Biografia i Obres d'Ovidi: Un Mite de la Poesia Romana

Biografia d'Ovidi

- Neix a Sulmona (Itàlia central) el 43 aC.
- Família benestant (classe eqüestre).
- Estudis a Roma i al món hel·lènic.
- Dedicació plena a la poesia (bona situació econòmica), després d'exercir alguns càrrecs públics durant un breu període de temps.
- Pertinència al cercle de Messala.
- Casat tres vegades.
- Desterrat per August el 8 dC a Tomis per causes poc clares (carmen et error).
- Mor a l'exili el 17 dC.

Obres d'Ovidi

Poesia elegíaca d'amor:

Amors (Amores) → 51 elegies amb l'amor com a protagonista, tant en el seu vessant noble com en el sensual. Influències de Tibul, Catul i Properci.

Heroides (Heroides) → Elegies en forma d'epístoles escrites, un primer grup, per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents: Dido a Eneas, Penèlope a Ulisses… i, un segon grup, cartes d'homes amb les respostes de les seves amants (Paris i Helena...). Apareix Ovidi com a gran coneixedor de l'ànima humana.

Poesia didàctica d'amor:

Art amatòria (Ars amatoria) → Poema didàctic per a amants. Tres llibres: els dos primers dedicats als homes i el tercer a les dones. Presenta consells sobre com seduir i conservar l'amor. Possible causa del seu exili.

Remeis d'amor (Remedia amoris) → S'explica com lluitar contra la passió amorosa i els mals d'amor.

Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae) → Receptari de cosmètica per conservar la bellesa femenina.

Poesia èpica:

Metamorfosis (Metamorphosis) → És el poema més important. Difícil d'encabir en un gènere concret (poema èpic-didàctic). To didàctic. Original: no té precedent. Molt d'èxit en la seva època i en èpoques posteriors. Quinze llibres escrits en hexàmetres (= èpica).

Més de 250 narracions mitològiques (des de l'origen del món fins a la transformació de Juli Cèsar en estel). Totes les narracions presenten la transformació dels seus protagonistes en animals, plantes o constel·lacions.

Divisió en tres parts: primer els protagonistes són divinitats, després hi ha narracions sobre herois i heroïnes i finalment les figures considerades històriques, tot arrencant de la guerra de Troia.

Poesia didàctica patriòtica:

Fastos (Fasti) → Descripció de les festes romanes amb els seus ritus. S'hi expliquen l'etimologia dels mesos de l'any, els fenòmens celestes, les constel·lacions i els mites corresponents.

Suposadament de 12 llibres: inacabada a causa del desterrament.

Poesia elegíaca d'exili:

Tristes (Tristia) → Cartes sense destinatari amb passatges autobiogràfics. Destaca l'emotiu acomiadament de Roma.

Pòntiques → Poemes adreçats als seus amics perquè implorin el perdó d'August i del seu successor Tiberi, i els informin del que passa a Roma.

Les Metamorfosis d'Ovidi:

- Deucalió i Pirra: Ovidi narra la història de Deucalió i Pirra, els únics supervivents d'un diluvi, que van repoblar la Terra llançant pedres que es van transformar en humans.

- Metamorfosi de Dafne: Dafne, per escapar de l'assetjament d'Apoll, és convertida en un arbre de llorer pel seu pare, el riu Peneus.

- Faetó: Faetó, fill d'Apoll, demana conduir el carro del sol, però no pot controlar-lo i és mortíferament impactat pel seu propi pare.

- Actèon i Diana: Actèon, després de veure Diana banyant-se, és convertit en cérvol i caçat pels seus propis gossos.

- Narcís: Narcís, enamorat de la seva pròpia imatge, es converteix en una flor, el narcís, com a castig diví.

- Píram i Tisbe: Píram i Tisbe són amants separats per un mur; moren tràgicament i es transformen en flors, el mulberry i la rosa.

- Ceres i Prosèrpina: Plutó segresta Prosèrpina, filla de Ceres, per fer-la reina dels morts, causant la tristor de Ceres i el cicle de les estacions.

- Aracne: Aracne, orgullosa de les seves habilitats teixidores, es converteix en aranya per desafiar Minerva i els déus.

- Ariadna i el Laberint: Ariadna ajuda Teseu a escapar del laberint del Minotaure, però és abandonada a l'illa de Naxos, on és trobada per Dionís i es converteix en la seva esposa.

- Dèdal i Ícar: Dèdal, enginyós constructor, i el seu fill Ícar, que vola amb ales de cera, representen l'arrogància humana i les conseqüències de desafiar les lleis naturals.

