Biografies d'Escriptors Catalans: Costa i Llobera, Junoy i Carner

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Ciutat de Mallorca, 1922) fou fill d'una família benestant de propietaris rurals. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on contactà amb Marià Aguiló i amb Joaquim Rubió i Lluch. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el poema més emblemàtic, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament, es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili, i publicà el 1885 Oda a Horaci. Mentrestant, estudià a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s'ordenà sacerdot i es doctorà en Teologia. Durant l'estada a Roma, escriví poemes en castellà per complaure el seu pare, que quedaran recollits en el volum Líricas (1899). A la seva tornada a Mallorca, escriví els poemes narratius que conformen el volum De l'agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies (1903). El 1902 obtingué el títol de Mestre en Gai Saber. El 1904 presidí els Jocs Florals de Mallorca i, dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publicà un dels seus llibres més importants, Horacianes, que fou seguit d'un nou volum de Poesies (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de Tradicions i fantasies. El 1907 viatjà a Terra Santa i, fruit d'aquest pelegrinatge, publicà Visions de Palestina (1908). Traduí els Himnes de Prudenci. Morí a la trona d'una església.

Josep Maria Junoy

Josep Maria Junoy (Barcelona, 1885 - 1955). De jove estigué a París, on féu de venedor de llibres i de marxant de pintura. Entre altres revistes, dibuixà a Le Rire i a Papitu (1908-10), on publicà acudits de denúncia social i dels costums, i d'altres d'anticlericals. Introduí l'avantguarda a Catalunya (poema a Guynemer, 1915) i publicà Poemes i cal·ligrames (1920), amb prefaci d'Apollinaire, i Amour et paysage (París, 1920), una mena de haikais traduïts del català. Dirigí la revista avantguardista Trossos. Com a crític, teoritzant artístic i polemista, publicà Arte y artistas (1912), Conferències de combat (1923), Els drets i els deures de la joventut (1924), Crear un públic (1925), El gris i el cadmi (1926), on esbossa uns retrats literaris, Marginàlia diversa (1928), La pintura catalana contemporània (1931) i L'actualitat artística (1931). Col·laborà a La Publicidad, La Veu de Catalunya, Vell i Nou, etc. Fundà i dirigí La Nova Revista (1927-29) i fou un dels fundadors del diari El Matí. Convertit al catolicisme, edità les obres de Chesterton en català i es decantà cap al neoclassicisme en estètica i l'apologètica en religió. Esperit subtil i dandi, franctirador cultural, la seva obra és com una sèrie d'apunts impressionistes o de teoria artística. Després del 1939 escriví, només en castellà, a Solidaridad Nacional i a Destino, i publicà Elogio del arte español.

Josep Carner

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) pertanyia a una família petitburgesa. Als dotze anys publicà els seus primers textos en la revista L'Aureneta, on es revelà com a escriptor precoç. El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme polític, i es llicencià en Dret i Filosofia i Lletres. En aquesta etapa, col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí, de fet, Catalunya (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'IEC, i col·laborà estretament amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua. A principis de segle, s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escriví fins al 1928. Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la República, col·laborà al diari La Publicitat. Durant la Guerra Civil, es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casà amb Émilie Noulet. Es refugià a Mèxic, on professà a la Universitat Lliure.

Obra de Josep Carner

• Poesia:
  • Llibre dels poetes (1904)
  • Primer llibre de sonets (1905)
  • Els fruits saborosos (1906)
  • Segon llibre de sonets (1907)
  • Verger de les galanies (1911)
  • Auques i ventalls (1914)
  • Altres
  La seva poesia és aplegada i revisada al volum Poesia (1957).
• Teatre:
  • El giravolt de maig (1928)
  • El Ben Cofat i l'Altre (1951)
  • Cop de vent (1966)
• Prosa:
  • L'idil·li dels nyanyos (1903)
  • La malvestat d'Oriana (1910)
  Els articles, contes i jocs lingüístics són recollits a:
  • Les planetes del verdum (1918)
  • Les bonhomies (1925)
  • Tres estels i un ròssec (1927)
• Estudis literaris:
  • Teoria de l'àmbit poètic (1970)