Biocapacitat, Aigua i Recursos Naturals: Guia Completa

Biocapacitat i Sostenibilitat

La biocapacitat de la Terra fa referència a la capacitat del planeta de regenerar els seus recursos i absorbir residus en un període determinat. El model de vida capitalista actual, basat en un consumisme sense control, està posant en desequilibri la relació entre les poblacions humanes i el medi ambient, provocant un desequilibri de la biocapacitat de la Terra. Estem consumint a un ritme superior al que la Terra és capaç de regenerar. Per complir les necessitats del nostre estil de vida actual, necessitaríem 1,75 planetes Terra en total.

Earth Overshoot Day: Dia d'Esgotament dels Recursos de la Terra

L'Earth Overshoot Day és la data en què el consum humà (de recursos limitats) excedeix la capacitat (biocapacitat) de la Terra per regenerar aquests recursos, posant-nos en una situació de dèficit ecològic. Avui en dia, estem vivint de "crèdit". Per calcular el dia d'esgotament dels recursos de la Terra, s'estableix una relació entre la biocapacitat de la Terra (1 any) i la petjada ecològica humana (demanda de recursos), determinant així la data.

Desenvolupament Sostenible

El desenvolupament sostenible tracta d'un model de desenvolupament que busca satisfer les necessitats presents sense comprometre les capacitats de futures generacions per satisfer les seves pròpies necessitats. Aquest model promou l'ús responsable dels recursos naturals i la protecció del medi ambient.

Decreixement Econòmic

El decreixement econòmic és una teoria que proposa reduir el consum i la producció econòmica per preservar els recursos naturals i millorar la qualitat de vida. Es basa en la idea que el creixement econòmic il·limitat no és sostenible en un planeta amb recursos finits. També defensa que no existeix el creixement sostenible.

Recursos Naturals

Els recursos naturals són qualsevol material o energia que els éssers humans obtenim de la natura, utilitzant-los per satisfer les nostres necessitats biològiques o socials. Alguns exemples de recursos naturals són el sòl, l'aigua, els animals, els boscos, els minerals, les fonts d'energia, etc.

Recursos Naturals NO RENOVABLES (existeixen en quantitats limitades o es regeneren en períodes de temps molt llargs):

• Consumibles: combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural)
• Recuperables: roques (sorra, grava, argila)
• Reciclables: minerals metàl·lics (alumini, ferro, coure)

Recursos Naturals RENOVABLES (es regeneren de manera natural en un període de temps relativament curt):

• Crítics: aigua, sòl, boscos
• Perennes: sol, vent, energia hidràulica

Reptes en la Gestió de l'Aigua

Desigualtat en l'accés: Una gran part de la població mundial no té accés a aigua potable segura, amb un impacte significatiu en els països en desenvolupament.

Sobreexplotació: L'extracció excessiva d'aigua per a l'agricultura, la indústria i l'ús domèstic posa en risc la sostenibilitat dels aqüífers i altres fonts d'aigua.

Contaminació: L'abocament de residus industrials, agrícoles i domèstics contamina les reserves d'aigua, reduint la seva qualitat i disponibilitat per al consum humà.

Consum d'Aigua

Agricultura: És el sector que consumeix més aigua a nivell global, especialment en el regadiu de cultius.

Indústria i ús domèstic: Altres sectors importants que contribueixen al consum d'aigua, necessitant-la per a processos de fabricació, refrigeració i ús diari a les llars.

Disponibilitat d'Aigua

Fonts d'aigua: Només el 3% de l'aigua de la Terra és dolça, i d'aquesta, una gran part està atrapada en gel i neu, en canvi, el 97% és salada. L'accés a aigua dolça en rius, llacs i aqüífers és limitat.

Canvi climàtic: Afecta els patrons de pluja i la disponibilitat d'aigua dolça, provocant sequeres i escassetat en diverses regions. La gestió eficient i sostenible de l'aigua és essencial per garantir que aquest recurs vital estigui disponible per a les necessitats futures de la humanitat.

Aigua a Espanya

Conques Hidrogràfiques

Les conques hidrogràfiques són àrees de terres que drenen les seves aigües a un riu principal. Hi ha conques de l'Ebre i conques internes de Catalunya. Les de l'Ebre, amb més aigua, s'utilitzen principalment per a l'agricultura, mentre que les conques internes, amb menys recursos hídrics, es destinen a usos domèstics. Les conques internes són més vulnerables a la sequera estival pròpia del clima mediterrani, mentre que la conca de l'Ebre gaudeix d'un cabal més constant gràcies a les aportacions dels Pirineus.

