biogeografia

6 regnes del món → Holarktis, Paleotropis, Neotropis, Capensis, Australis, Antarktis

Regions biogeogràfiques:

Espanya està dividida en 3 regions

1. Mediterrània, la més extensa.

2. Eurosiberiana, zona nord i pirineus.

3. Macaronèsica, illes canàries.

Segons la nova directiva d'hàbitats de la Uníó Europea, Espanya ha quedat delimitada per 4 regions: mediterrània, atlàntica, alpina (pirineus), macaronèsica.

Fitogeografia d’Espanya:

REGIÓ EUROSIBERIANA

• Temperatures suaus i estius humits, favorable pel desenvolupament de vegetació.

• Espècies més típiques de cornisa atlàntica: faigs, roures, teix, freixes, aurons i sorbus.

• Espècies més típiques de la zona pirenaica: avets, pi negre i roig alternat amb boscos caducifolis de roures. En la vessant sud hi trobem roures de fulla petita.

• Matolls més característics: brucs, ginesta. 

REGIÓ MEDITERRÀNIA

• 80% total de superfície de la península.

• Estius càlids i secs, trobem problemes d’estrès hídric.

• Boscos escleròfils: fulles petites, perennes i dures.

• Espècies més importants: alzines, carrasques, roures fulles petites, garrofers i suredes.

• Importants els pi blancs, pinyer i pinassa, ginebres i sabines.

• Com a matolls: timó, romaní i gramínies.

Paisatges vegetals o biomes del món:

TUNDRA, TAIGÀ, BOSC CADUCIFOLI, BOSC MEDITERRANI, PRADERIES, DESERT, SELVA, SABANA

TUNDRA

• Permafrost → 25-100 cm de sòl congelat

• Presència vegetació herbàcia, molses…

• >10% superfície terrestre

• Isotermia juliol entre 2-12ºC.

• Període lliure de glaçadés 55-118 dies

• Molt poca diversitat vegetal → 1700 sp

• Paraula finesa equival a planúria sense arbres

TAIGÀ

• Boscos de coníferes en un clima fred

• Bosc boreal

• El bioma més estès

• Coníferes: les resines protegeixen del fred, port piramidal, fulles aciculars i pinyes.

• Incendis a l’estiu

• Pins, avets i sequoies.

• Avet de Douglas (Pseudotsuga menziesii)

• Menys comuns: bedolls i pollancres

• Nabius

• Plou relativament poc 300-800 mm/any

• Estiu màxima precipitació, temperatures de 20ºC.

PRADERIES

• Grans extensions i algun arbre

• Gramínies i eriçàcies, acàcies i baobabs

• Amèrica del Nord, Euràsia - Mongòlia, Tanzània, Argentina

• Estació seca llarga a l’hivern, i estiu plujós

• Precipitacions entre 500-1500 mm

• Terres molt profundes i fèrtils

• Temperatures moderades, entre -5ºC i 20ºC

• Pradera o estepa o pampa o sabana

• Ocupen espais entre deserts i selves

SELVA

• Són les grans àrees de diversitat del món

• Molta precipitació 1250 - 6000 mm (>4000 perennifolia)

• Les Neotropicals → Amazònica la més popular, però s’exten pel Paleoàrtic especialment pel riu Zaire, est de Madagascar i al Sud-est asiàtic

• Les grans quantitats de nínxols, gràcies als múltiples estrats. Permet la presència de moltes espècies vegetals i animals

Dominis de vegetació

• Pisos climàtics o estatges de vegetació 

• Vegetació més representativa a Catalunya: Alzinar, Màquia, Brolla, Pinedes, Prats i Conreus

MÀQUIA

• Comunitat arbustiva esclerofilia alta, de 3 o 4 m, densa. Actualment són molt més baixes, degut a la degradació que han patit per causa dels incendis. Són comunitats transitòries, que corresponen a un estat avançat dins de la successió que porta cap als alzinar o rouredes seques.

• És una vegetació zonal adaptada a una reserva d’aigua molt escassa.

• Era el lloc on s’amagaven els maquis

BROLLES

• Les brolles són comunitats dominades per arbustos baixos i subarbustos, a vegades molt menuts.

• Ocupen gran part de les vall del Llobregat. Per evitar la pèrdua d’aigua poden reduir la superfície de les fulles, marcir-se durant el període més crític o bé tenir olis essencials com les plantes aromàtiques.

• Associada als sòls rics en carbonat de calci.

• Si van acompanyades d’arbres s’anomenen brolles arbrades.

• En enclavaments més humits, amb predomini de lianes punxents i arbustos espinosos s’anomenen bardisses.

• Si predominen arbustos molt baixos, com la farigola, s’anomenen timonedes.

Les comunitats vegetals

• El paisatge vegetal està constituït per diverses comunitats.

• Una comunitat vegetal és “un conjunt d’espècies que solen tendir a aparèixer cada vegada que es donen unes determinades condicions ecològiques”. Entre els factors ambientals que condicionen les plantes i comunitats presents, cal tenir en compte els següents:

  • Factors climàtics

    • Temperatura, precipitació i vent.

    • Principals responsables de la distribució de la vegetació.

    • En cada zona de clima homogeni tendirà a aparèixer una comunitat més o menys homogènia (comunitat clímax) que es la comunitat que cal esperar normalment en les zones històricament estables i poc alterades.

  • Substrat ecològic

    • Juga un paper important i poden aparèixer altres comunitats permanents compatibles amb el clima i el substrat (roques, zones litorals, llocs salats…)

    • Aquestes, més les comunitats climatiques, s’anomenen primàries.  

  • Acció de l’home

    • Conreant, urbanitzant, explotant el bosc…

    • La vegetació primitiva es transforma, desapreix, es fragmenta, i es substituida per diverses comunitats en evolució permanent. 

    • Regressions: tales, incendis, roturación de sòl.

    • Successió: transfromació passiva cap a noves organitzacions estables.

    • Comunitats secundàries