Biografies d'arquitectes i escultors destacats

Enginyer i arquitecte francès, Alexandre Gustave Eiffel es va graduar a l'escola d'arts i oficis de París l'any 1855 i es va especialitzar en la construcció de portes metàl·liques. L'any 1867 va fundar la constructora Eiffel et Cie. Eiffel va utilitzar els seus coneixements per desenvolupar arriscades construccions metàl·liques, com per exemple ponts o la torre que porta el seu nom.

La torre Eiffel és una enorme estructura metàl·lica feta amb més de 18 mil peces, 2'5 milions de cargols i fa 324 m. És una forma piramidal dividida en 4 parts separades per 3 plataformes.

La torre Eiffel és el monument més alt de París, la seva ubicació li permet disposar d'una proporcionalitat urbanística excel·lent.

La segona revolució industrial va facilitar el fet que a la meitat del segle XIX s'organitzessin a diferents ciutats exposicions. La torre Eiffel també va ser concebuda com un símbol de l'exposició universal de París.

Durant la Revolució Industrial el ferro i el vidre van començar a utilitzar-se com a material arquitectònic i això va afavorir la construcció d'edificis amb grans espais interiors.

Louis Sullivan va ser l'arquitecte més rellevant de l'anomenada escola de Chicago. Va iniciar els estudis d'arquitectura a l'Institut Tecnològic de Massachusetts. L'activitat professional de Louis Sullivan va començar a Boston i després a Chicago, on es va associar amb l'arquitecte d'origen alemany Dankmar Adler. Els seus treballs amb estructures metàl·liques li van permetre crear grans arquitectures urbanes, especialment edificis comercials. Entre els seus deixebles destaca Frank Lloyd Wright.

A la base de l'edifici, entresòl i primera planta hi ha amplis aparadors de vidre situats a la façana. Les altres plantes sobre aquest primer cos homogeni segueixen una construcció cel·lular, consisteix en la repetició d'un mateix mòdul. En la part horitzontal, s'aixeca a la cantonada un pavelló circular. La decoració és molt més abundant a la part baixa. La façana està feta de tal manera que permeti el pas de la llum. Elements fonamentals finestres de Chicago de forma horitzontal i allargada.

Els magatzems s'aixequen al xamfrà dels carrers Franklin i Adam al districte històric i comercial de la ciutat de Chicago.

Els magatzems Carson no són considerats només una de les construccions més rellevants de Sullivan sinó un dels edificis més significatius de l'escola de Chicago.

Tot i que Sullivan manté el decorativisme ornamental, recull l'essència de les innovacions constructives de l'escola de Chicago.

Lluís Domènech i Montaner va obtenir el títol d'arquitecte l'any 1873 i es va ocupar de la construcció de diversos edificis de l'Eixample de Barcelona. A partir del 1900 es va esdevenir un dels grans representants del modernisme català.

El Palau de la Música Catalana presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorats amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics. A dins l'espai interior es divideix en tres parts ben diferenciades: els accessos on se situen dues escales monumentals, l'auditori on es separa el pati de butaques i les llotges i l'escenari. Tots aquests espais aconsegueixen una gran unitat gràcies a la profunda ornamentació que decora tots i cadascun dels racons de l'edifici.

Ubicat en una cantonada d'un petit carrer del centre de Barcelona, la seva edificació és un lloc molt poc vistós, va ser construït on vivien la majoria dels cantaires i dels associats.

El Palau de la Música va ser construït com la seu de l'Orfeó Català fundat l'any 1891 i a la vegada com a sala de concerts.

El Palau de la Música aconsegueix combinar a la perfecció la tradició constructiva catalana i la modernitat.

Antoni Gaudí és el màxim representant del Modernisme català. L'any 1878 es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on ja va mostrar el seu gust per les formes imaginatives. El director de l'escola li va dir a ell 'Hem donat el títol a un boig o a un geni, el temps ens ho dirà'. Eusebi Güell es va fixar aviat en el seu treball.

La línia corba domina l'espectacular façana de Casa Milà, formada per una planta baixa amb dues entrades independents, cinc pisos i amb un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre al llarg de tota la façana, les finestres i les balconades segueixen el mateix estil corb. A la coberta se situen les xemeneies, caixes dels ascensors, les ventilacions... disimulades sota l'aparença d'imaginatives formes escultòriques. A l'interior de l'edifici hi ha un pati privat descobert que aporta ventilació i llum natural. Les habitacions són poligonals i van ser dissenyades pel mateix Gaudí.

A l'estar situada entre dos carrers permet a l'edifici aprofitar tota l'amplada.

Roser Segimon de Milà va encarregar a Gaudí la Casa Milà l'any 1906. L'edifici va ser projectat per poder allotjar un aparcament de carriages cotxes al soterrani, botigues a l'entresòl, etc.

El que influeix més a l'autor és evidentment que són les formes de la naturalesa, com els penya-segats de Montserrat són el referent de l'ondulació dels murs.

El Pensador: Crono: 1880-1900.

Auguste Rodin va ser un dels escultors més importants de la seva època. Els seus inicis artístics van ser difícils, no el van acceptar en les proves de l'Escola de Belles Arts.

.L'any 1875, va viatjar a Itàlia on li va agradar el moviment de la musculatura en les obres. Quan va tornar a Itàlia, va aconseguir reconeixement.

Descripció:

Realitza l'escultura d'un home un, amb els braços, les mans i els peus descalços, assegut en una roca. Una mica inclinat (descriure posició).

Temàtica: S'ha convertit en la representació d'un personatge anònim immers en les seves preocupacions. L'autor va realitzar aquesta escultura com la imatge de Dante, el gran poeta florentí.

Possiblement la figura formava part del gran projecte que havia ideat per una gran porta per el Museu d'Arts Decoratives de París.

L'escultura presenta una clara composició centrípeta, cap endins. Els braços, les cames i el cap del personatge es relacionen entre si, per tant no es pot inscriure compositivament tota l'escultura.

Sorpren el modelat de tensió de tots els músculs del cos, com si en lloc de fer un exercici mental fes un esforç físic.

El Pensador presenta algunes diferències en l'acabat de l'obra.

MODELS I INFLUÈNCIES: L'obra no es pot entendre sense l'influència que van tenir les escultures de Miquel Àngel.

Aquesta influència es revela aquí en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura, i també en els volums desmesurats d'algunes parts del cos.

Rodin és considerat el gran renovador de l'escultura contemporània.

ELS PRIMERS FREDS: Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot. El 1888 va anar a París, ciutat on va viure fins l'any 1906.

Més tard va visitar Roma on va tenir una sòlida formació artística. El 1906 es va instal·lar a Madrid, va abandonar l'estil modernista per el realisme.

DESCRIPCIÓ: L'autor aplica un gran grau alt de realisme acompanyat d'una minuciositat extrema.

Temàtica: Supera la simple consideració d'escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de l'ésser humà en les dues etapes: infantesa i vellesa.

L'anciana té una musculatura forta que fa pensar en la fortalesa, però la nena té una mirada trista, per tant sembla que ha d'assumir amb la deshabilitat de la bellesa.

L'objectiu que perseguia l'artista era el d'invitar a l'espectador a reflexionar.

MODELS I INFLUÈNCIES: La influència en l'obra és evident en el tractament del marbre perquè marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud. Des del punt de vista formal, el model en el qual es va fixar Blay també és francès.

Premiada amb la primera Medalla a l'Exposició de Madrid, el contrast entre realisme, simbolisme i idealisme.