Biodiversitat al territori espanyol i respostes per a la sostenibilitat

Biodiversitat al territori espanyol:

Espanya és un país amb molta biodiversitat, el segon després de les selves tropicals. Aquesta característica que és un gran patrimoni natural s'explica per tres factors:

• La situació: la posició al sud-occident d'Europa, afavoreix la presència de dos grans dominis vegetals del planeta; domini atlàntic i el mediterrani.
• L'efecte refugi: durant els períodes glacials la península va servir de refugi a espècies vegetals i animals europees. Per mitjà de les migracions d'animals i les llavors, arribaven a la Península des del nord d'Europa, i fins i tot Àfrica.
• La presència de sistemes muntanyosos: les muntanyes i la Meseta reprodueixen en altitud la gradació vegetal que també es dona entre el nord i el sud d'Espanya.

El canvi climàtic:

Modificació que pateix el clima en relació amb el pas del temps i globalment. Hi influeixen l'òrbita de la terra, el tipus i la quantitat d'insolació, la composició de l'atmosfera, la disposició dels continents, els corrents marins i, sobretot, l'acció humana.

L'efecte hivernacle i l'escalfament global: L'energia solar escalfa la Terra, que torna a l'espai una part d'aquesta energia i la resta es retinguda pels fasos de l'atmosfera. Temp. mitjana 14º. Últimament la proporció dels gasos que causen aquest efecte ha crescut i impedeix que part de l'energia que surt, surti. La temperatura augmenta i es produeix un procés d'escalfament global i canvi climàtic antropogènic.

L'escalfament global i els oceans: l'augment global de la temperatura provoca el desglaç de les zones àrtica i antàrtica i de les glaceres terrestres. Afectaria a ecosistemes i pot transformar el ritme, la força dels corrents i la seva influència en els continents.

L'empenta ecològica: indicador de sostenibilitat que resumeix quina àrea es necessària per produir recursos i assimilar els residus per a cada individu. Consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'una determinada manera de viure.

Respostes per a la sostenibilitat

La Conferència d'Estocolm i el desenvolupament sostenible.

1972 grup de científics van publicar un informe un es denunciava fins a quin punt les societats occidentals estaven espoliant el medi ambient. També es va celebrar a Estocolm la primera reunió mundial sobre el medi ambient (113 països) on, en el 1987, a partir de les conclusions, es va redactar l'Informe Brundtland que remarcava la desigualtat econòmica entre nord i sud com causa fonamental de la insostenibilitat del desenvolupament i on es van definir 3 pilars del desenvolupament sostenible. Gràcies a l'informe l'ONU va establir la Comissió Mundial del Medi Ambient.

La Cimera de Rio i l'Agenda 21.

L'ecologia i els moviments ecologistes.

El Protocol de Kyoto (1997).

Conveni internacional per la prevenció del canvi climàtic auspiciat per la ONU dins la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea. La comunitat científica i internacional ja no posa en dubte l'escalfament global. L'observatori de Hawaii ha estat mesurant la concentració de CO2 a l'atmosfera des de 1977, i ha observat que augmenta gradualment. 11 desembre 1997 els països industrialitzats es comprometen a Kyoto a executar un conjunt de mesures per reduir gasos d'efecte hivernacle (reduir un 8% en el període 2008-2012 en comparació amb els anys 90). Protocol involucra als països més desenvolupats però deixen fora als majors emissors de gasos (Xina, Índia i Brasil) per permetre desenvolupament industrial. Rússia es va afegir al 2004, EUA va signar l'acord però no el va ratificar. El protocol passa a valorar els costos energètics (tenint en compte l'eficiència, l'estalvi i l'ús de les renovables), es conta la quantitat de CO2 que s'emet. Les empreses que contaminen menys poden vendre els drets a contaminar a altres empreses. Els països i les empreses més rics surten beneficiats.