Biomes Aquàtics: Zonació, Característiques i Organismes

La Biosfera: Ecosistemes Aquàtics

La biosfera inclou tots els ecosistemes de la Terra (aquàtics i terrestres), i és l'últim nivell d'organització biològica. Els ecosistemes o biomes aquàtics comprenen aquells que estan compostos per aigua dolça (<0,1% sals) i aigua salada (>3%; marins). Els ecosistemes d'aigua dolça es divideixen en aquells on l'aigua roman més o menys immòbil (llacs o llacunes) i aquells on l'aigua està en moviment (rierols o rius).

Els oceans cobreixen aproximadament el 70% de la Terra. Els ecosistemes marins més rics solen ser els que estan propers a la costa (esculls coral·lins i estuaris).

Zonació en els Biomes Aquàtics

Els biomes aquàtics es divideixen vertical i horitzontalment segons uns factors limitadors. Un dels factors més importants és la llum. Aquesta és absorbida per l'aigua i per organismes fotosintètics. Per tant, la seva intensitat disminueix en profunditat.

• La zona fòtica és aquella on hi ha suficient llum perquè els organismes autòtrofs realitzin la fotosíntesi (100-150m).
• La zona afòtica (inferior) hi penetra molt poca (<1%) o no hi ha llum.

Zonació Segons la Proximitat al Continent

Segons la proximitat al continent distingim:

• La zona nerítica, corresponent a la columna d'aigua situada sobre la plataforma continental (200m prof), i és la zona més propera a la costa.
• La zona pelàgica, o de mar obert, constitueix la columna d'aigua oceànica allunyada de la costa i que està sobre el talús continental i conca (plana abissal).

Altres factors que influeixen en la zonació dels biomes i en la distribució de les comunitats aquàtiques són la temperatura de l'aigua, concentració O₂, salinitat, terbolesa de l'aigua o la quantitat de nutrients.

Tipus de Biomes Aquàtics

Llacunes i Estanys

Ambient físic i químic:

Mínim moviment d'aigües; la mida pot variar de pocs metres quadrats a varis quilòmetres. La llum decreix en profunditat creant zones fòtiques i afòtiques. Els llacs oligotròfics són pobres en nutrients i rics en oxigen dissolt. Els llacs eutròfics són rics en nutrients, i poden tenir zones profundes privades d'oxigen.

Organismes:

Les plantes amb arrels i flotants viuen a la zona litoral (vora). A la zona allunyada del litoral hi ha gran quantitat de fitoplàncton i zooplàncton. A la zona bentònica hi viuen nombrosos invertebrats (els tipus depenen majoritàriament dels nivells d'oxigen i llum). Peixos i amfibis viuen a totes les zones oxigenades.

Rius

Ambient físic i químic:

L'aigua a les capçaleres sol ser freda, neta i turbulenta. A la part baixa, l'aigua és generalment més càlida i més tèrbola (+sediment en suspensió). Morfològicament, a les capçaleres, els traçats dels rius solen ser rectilinis, i s'eixamplen i esdevenen meandriformes prop de les desembocadures.

Organismes:

Els rius que corren per praderies o zones amb poca vegetació solen ser rics en fitoplàncton i/o plantes aquàtiques en descomposició. En els que van per boscos frondosos, la matèria orgànica provinent de la vegetació terrestre és la font principal dels consumidors primaris aquàtics. Diversos tipus de peixos, amfibis i invertebrats habiten els rius oxigenats i poc o no contaminats. Nombroses aus.

Estuaris

Ambient físic i químic:

És on un riu (aigua dolça) troba l'oceà. La salinitat de l'aigua marina es dilueix en aquesta zona (aigua salobre). Els nutrients aportats pels rius fan dels estuaris un dels hàbitats més productius. L'aigua i els sòls tenen sovint poc oxigen dissolt degut a l'alta producció orgànica per part de les plantes i a la descomposició per microorganismes.

Organismes:

Els sòls saturats en aigua afavoreixen el creixement de plantes herbàcies, joncs i canyes. La majoria d'aquestes plantes són halòfites: gran tolerància a la salinitat, i poden extreure la sal de l'aigua a través de les arrels. Els estuaris formen àrees protegides on viuen abundants crustacis, mol·luscs, peixos i aus.

Zones Intermareals

Ambient físic i químic:

És la regió marina més proximal. Ambient que pateix gran variació de condicions: queda inundada quan la marea puja, i exposada quan baixa. El sòl sol ser fangós amb exposicions llargues a l'aire, i variacions de temperatura i salinitat. Els nivells d'oxigen i nutrients són alts i es renoven cada cop que puja la marea.

Organismes:

Els organismes estan adaptats a la dessecació, ja que poden quedar exposats a l'aire quan la marea baixa, i submergits quan aquesta puja. Abundants mol·luscs i cucs que viuen semi-enterrats al sediment, crustacis, equinoderms. Normalment hi ha poques plantes i algues. Aus comunes en marea baixa.

Esculls Coral·lins

Ambient físic i químic:

Els esculls estan formats per organismes invertebrats marins que viuen en aigües someres i càlides dins de la zona fòtica a l'oceà. Solen desenvolupar-se paral·lelament a la costa d'alguns continents i illes. La majoria es troben entre 30º N i S de l'equador. Molt sensibles als canvis de temperatura (20-30ºC òptim). Requereixen nivells alts d'oxigenació i poca entrada de nutrients.

Organismes:

L'escull es compon majoritàriament per cnidaris (coralls) en mutualisme amb algues unicel·lulars. Alta diversitat en altres invertebrats marins (porífers, mol·luscs, algues, crustacis, equinoderms...) i abundància de peixos.

Zona Pelàgica Oceànica

Ambient físic i químic:

Zona molt vasta d'aigua oceànica, amb poca terbolesa i amb una zona fòtica profunda. Els nivells d'oxigen generalment alts, i amb menys nutrients que a les zones de costa. Profunditat mitjana de 4Km (màx.11Km). Quan els organismes productors i consumidors moren, cauen al fons de l'oceà, on corrents periòdiques d'upwelling aporten els nutrients orgànics altre cop a les capes més superficials.

Organismes:

Abundant fitoplàncton i zooplàncton (inclou bactèries, protists, krill i larves d'invertebrats). Els animals nectònics (nadadors) inclouen cefalòpodes, peixos, tortugues marines i mamífers marins.

Zona Nerítica

Ambient físic i químic:

S'estén des del marge inferior del la zona intermareal fins uns 200m mar endins (sobre plataforma continental). L'aigua sol contenir partícules de silt en suspensió, està ben oxigenada i amb una temperatura força estable. Quan l'aigua és prou clara, es produeix fotosíntesi. Aquests factors contribueixen a que tingui una alta productivitat i biodiversitat.

Organismes:

Organismes fotosintètics (fitoplàncton, algues i plantes marines) viuen a la zona nerítica on hi ha suficient llum. Les comunitats nerítiques inclouen nombrosos invertebrats (artròpodes, bivalves, equinoderms...) i peixos.