Vessants Hidrogràfics

Distingim els rius segons els vessants per on desguassen les aigües:

• Vessant cantàbric i gallec: Rius curts però cabalosos, com l'Eo i el Nervión, degut a les altes precipitacions en aquesta zona.
• Vessant atlàntic: Rius llargs i amb un cabal més constant, com el Tajo i el Duero.
• Vessant mediterrani: Rius més curts i amb cabals més irregulars, com el Xúquer i el Segura.

Es com s'alimenta el riu, de quines aigues es composa, de com de cabalosos són. Bàsicament fa referencia a quin es el comportament temporal del cabal d'un riu al llarg de l'any, influït per factors climàtics, geogràfics i humans. Hi han de ''nival, pluvial i mixt''.

Confederacions Hidrogràfiques

Les Confederacions Hidrogràfiques són entitats administratives adscrites al Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se'ls ha assignat. No responen a les delimitacions de les comunitats autònomes, són ens polítics. És comú que tinguin problemes i no es posin d'acord al no coincidir ni tenir els mateixos interessos entre comunitats autònomes. Als arxipèlags.

Reserva Hídrica

La reserva hídrica és la quantitat d'aigua emmagatzemada en embassaments, aqüífers i altres fonts naturals. És crucial per assegurar l'abastament d'aigua en èpoques de sequera. La reserva hídrica és desigual, amb més disponibilitat (superàvit) al nord i escassetat (deficiències) al sud-est, especialment en conques mediterrànies com la del Segura.

Estrès Hídric

L'estrès hídric és la situació en què l'aigua disponible no és suficient per satisfer la demanda o necessitats d'aigua d'un territori. Bàsicament, és el resultat de la relació entre reserves i demanda. Això pot ser causat per una combinació de factors, incloent-hi la sequera, l'ús excessiu d'aigua, la contaminació o el canvi climàtic, que pot alterar els patrons de precipitacions. Que plogui poc no vol dir que hi hagi una situació d'estrès hídric, ja que potser en aquella zona, tot i que les precipitacions no siguin elevades, no els hi fa falta, perquè viuen de forma minimalista i no necessiten tanta aigua.

Balanç Hídric

El balanç hídric és la posada en la balança de la disponibilitat en forma de reserva i el consum en forma de demanda. El balanç hídric és un concepte geogràfic fonamental que s'utilitza per avaluar la relació entre la disponibilitat (entrada per precipitacions) i l'ús de l'aigua (agrícola, domèstic, industrial) en un determinat espai o període de temps. Aquest concepte és clau per estudiar la sostenibilitat dels recursos hídrics, especialment en el context del canvi climàtic i de la gestió de l'aigua en activitats humanes. A Espanya, els recursos hídrics són superiors a la demanda total, però el superàvit comparat amb la UE és petit.

En Què Gastem Aigua?

Hi ha 3 usos principals:

Agricultura i Ramaderia

(Majoritàriament). Aportar aigua permet modificar el conreu, diversificant-lo o augmentant la seva productivitat. Hi ha diversos tipus de sistemes de regadiu com el reg per gravetat (l'aigua es mou per canals amb un nivell constant d'aigua, és senzill i barat), per manta (inundació controlada d'una àrea amb nivell constant d'aigua, requereix molta aigua i una estructura complexa, cultiu d'arròs), per aspersió (l'aigua es dispersa en gotes com pluja mitjançant aspersors, es perd aigua perquè s'evapora) o per degoteig (l'aigua és subministrada directament a les arrels amb degotadors, és eficient, però la instal·lació és cara).

PROBLEMES: Rius i aqüífers es poden veure contaminats (tenim una gran quantitat de químics, pesticides, adobs, que s'utilitzen per a ús agrícola i ramader, i estan generant una contaminació dels recursos hídrics) o sobreexplotats en el consum excessiu del reg per manta, a més a més pot aparèixer un problema de sostenibilitat substituint el reg per degoteig per aspersió. En conclusió, el consum d'aigua en l'agricultura i la ramaderia pot provocar certs problemes.

