Biografies de Socialistes Utòpics i Figures Clau del S. XIX

Alejandro Mon y Menéndez

Naixement: Oviedo, 1801. Defunció: Oviedo, 1882.

Va ser un polític i jurista espanyol, ministre d'Hisenda en diversos períodes i President del Consell de Ministres d'Espanya. És cèlebre per la reforma tributària que va dur a terme el 1845 per tal de racionalitzar i modernitzar la Hisenda espanyola, anomenada Reforma Mon-Santillán. També se'l recorda per promoure la modernització de l'economia espanyola, apostant pel ferrocarril i les indústries transformadores.

Juan Bravo Murillo

Naixement: Regne de Sevilla (actual Província de Badajoz), 1803. Defunció: Madrid, 1873.

Fou un polític, jurista i economista espanyol. Va ser President del Consell de Ministres d'Espanya durant el regnat d'Isabel II. Sota el seu ministeri es promulgà la Llei de Comptabilitat de 1850. Va consagrar el terme "Ministeri" per substituir el clàssic de "Secretaria d'Estat i del Despatx". Va organitzar el Departament sota un patró modern de caràcter burocràtic. Es va reforçar l'autoritat del Ministre sobre els directors generals. Amb ell es van consagrar com a òrgans clàssics de la Hisenda Pública, les direccions generals d'Impostos Directes i Indirectes, de Comptabilitat (precedent de l'actual Intervenció General de l'Estat), del Deute i del Contenciós. A més, Bravo Murillo va impulsar la creació de la Caixa General de Dipòsits, instrument dissenyat inicialment per lliurar a l'Estat de la dependència dels bancs a l'hora d'aconseguir nous emprèstits, però finalment no va tenir els efectes esperats.

Louis Jean Joseph Charles Blanc

Naixement: Madrid, 1811. Defunció: Canes, 1882.

Va ser un polític i historiador francès. Els principis exposats en el seu famós assaig “Organització del Treball” van formar la base de tota la seva carrera política. Atribuïa tots els mals que assoten la societat a la pressió de la competència, que condueix els dèbils a la desgràcia. Exigia la igualtat de salaris i la unió dels interessos personals per assolir el bé comú – "à chacun selon ses besoins, de chacun selon ses facultés", que es podria traduir com "de cadascú segons les seves habilitats, a cadascú segons les seves necessitats". Això, deia, s'aconseguiria amb l'establiment de "tallers socials de treball", una mena de combinació entre una societat cooperativa i un sindicat, on els treballadors unirien els seus esforços per al benefici comú. El 1841 va publicar la seva Histoire de dix ans 1830-1840, un atac directe a la monarquia instaurada amb la revolució de juliol. Se'n van fer quatre edicions en quatre anys.

Étienne Cabet

Naixement: Borgonya, 1788. Defunció: EUA, 1856.

Fou un filòsof francès i socialista utòpic. Va exposar les seves idees a Voyage en Icarie (1839), una novel·la utòpica inspirada en la Utopia de Thomas More, el Code de Nature de Morelly i el Manifest dels Iguals de Babeuf. Va ser un personatge molt influent a Catalunya.

Pensament

A l'illa imaginada per Cabet, les màquines eviten que la gent s'hagi de dedicar a tasques penoses o desagradables; les cases són magnífiques, ja que la comunitat proporciona a tothom, primer allò necessari, després les coses útils i, si és possible, tot allò agradable. Segons les normes establertes pel legislador Ícar, en homenatge al qual l'illa es diu Icària, no hi ha propietat, ni moneda, ni comerç; tots els icarians són iguals, excepte en allò on la igualtat absoluta és impossible. Tothom treballa igualment per a la comunitat, que ho reparteix tot a parts iguals sense distincions. Els més treballadors només reben honors i distincions públiques. Hi existeix la família, però sense dots matrimonials ni dret d'herència. La puresa de costums innata en els icarians els impedeix cometre adulteri o fornicació.

Pablo Iglesias Posse

Naixement: Ferrol, 1850. Defunció: Madrid, 1925.

Fou un dirigent socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la Unió General de Treballadors (UGT). És el dirigent més carismàtic del sindicalisme socialista espanyol. Amb la seva llarga i prolífera trajectòria al capdavant de la UGT (1899-1925) i del PSOE, ha esdevingut un símbol del socialisme espanyol.

Charles Fourier

Naixement: Besançon, 1772. Defunció: París, 1837.

Fou un filòsof i economista francès, socialista utòpic i un dels pares del cooperativisme. Fourier fou un crític ferotge del capitalisme de la seva època, i se'l considera un dels satírics més grans de tots els temps.

Pensament

Fourier va comparar la misèria moral i material del món amb les promeses fascinadores dels vells enciclopedistes. Aquests havien pronosticat un món on regnaria la raó, la felicitat general i una il·limitada perfectibilitat humana, cosa que Fourier no veia enlloc. També va denunciar l'explotació dels obrers i les dones, i la desigualtat social. Fou el primer a afirmar que "el grau d'emancipació de la dona en una societat és el baròmetre general pel qual es mesura l'emancipació general". Fourier va ser el primer a fer servir el mot "feminisme" el 1837. Davant d'aquest panorama, va plantejar una alternativa cooperativista on els éssers humans, naturalment bons, s'organitzarien espontàniament de manera harmoniosa si se'ls permetés realitzar lliurement les seves inclinacions naturals. Fourier assegurava que era possible establir una societat justa, i va proposar la fundació de falansteris (comunitats); els beneficis obtinguts es repartirien entre els membres de la falange i els capitalistes que haguessin aportat diners per a la seva construcció. Rebutjava la propietat privada.

Pierre-Joseph Proudhon

Naixement: França, 1809. Defunció: Passy, 1865.

Fou un dels pares de l'anarquisme modern i un dels màxims ideòlegs dels nous socialismes que succeïren els corrents historiogràficament anomenats "socialisme utòpic".

Pensament

Proudhon concep un sistema molt particular, allunyat del comunisme fourierista i del terme "col·lectivisme", del qual recelava, tot i que tradicionalment se'l considera en la línia de l'anarcocol·lectivisme. La idea de mutualisme proudhonià es lliga a la seva concepció de la propietat, encunyada principalment a Qu'est ce que la propriété? (1840). En aquesta obra, l'autor descriu una "propietat federativa". Formalment, Proudhon s'oposa a la propietat comuna i col·lectiva, de la mateixa manera que s'oposa a la propietat privada ("la propietat és un robatori"). L'autora trotskista Annie Kriegel ha definit la idea de la propietat proudhoniana com una "copropietat de mà comuna" (Kriegel, 1968: 39), que seria l'essència del seu mutualisme. Aquesta idea singular de propietat fou el blanc de les crítiques de Karl Marx, que l'acusava d’"utopista petitburgès".