Biografies d'escriptors romans

Terenci, el somriure

Terenci, d'origen nord-africà, va viure al s. II a.C. (m. 159 a.C.). Va ser esclau d'un senador que aviat li va donar la llibertat. Va morir jove, als 25 o 35 anys en un viatge a Grècia, segons algunes versions a causa d'un naufragi. Terenci no va aconseguir tant d'èxit com Plaute, perquè era un autor proper a la noblesa i més allunyat del poble, amb un llengua més culta i una gran preocupació moral. Tot i que tots dos tenen els mateixos models de la Comèdia Nova grega, les diferències entre les obres de l'un i de l'altre són molt grans, fet que demostra la llibertat creativa dels còmics romans: Plaute tendia a exagerar les escenes més còmiques, a fer més caricaturescos els personatges, a buscar els arguments més moguts, mentre que Terenci tendia a suavitzar la comicitat buscant més el somriure que les grans riallades. Per altra banda la influència grega és més accentuada en Terenci, que pertanyia al cercle dels Escipions, mentre que en Plaute conviu amb la itàlica.

Plaute, la riallada

Plaute va viure a cavall dels segles III i II a.C. (250-184 a.C.) perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col·loquial. Justament l'originalitat de Plaute és el seu llenguatge vigorós i expressiu, que va des de l'obscenitat i l'insult més groller a l'estil líric i la paròdia de la tragèdia. Vol divertir i fer riure el seu públic. S'han conservat 21 de les seves comèdies, entre les quals: Aulularia ("La comèdia de l'olla"), Amphitruo ("Amfitrió"), Bacchides ("Les Baquis"), Miles gloriosus ("El soldat fanfarró"), Menaechmi ("Els bessons").

Ovidi, el poeta fàcil

Exiliat,
Poesia elegíaca d'amor: Amors (Amores), Heroides (Heroides)
Poesia didàctica d'amor: Art amatòria (Ars amatoria)

• Remeis d'amor (Remedia amoris), Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)
• Poesia èpica (Metamorfosis)
• Poesia didàctica patriòtica (Fastos)
• L'any 8 d. C. August condemna Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i a viure desterrat a Tomis. Ovidi en els seus poemes n'explica les raons amb dos mots: carmen et error "un poema i una equivocació" adulteri escandalós de Júlia, la néta d'August.
• Poesia elegíaca d'exili: Tristes, Pòntiques.

Virgili, el poeta nacional

Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí, seguint el model del grec Teòcrit, que va ser l’iniciador de la poesia bucòlica al segle III a. C. L'entrada al cercle de Mecenas i la proximitat amb August. Per això no és estrany que les Geòrgiques, la seva següent obra, mostrés també el seu amor per la vida rural i la natura.

L’Eneida, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. L'Eneida restaria com el poema nacional de Roma, estudiat a les escoles, i faria caure en l'oblit l'èpica anterior d'Enni i de Livi Andronic.

La historiografia de Tito Livi

Tito Livi va néixer cap al 59 a. C. a la ciutat de Patavi, actualment Pàdua, al nord d'Itàlia. Gran obra Ab urbe condita (Des de la fundació de la ciutat), en la qual va recollir la història de Roma des dels seus orígens fins a la seva època. Conservat solament una quarta part. Dels 142 llibres que comprenia, només se'n conserven 35, reunits en dos grups: de l'1 al 10 i del 21 al 45. Livi va gaudir de l'amistat d'August i, malgrat que va mantenir sempre la seva independència d'opinió favorable a un conservadorisme republicà, va participar en el programa de regeneració moral de Roma impulsat pel príncep. Així Livi recupera el passat de Roma per exaltar-la i tornar als romans l'orgull de ser-ho. Pretén demostrar que Roma ha estat sempre protegida pels déus i destinada des del seu naixement a esdevenir el centre del món. El seu patriotisme el du a suprimir molts detalls que podrien entelar la bona imatge que vol donar de Roma i d'alguns dels seus dirigents.

1. Explica quina relació hi havia entre Tit Livi i altres escriptors romans de la seva època, com ara Virgili i Horaci. Creus la finalitat amb què Livi va escriure la seva obra era la mateixa que la de Virgili? Raona la resposta. La primera relació que tenen és que van néixer a la mateixa dècada del 70 al 60 aC, van cantar la pax augusta tots aquets poemas. Nose si era la mateixa pero va ser per deixar constància del passat republicà que idealitzava, fins al punt que August l'anomenava familiarment Pompeianus.

1. Per quines raons podem dir que l’obra de Tit Livi no és científica? Perquè utilitza la historiografia, que és el relat d’un text que es pot adaptar, és per això que no es pot dir que és científic.

Tarraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco)

Fundació: Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar. Poc després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània, comandats pels germans Escipió.

Acabada la segona guerra púnica, Tàrraco va seguir sent una base militar fonamental en la consolidació i l'extensió del poder romà sobre la península Ibèrica. La presència militar i les comunicacions també van convertir en un lloc atractiu per als comerciants itàlics.

• El 260 Tàrraco va ser devastada pels francs. -Tarraconense va quedar molt reduïda

Urbanisme: Tàrraco, construïda en el vessant d'un turó que descendia fins al mar, s'esglaonava en una sèrie de grans terrasses. Les exigües restes d'un carrer (decumanus) pertanyent a l'àrea residencial immediata a la basílica -

Els edificis que s'hi observen són modestos: una casa amb un petit peristil i algunes tabernae (establiments comercials), una d'elles amb habitatge a la rebotiga. El port, el teatre i l'amfiteatre quedaven fora muralla. Tres aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat.