Industrial

Consumim aigua en l'àmbit industrial tant en processos de producció d'algunes indústries, com el paper i el cuir, a més de processos de refrigeració de maquinària, neteja o eliminació de residus. Això té una conseqüència negativa sobretot en l'àmbit de la contaminació de les aigües, abocaments d'aigües industrials. Aquesta contaminació se sol corregir amb un control estricte d'abocaments i instal·lacions de depuradores per part de les administracions.

Domèstic o Urbà

Fa referència al consum d'aigua en activitats quotidianes dins les cases:

• Consum personal: Beure i cuinar.
• Higiene personal: Dutxes, banys, rentar-se les mans, raspallar-se les dents.
• Neteja de la llar: Fregar terres, rentar plats, neteja general.
• Rentadores: Rentat de roba.

Les aigües, una vegada s'han utilitzat, s'han de tractar abans de ser abocades un altre cop al riu, l'hem de portar a una planta de sanejament o depuradora, ja que sinó estaria contaminada.

Cicle de Gestió de l'Aigua

Captació: L’aigua es recull principalment de fonts superficials (rius, llacs, embassaments) o subterrànies (aqüífers). A Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) gestiona la captació i distribució en les conques internes, mentre que les conques com la de l’Ebre tenen una gestió compartida amb altres organismes.

Tractament i potabilització: L’aigua captada es tracta en plantes potabilitzadores per eliminar impureses i garantir que sigui apta per al consum humà. Es controla estrictament la qualitat segons els estàndards sanitaris.

Distribució: Una xarxa d’infraestructures transporta l’aigua tractada fins a les cases, indústries i explotacions agrícoles. A les zones urbanes, aquesta xarxa està desenvolupada, però en algunes zones rurals encara hi ha limitacions.

Ús i consum: L’aigua es fa servir en tres àmbits principals: Domèstic, Agrícola, Industrial.

Recollida d’aigües residuals: Després de ser utilitzada, l’aigua arriba a la xarxa de clavegueram, que condueix les aigües residuals cap a les estacions depuradores.

Depuració: A les plantes de tractament d’aigües residuals, es netegen les aigües per reduir la càrrega contaminant (residus orgànics, tòxics, etc.). Aquí entra el sanejament hidràulic, que és el procés de recollir, depurar i evacuar les aigües un cop han estat utilitzades a les llars, a les indústries o a les explotacions agràries. Aquests processos es fan a les plantes o estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). Catalunya té una extensa xarxa de depuradores, gestionada per l’ACA, que assegura un tractament eficaç.

Retorn al medi natural: L’aigua tractada es retorna als rius o altres ecosistemes aquàtics en condicions que alterin mínimament les característiques naturals del medi.

Estratègies per a un Consum Racional de l'Aigua Potable

• Millora de l’eficiència en l’ús domèstic: Instal·lació de dispositius d’estalvi d’aigua, com vàters de doble descàrrega. Promoció d’hàbits sostenibles, com tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents, reduir el temps de les dutxes i reparar fuites immediatament.
• Gestió sostenible del regadiu agrícola: Substituir el reg per inundació per sistemes més eficients com el reg per degoteig o aspersió. Optimitzar els horaris de reg per evitar l’evaporació (regar durant la nit o les primeres hores del matí).
• Reutilització i regeneració d’aigües: Impulsar l’ús d’aigua regenerada per a reg agrícola, neteja urbana i altres usos no potables.
• Promoció de bones pràctiques a la indústria: Fomentar l’ús d’aigües reutilitzades en processos industrials. Controlar els abocaments per evitar la contaminació de fonts d’aigua.
• Educació i conscienciació ciutadana: Campanyes informatives sobre la importància de l’estalvi d’aigua.
• Polítiques públiques i regulacions: Establir tarifes per incentivar un ús responsable: com més es consumeix, més es paga.
• Dessalinització i transvasaments (com a últim recurs): Desenvolupar plantes de dessalinització per augmentar la disponibilitat d’aigua potable, tot i que amb control per evitar un alt impacte energètic i ambiental.

Conques Hidrogràfiques a Catalunya

Catalunya es divideix en conques internes, que són gestionades exclusivament per la Generalitat (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, ACA) (rius Ter, Llobregat, Besòs, Muga, Fluvià, i altres rius petits que desemboquen directament al mar Mediterrani), i es caracteritzen per tenir rius de cabals modestos, i fort estiatge a l’estiu, i una dependència de les precipitacions irregulars, pròpies del clima mediterrani. Les conques intercomunitàries són compartides amb altres comunitats autònomes i gestionades conjuntament amb organismes com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (l’Ebre, el riu amb major cabal que travessa el territori català i que inclou el Delta de l’Ebre).

