Què és el bilingüisme? Tipus i conflicte lingüístic

El concepte de bilingüisme

El terme bilingüisme és un concepte polisèmic. D’entrada, la paraula evoca l'ús de dues llengües. En aquest sentit, el bilingüisme és la mínima expressió del multilingüisme. Ara bé, el problema del concepte bilingüisme sorgeix quan volem determinar qui o què és bilingüe: les persones, les societats o els territoris? Les societats no són bilingües, ho són els individus, de manera que un individu pot ser bilingüe, trilingüe... segons les llengües que domini.

En una comunitat on conviuen dues o més llengües, sovint es produeix una situació de bilingüisme per part dels que parlen una llengua pròpia (de menys prestigi o protecció legal) i de monolingüisme per part dels que parlen l’oficial de l'estat (la de prestigi, la de més cobertura legal). En aquests casos, el bilingüisme és un concepte ambigu que utilitzen sovint els governants per amagar un procés de substitució lingüística.

Tipus de bilingüisme: individual, territorial i social

Podem parlar de diferents tipus de bilingüisme:

• Individual: fa referència a una persona que parla en dues llengües.
• Territorial: ens referim a un estat dividit clarament en dues àrees, en cadascuna de les quals es parla una llengua diferent.
• Social: una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte.

En canvi, una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte lingüístic, ja que una llengua està ocupant l'espai de l'altra, que pot arribar a desaparèixer. Aquest fet ha estat ocasionat com a conseqüència de guerres, ocupacions colonials, etc. Els parlants d’una llengua es veuen obligats a conèixer una segona llengua, la dominant. Aquest cas es coneix com a bilingüisme unidireccional, perquè els parlants de la llengua dominant no aprenen la del territori, la dominada.

El mite del bilingüisme i la substitució lingüística

Per això es parla del mite del bilingüisme. Es refereixen al fet que alguns sectors socials promouen la idea que hi ha societats intrínsecament bilingües i que no es pot "obligar" a tothom a conèixer la llengua dominada. Neguen que la llengua pròpia de la societat estigui en recessió o en procés de substitució.

Els defensors del bilingüisme s’anomenen bilingüistes i són aquells monolingües en la llengua dominant que es neguen a aprendre la llengua dominada perquè consideren que amb la seva ja en tenen prou; arriben a exigir a altres parlants que aprenguin la seva, però ells no n’aprenen cap. En realitat, el que pretenen és manipular la societat per mantenir el conflicte lingüístic, que condueix inevitablement a la desaparició de la llengua pròpia.