• Monuments dins de la ciutat: La muralla, el temple d'August, pretori, circ, amfiteatre, el forum de colonia, el teatre, les inscripcions.
• Monuments fora: Aqueducte de les ferreres, medol, torre dels Escipions, arc de Berà, les villae, Mausoleu de Centcelles.

Emporiae

Empúries va ser originàriament una colònia grega fundada per colons.

El foceus van fundar primer un assentament en un illot proper a la costa, anomenat més tard Paleàpolis; en època posterior aquest illot (on ara hi ha el poblet de St Martí d'Empúries) es va unir amb la costa. Mig segle més tard es van establir al continent on van fundar la Neàpoli.

Segle IV la ciutat va continuar participant del gran comerç grec amb la península ibèrica i en l’intercanvi de productes amb tots els països de la Mediterrània occidental. Empúries encunya les seves pròpies monedes, la qual cosa és una bona mostra del seu prestigi econòmic i polític.

• Arribada dels romans

Els grecs, temorosos de la competència comercial i política dels cartaginesos, van cridar els romans i van obrir les portes. En efecte, l'any 218 aC els germans Escipió van desembarcar a Empúries a l'inici de la seva campanya contra la rereguarda d'Hanníbal i la van fer servir com a primera base militar.

Acabada la Segona Guerra Púnica, els romans van mantenir el campament d'Empúries per controlar el port i el territori. Aquest campament seria la base a partir de la qual es desenvoluparia la ciutat romana d'Emporiae.

A mitjan segle I aC Juli Cèsar hi va instal·lar colons veterans de les seves tropes; en època d'August la ciutat havia adquirit l'estatus de municipium. La ciutat va entrar en decadència ja al segle I dC, a causa dels canvis en les rutes comercials cap al sud, a Tàrraco i Bàrcino. En nucli es va despoblar fins que només va restar un petit assentament a l'antiga Paleàpoli.

Tanmateix el nom de la ciutat es va conservar en èpoques posteriors en el comtat medieval d'Empúries i en la comarca de l'Empordà.

Urbanisme:projectada ex nouo -estructures militars preexistents es va traçar la xarxa de carrers en la usual quadrícula de cardines i decumani.-envoltat muralla-El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal del sud, l'única conservada.  Monuments-muralla pedra i de todo lo que encontraban.

Altres edificis importants-termes públique fora de les muralles, hi havia una palestra i un amfiteatre; 

Barcino(Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino )

Fundación:

Bàrcino va ser fundada entre l’any 15 i l’any 5 aC per l'emperador August amb veterans de les legions que havien combatut a les guerres càntabres (les mateixes amb què August va fundar Emèrita i Caesaraugusta). Després de vèncer els càntabres i els àsturs, va projectar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica i va fundar la ciutat de Bàrcino, al centre d’un territori molt productiu, a la plana que s’obre entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besós i Llobregat. Estava ubicada sobre el traçat de la Via Augusta, la carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península.

• Evolució;Bàrcino es va desenvolupar com una ciutat de províncies, sense assolir la importància que tenien ciutats com Tàrraco o Emèrita.

• Urbanisme:Bàrcino es va aixecar sobre un turó que més endavant va ser conegut com el mons Taber. La ciutat presentava l'estructura típica de les ciutats romanes: la planta era rectangular amb els cantons retallats per adaptar-se al relleu; els carrers eren amples i estaven organitzats en una retícula; el fòrum (l’actual plaça de Sant Jaume) es trobava vora l'encreuament del cardo i el decumanus maximi -

   la ciutat servia principalment de centre polític i religiós de la regió; la major part de la població vivia dispersa pels camps i només anava a ciutat per negocis o per participar ens els afer públics.

  Monuments:
• El temple,els aüeductes ,les muralles,circ,teatre i amfiteatre

Ilerda

• Arribada dels romans

Al segle III aC la plana de Lleida era habitada per la tribu íbera dels ilergets, la principal ciutat dels quals era Iltirda. Els ilergets van lluitar al costat dels romans contra les tropes cartagineses a la segona guerra púnica, però quan la guerra va haver acabat els romans van romandre a Hispània amb intenció de sotmetre al seu domini.-

Aquesta situació va provocar el rebuig dels ilergets que es van revoltar diverses vegades a les ordres dels cabdills Indíbil i Mandoni fins que van ser derrotats (206); Indíbil va morir en batalla i Mandoni va ser executat pels romans.

• Fundació d’Ilerda

La ciutat romana d'Ilerda va ser fundada entre els segles II i I aC a prop de l'antiga Iltirda. La seva situació era estratègica, a mig camí de la costa i de l'interior de la península, i a la vora del riu Segre que era travessat per un pont de pedra. En època d'August la ciutat va assolir l'estatus de municipium, i, va ser monumentalitzada. Ilerda, que pertanyia al districte judicial (conuentum) de Cesaraugusta, l'actual Saragossa, era una ciutat de pas entre la costa i l'interior de la península.

La batalla d'ilerda;

L'esdeveniment més important que va tenir lloc a Ilerda va ser la batalla en què es van enfrontar Juli Cèsar i els generals de Pompeu, Afrani i Petreu, a inicis de la guerra civil, el juny del 49 aC.--La batalla va ser narrada per Juli Cèsar a la seva obra De bello civile i pel poeta Lucà (s. I dC) al seu poema èpic La Farsàlia.

Urbanisme i monuments>:

 La ciutat s'alçava dalt d'un turó, ara anomenat de la Seu Vella, i estava envoltada per muralles. La difícil topografia del terreny va condicionar que l’estructura de la ciutat no seguís el traçat urbanístic habitual d’altres ciutat romanes.

estructures, com unes termes del s. II dC. Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut determinar amb certesa la naturalesa.