Disponibilitat d'Aigua

A Catalunya, la disponibilitat d’aigua és limitada a causa de l’aridesa estival (sequera del 2023 al pantà de Sau), el creixement demogràfic i l'increment de les activitats econòmiques. Les conques internes, que cobreixen la major part de la població catalana, pateixen un estrès hídric significatiu.

Consum d'Aigua

Aproximadament el 70-80% del consum d’aigua es destina al regadiu, amb una demanda creixent per la modernització de les explotacions. L'ús domèstic representa prop del 15% del consum total, especialment concentrat a les grans àrees urbanes com l'Àrea Metropolitana de Barcelona. L'ús industrial representa aproximadament el 5-8%, depenent de la zona i el tipus d'activitat.

Polítiques Hídriques

Les polítiques hídriques estan orientades a gestionar de manera sostenible els recursos hídrics, garantint l'abastament d'aigua i minimitzant els impactes ambientals. Són les següents:

1. Transvasaments: Derivació d’aigua d’un riu o conca hidrogràfica cap a un altre territori amb dèficit hídric. Exemple: Transvasament del riu Ter cap al Llobregat per abastir l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

• Problema: Elevats costos econòmics i impactes ambientals. Afectacions als ecosistemes de les conques d’origen, com el Delta de l’Ebre, on la reducció d’aigua provoca la pèrdua de sediments i l’amenaça de regressió.

Dessalinització: Tractament de l’aigua de mar per eliminar-ne la sal i fer-la apta per al consum humà.

• Inconvenients: Alt cost energètic del procés.
• A Catalunya: Plantes de dessalinització com les situades al Prat de Llobregat i a Tordera.

Recuperació d’aqüífers: Extracció controlada d’aigua subterrània mitjançant pous i el bombeig d’aigua.

• Problemes: Risc de sobreexplotació, que pot conduir a la salinització i la dessecació d’àrees humides. Contaminació per filtració de purins, productes químics o aigües residuals.
• Solucions: Control estricte de les extraccions. Recarrega artificial d’aqüífers en èpoques de superàvit hídric.

Plans de sanejament de rius:

• Objectiu: Reduir la contaminació de les aigües superficials i millorar la qualitat dels rius.
• Accions: Control d’abocaments industrials i urbans. Instal·lació de col·lectors i depuradores d’aigües residuals (EDAR). Recuperació ecològica de rius que han estat degradats, convertint-los en ecosistemes vius.

Zones Humides

Les zones humides són ecosistemes on l'aigua és l'element dominant, sigui permanentment o de manera temporal. Inclouen aiguamolls, pantans, llacunes, deltes i altres àrees similars. Aquestes zones són vitals per a la biodiversitat, ja que proporcionen hàbitats per a una gran varietat d'espècies animals i vegetals. Hi han al Delta de l'Ebre, Banyoles, Cap de Creus, Marismas del Guadalquivir, Doñana, etc.

Importància de les Zones Humides

• Actuen com esponges naturals, absorbint aigua durant les pluges intenses i alliberant-la durant períodes secs, ajudant a prevenir inundacions i mantenint el cabal dels rius.
• Filtren contaminants i nutrients excessius abans que arribin a altres cossos d'aigua.
• Són hàbitats crucials per a moltes espècies, incloent-hi ocells migratoris, amfibis i plantes aquàtiques.
• Absorbeixen diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle, contribuint a reduir els impactes del canvi climàtic.

Amenaces

• La urbanització, l'agricultura intensiva i la desviació de rius per regadiu poden assecar aquestes àrees.
• L'abocament de productes químics i residus afecta la qualitat de l'aigua i posa en perill les espècies que depenen d'aquests hàbitats.

Conveni de RAMSAR

L'activitat humana està destruint espais naturals, per tant, es crea el Conveni de Ramsar el 1971, que és un acord internacional per a la protecció de zones humides i ecosistemes únics que s'estan destruint i avui en dia estan en perill. Gairebé el 75% d'ells s'han destruït en els últims 100 anys. L'acord el constitueixen 172 països.

Recursos Energètics