Biologia Cel·lular: Matriu Extracel·lular, Teixits i Microscòpia

Peptidoglicans / Glicoproteïnes

S’uneix a integrines de la membrana. ○ Les integrines connecten amb microfilaments → uníó citoesquelet + MEC. ➡ Als ossos, la xarxa + sals minerals = estructura dura però elàstica.

Composició ● Cel·lulosa (fibres) ● Matriu: aigua, sals, hemicel·lulosa, pectina ● Addicions: lignina, suberina, cutina, Caço₃, sílice

Lamina i paret

PARETS SECUNDÀRIES: substàncies especials ● Lignina: rigidesa extrema (troncs). ● Suberina: impermeable (escorça). ● Cutina: impermeable (epidermis fulles). ● Mineralització (calci, sílice): reforç.

Microscopi òptic ● Usa llum ● 1500–2000 augments ● Resolució: 0,2 μm ● Lents: objectiu, ocular, condensador ● Parts: platina, cargols, tub, peu… 

Microscopi electrònic ● Usa electrons (no llum) ● Necessita buit ● Lents = electroimants ● Supera la resolució del MO. 

Tipus de ME 1. MET (transmissió) ○ Electrons TRAVESSEN la mostra → imatge interna ○ Mostra ultrafina ○ Zones denses → fosques ○ Zones poc denses → clares

Cèl·lules Totipotents: Les cèl·lules totipotents poden convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula del cos. Es troben al principi del desenvolupament del bebè, just després que l’òvul i l’espermatozou s’ajunten.

Cèl·lules Multipotents:Són cèl·lules mare de la medul·la òsia, poden convertir-se en diversos tipus de cèl·lules, però només d’una mateixa part del cos (per exemple, cèl·lules de la sang o dels músculs).

Cèl·lules Unipotents:només poden fer un tipus de cèl·lula, però poden fer-ne moltes còpies d’aquell mateix tipus (com les cèl·lules de la pell).

Cèl·lules Pluripotents: poden transformar-se en gairebé tots els tipus de cèl·lules del cos, però no poden formar un embrió complet.

la matriu extracel·lular mec en animals és material secretat per les cèl·lules i dipositat a l’exterior de la membrana serveix per protegir i sostenir la cèl·lula ajuda en la divisió cel·lular adhesió moviment i desenvolupament embrionari forma part de la pell tendons ossos còrnia i membranes del ronyó els seus components són el col·lagen que és una proteïna estructural que dona resistència i forma fibres els proteoglicans i glicoproteïnes que formen una xarxa gelatinosa al voltant del col·lagen i determinen la consistència i la fibronectina que organitza la mec i la uneix a les cèl·lules mitjançant integrines connectades amb el citoesquelet en els ossos la xarxa junt amb sals minerals forma una estructura dura però elàstica

la paret cel·lular vegetal és una capa gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals està composta per cel·lulosa una matriu d’aigua sals hemicel·lulosa i pectina i pot contenir lignina suberina cutina carbonat càlcic o sílice presenta làmina mitjana rica en pectina que uneix cèl·lules paret primària fina i flexible en cèl·lules en creixement i paret secundària gruixuda i rígida en cèl·lules madures les seves funcions són donar forma rigidesa evitar la ruptura per osmosi permetre plantes dretes reforçar amb lignina i impermeabilitzar amb cutina i suberina

l’osmosi és la difusió d’aigua a través d’una membrana semipermeable des de la zona amb menor concentració de soluts cap a la de major concentració fins a l’equilibri

les parets secundàries poden contenir lignina que aporta rigidesa extrema suberina impermeable cutina impermeable i mineralització amb calci o sílice

els teixits secretors vegetals presenten elevada activitat metabòlica secreten substàncies estan formats per cèl·lules secretores poden formar glàndules exocrines o endocrines es troben a totes les parts de la planta com tricomes glandulars glàndules nectàries tubs laticífers no lignificats i conductes secretors

els meristemes vegetals tenen abundants ribosomes permeten el creixement es troben als àpexs de tiges i arrels els intercalars es localitzen a la base dels entrenusos el creixement en longitud es Déu a l’entrada d’aigua als vacúols el creixement en gruix és causat pels meristemes secundaris com el fel·logen que produeix el súber

el parènquima vegetal està format per cèl·lules vives isodiamètriques amb grans vacúols i paret prima té gran capacitat de regeneració es troba a fulles tiges arrels i fruits pot ser clorofil·lic de reserva aerífer o aqüífer i la seva funció principal és la fotosíntesi i l’emmagatzematge

el teixit ossi animal té funció estructural és un teixit conjuntiu format per osteoblasts osteòcits i osteoclasts pot ser compacte amb laminetes ordenades o esponjós amb cavitats vasculars el canal de havers conté vasos sanguinis l’ossificació pot ser endocondral o intramembranosa l’osteoporosi afecta principalment persones grans i dones en menopausa

el teixit muscular animal es troba als músculs i òrgans pot ser llis cardíac o esquelètic les seves cèl·lules són miòcits el sarcòmer és la unitat contràctil el múscul cardíac bombeja la sang el múscul llis no presenta estriacions i les contraccions poden ser lentes o ràpides

el teixit conjuntiu animal serveix per connectar sostenir nodrir i protegir teixits és d’origen mesenquimàtic no es troba a superfícies conté fibroblasts mastòcits macròfags cèl·lules plasmàtiques i adipòcits pot ser laxe o dens la seva matriu extracel·lular està formada per substància fonamental i fibres

el teixit adipós és un teixit conjuntiu especialitzat que emmagatzema energia i aïlla del fred el més abundant en adults és el blanc amb una gran gota de greix el marró té moltes mitocòndries i produeix calor no secreta insulina però secreta leptina que disminueix la gana emmagatzema vitamines liposolubles excepte la vitamina c

el teixit nerviós està format per neurones i cèl·lules glials rep processa i transmet estímuls les neurones tenen dendrites soma i axó els nervis són feixos d’axons els ganglis es troben al sistema nerviós perifèric

el teixit epitelial animal recobreix superfícies i cavitats protegeix regula la pèrdua d’aigua no condueix impulsos nerviosos i no es troba a l’interior dels ossos

el teixit protector vegetal recobreix i protegeix la planta l’epidermis es troba a les parts joves presenta estomes i tricomes en el creixement secundari apareix la peridermis que protegeix troncs i arrels

el microscopi òptic utilitza llum pot arribar fins a 2000 augments té una resolució de 0 coma 2 micròmetres utilitza lents ocular objectiu i condensador

el microscopi electrònic utilitza electrons necessita buit i té una resolució superior el met permet observar l’interior de mostres ultrafines i el mes mostra imatges tridimensionals de la superfície