lleopards, jaguars i serps.

-Terra: Capa molt fosca i amb poca vegetació. Sòl calent, humit i format per branques i fulles, fang, arrels, etc. I viuen ossos formiguers, i altres animals recicladors de la selva. 

ADAPTACIONS

-Els arbres tendeixen a créixer cap amunt, sense ramificacions per buscar el sol entre la competència dels altres arbres

-Les plantes del sotabosc tenen unes fulles molt grans per captar la poca llum que arriba.

-Les lianes pugen cap amunt enrocant-se als arbres per arribar el més amunt possible.

-Com que la pèrdua d’aigua a les selves tropicals no es un problema poden estar més temps amb els estomes oberts i per tant fer un intercanvi de gasos durant més temps, produint així el 40% d’oxigen a la terra.

-Els arbres tenen arrels poc profundes. Això es degut a que la capa de nutrients que hi ha és molt petita

-Molts arbres tenen troncs rectes i que no es ramifiquen fins als 30 metres o més.

-La majoria dels arbres tenen la escorça llisa i prima perquè no hi ha necessitat de protegir.se de la pèrdua d’aigua i les baixes temperatures

EXPLOTACIÓ HUMANA

-Talar per fusta

-Mineria

-Caça furtiva per mercat negre

-Pastures

-Plantacions i destrucció del hàbitat

-Es destrueixen 130.00 km2/any de selva