Biografia de M. Tul·li Ciceró

M. Tul·li Ciceró

Va néixer a Arpinum (100 aC), petit poble del Laci. Ben aviat els seus pares el portaren a estudiar a Roma on es va formar escoltant els grans oradors al fòrum. De fet tot el seu progrés social està lligat en bona part a les seves aptituds oratòries: va tenir un debut sonat defensant, en un cèlebre discurs, Sext Rosci d’Amèria, un protegit del dictador Sul·la. Tot seguit, es va llevar d’enmig fent un viatge d’ampliació d’estudis a Grècia. De retorn a Roma va seguir el cursus honorum fins a assolir el consulat de l’any 63. En aquest itinerari destaquen els discursos que com a edil va compondre contra el govern de Verres a Sicília i el que segurament li ha donat posteriorment més anomenada, el que pronuncià contra Catilina denunciant l’intent d’aquest de conquerir el poder per mitjans violents. Ciceró passa per ser l’orador romà més insigne tant des del punt de vista teòric (va escriure diversos tractats de retòrica: De inuentione, De oratore, Brutus, Orator, etc.), com pràctic (són molts els discursos pronunciats, tot i que no sempre aquests es corresponen amb els publicats després; en podem destacar per la seva transcendència els següents: In Catilinam, Pro Archia poeta, In Verrem, In M. Antonium orationes o Filípiques, etc.). I precisament fou aquesta última sèrie de discursos, les Filípiques, la que precipità la seva mort. Home conservador per excel·lència, en la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, optà per aquest darrer i encara que Cèsar el va perdonar, s’alegrà de l’assassinat de Juli Cèsar ja que això li féu creure que podien retornar els gloriosos temps de la república. Però, mort Cèsar, no pogué estar-se d’atacar durament amb les Filípiques M. Antoni, lloctinent i possible successor de Cèsar. Així, quan poc després M. Antoni arribà a un acord amb Octavi per constituir el segon triumvirat, la vida de Ciceró es converteix en moneda de canvi: assaltat mentre fugia, li tallaren el cap i la mà dreta i els exposaren a les tribunes del fòrum.

• Teatres a Lleida i Sagunt.
• Termes a Badalona i Segòbriga.
• Aqüeductes a Segòvia i Lleida.
• Temples a Vic i Évora.
• Muralles a Lugo i Lleó.
• Amfiteatres a Tarragona i Itàlica.
• Ponts a Alcántara i Las Médulas.
• Ports fluvials a Saragossa i Barcelona.

Publi Virgili Maró

Va viure al segle I aC. Va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues, deu petits poemes que van ser els primers de tema pastoril escrits en llatí. Aquest èxit va facilitar-li l’entrada al cercle de Mecenas i la proximitat amb August i el seu programa polític. Geòrgiques va ser la seva següent obra. Poc després va començar la seva realització més ambiciosa, l’Eneida, a la qual va dedicar onze anys i encara va deixar inacabada. El 19 aC va fer un viatge a Grècia per inspirar-se en alguns dels escenaris de l’acció, però va morir en el viatge de tornada, deixant l’obra sense els últims retocs, raó per la qual alguns versos resten a mitges. Per això en el seu llit de mort va demanar que se’n destruís l’original, però August ho va impedir. L'Eneida restaria com el poema nacional de Roma.

Quint Horaci Flac també va viure al segle I aC. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. A més d'una profunda amistat, Mecenas li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia. Horaci va reunir les