Biologia Cel·lular: Membranes, Matriu, Paret i Citoplasma
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,45 KB
Membranes Cel·lulars i Estructures Associades
Aquest document explora diverses membranes de secreció i estructures cel·lulars fonamentals en la biologia.
Membranes de Secreció: Matriu Extracel·lular
La matriu extracel·lular (MEC) és la membrana de secreció pròpia de les cèl·lules dels teixits animals.
Funcions de la Matriu Extracel·lular
Les seves funcions principals són:
- Servir com a nexe d'unió entre cèl·lules.
- Omplir els espais intercel·lulars.
- Donar consistència als teixits i als òrgans.
Donada la seva consistència, la matriu extracel·lular condiciona la forma, el desenvolupament i la diferenciació de les cèl·lules que engloba.
Components de la Matriu Extracel·lular
Està composta per una fina xarxa de fibres proteiques immerses en una estructura gelatinosa de glicoproteïnes hidratades, l'anomenada substància fonamental amorfa.
Col·lagen: Estructura i Resistència
El col·lagen és una proteïna filamentosa formada per tres cadenes que formen una triple hèlix. Proporciona estructura, resistència i consistència a la matriu extracel·lular.
Elastina: Elasticitat Tissular
L'elastina és una proteïna filamentosa que es comporta com una goma elàstica en cas de tracció. Proporciona elasticitat a la matriu extracel·lular.
Fibronectina: Adhesió Cel·lular
La fibronectina és una glicoproteïna que forma una trama de filaments amb funció adherent. Proporciona adhesió entre les cèl·lules, i entre les cèl·lules i les fibres de col·lagen.
Substància Fonamental Amorfa: Proteoglicans
La substància fonamental amorfa està constituïda per proteoglicans, molècules molt grans que pertanyen al grup dels glúcids. Estan constituïts per una llarga cadena d'àcid hialurònic a la qual s'uneixen moltes proteïnes filamentoses.
La Paret Cel·lular Vegetal
La paret cel·lular és una coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals. És considerada una segona membrana de secreció, característica de les cèl·lules vegetals.
Composició i Estructures de la Paret Cel·lular
El component més abundant i característic és la cel·lulosa. La cèl·lula la secreta i es disposa formant capes successives:
- Làmina mitjana
- Paret primària
- Paret secundària
Està formada per una xarxa de fibres de cel·lulosa i una matriu, en la qual hi ha H2O, sals minerals, etc.
Substàncies Impregnants de la Paret Cel·lular
La matriu es pot impregnar de diverses substàncies que li confereixen propietats addicionals:
Lignina: Rigidesa Estructural
La lignina proporciona rigidesa a la paret cel·lular.
Suberina i Cutina: Impermeabilització
La suberina i la cutina impermeabilitzen les parets de les cèl·lules que formen els teixits protectors.
Carbonat de Calci i Sílice: Rigidesa Epidèrmica
El carbonat de calci i el sílice donen rigidesa a l'epidermis de moltes fulles.
Funcions de la Paret Cel·lular
Té la funció de donar forma i rigidesa a la cèl·lula, de manera que impedeix la ruptura.
El Citoplasma i les Seves Estructures
El citoplasma és l'espai cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i l'embolcall nuclear. Està constituït pel citosol, el citoesquelet i els orgànuls cel·lulars.
Citosol (Hialoplasma): Medi Intern Cel·lular
El citosol, també anomenat hialoplasma, és el medi intern del citoplasma. En el citosol hi ha un alt contingut d'enzims i, per tant, s'hi produeix un elevat nombre de reaccions metabòliques, com ara la glicòlisi, etc.
Citoesquelet: Bastida Interna de la Cèl·lula
El citoesquelet es troba en totes les cèl·lules eucariotes. És una xarxa de filaments proteics que constitueixen una bastida interna de la cèl·lula amb funció esquelètica.
Tipus de Filaments del Citoesquelet
Hi ha tres tipus principals de filaments:
- Microfilaments
- Filaments intermedis
- Microtúbuls
Funcions del Citoesquelet
Les seves funcions són:
- Mantenir la forma cel·lular.
- Possibilitar el desplaçament cel·lular.
- Fer la contracció.
- Transportar i organitzar els orgànuls.
Centrosoma: Centre Dinàmic Cel·lular
El centrosoma és un orgànul que es troba al citoplasma, proper al nucli, i que conté el centre organitzador de microtúbuls.
És considerat un centre dinàmic de la cèl·lula, ja que els microtúbuls generats intervenen tant en moviments interns de la cèl·lula com en moviments externs.
Tipus de Centrosomes
Existeixen dos tipus de centrosomes:
- Centrosoma amb centríols
- Centrosoma sense centríols
Estructura del Centrosoma amb Centríols
La seva estructura és que a l'interior del centrosoma hi ha el diplosoma, format per dos centríols. Cada centríol consta de nou grups de tres microtúbuls o triplets.