- Ifis i Iante: Ifis, una dona, és transformada en home per salvar la seva promesa d'unió amb Iante, destacant la temàtica de les transformacions de gènere.

- Orfeu i Eurídice: Orfeu intenta rescatar la seva esposa, Eurídice, de l'inframón, però fracassa, destacant la fragilitat de l'amor humà davant la mort.

- Apol·lo i Jacint: Jacint, estimat per Apol·lo, mor accidentalment i es transforma en una flor, simbolitzant la bellesa efímera i la tristesa.

Termes i Expressions Relacionades:

Accèssit: Reconeixement immediatament inferior al premi en un certamen.

Addenda: Notes addicionals al final d'un escrit, especialment d'un llibre, per completar-lo o corregir-lo.

Àlias/Alias: Per altre nom; sobrenom.

Alter ego: 'Un altre jo'. Persona en qui un altre té tanta confiança com en si mateix. També pot referir-se a un amic inseparable o a una persona amb la qual algú es identifica.

Esnob: Persona que admet novetats com a senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc.

Ex-libris: Marca de propietat posada en un llibre.

Lapsus: Error comès per inadvertència parlant o escrivint.

Maremàgnum: Gran confusió.

Ínterim: En l'endemig; en el període provisional.

Memoràndum: Nota per recordar alguna cosa o nota diplomàtica que recorda fets en una qüestió.

Plus: Quantitat donada de més per un servei o treball extraordinari.

Postdata: Allò afegit a una carta després de signar i datar.

Quid: Punt essencial d'una qüestió.

Quòrum: Nombre mínim de vots necessaris perquè una votació sigui vàlida o perquè una assemblea es constitueixi.

Rictus: Obertura de boca que dóna l'aspecte d'un riure forçat.

Súmmum: Grau més alt al qual arriba alguna cosa.

Vis còmica: Força còmica o comicitat.

Ultimàtum: Condicions definitives en una negociació diplomàtica, la no-acceptació significa el trencament de les negociacions.

Expressions en llatí sense adaptar a l'ortografia catalana:

Casus belli: Incident que pot provocar un trencament o conflicte, també accions que poden derivar en guerra.

Conditio sine qua non: Element imprescindible perquè es doni una condició.

Modus operandi: Manera d'actuar o treballar.

Modus vivendi: Manera de viure o guanyar-se la vida.

Opera prima: Primera obra d'un autor.

Primus inter pares: Persona més important d'un grup amb el mateix rang o càrrec.

Quid pro quo: 'Una cosa per una altra', intercanvi de favors o error de confondre una cosa amb una altra.

Rara avis: Personatge poc comú o peculiar.

Statu quo: 'Estat en el qual'. Estat de coses o relació de forces en un moment determinat.

Vox populi: 'Veu del poble'. S'utilitza per indicar que alguna cosa és coneguda per tothom.

Expressions adverbials temporals:

A posteriori: Amb posterioritat a l'experiència, basant-se en fets observats.

A priori: Amb anterioritat a l'experiència, sense poder basar-se en fets.

Ab illo tempore: Des d'aquell temps, des de molt antic.

Ante meridiem (a. m.): 'Abans del migdia', indicant les hores de la mitjanit fins al migdia.

In articulo mortis: En el moment de la mort.

In extremis: En l'últim moment.

In fraganti: Quan algú és sorprès cometent un delicte o una malifeta.

Ipso facto: En conseqüència, immediatament.

Post meridiem (p. m.): 'Després del migdia', indicant les hores del migdia fins a mitjanit.

Sine die: Sense dia, sense data determinada.

Expressions adverbials modals:

Ad hoc: 'Per a aquest propòsit', aplicat a una solució per a una situació concreta.

Ad nauseam: 'En excés, fins a resultar molest', debatut fins a la nàusea.

Bis: Per segona vegada, indicant que una cosa està repetida.

Ex aequo: 'En igualtat de mèrits', especialment en concursos o proves, indicant un empat entre concursants.

In albis: 'En blanc', sense coneixement d'alguna cosa.

In crescendo: Augment gradual d'intensitat d'alguna cosa.

In extenso: Amb extensió, completament.

In mente: 'En la ment, en el pensament'.

Lato sensu: 'En sentit ampli', per oposició a stricto sensu.

Motu proprio: 'Per propi impuls', espontàniament.

Sic: Utilitzat per indicar que un error en un text no és del transcriptor sinó que ja estava en l'original.

Stricto sensu: 'Estrictament, en sentit propi'.

Volens nolens: 'Volen-ho o no, vulguis o no vulguis'.