Bilingüisme i Normalització Lingüística: Conceptes Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,15 KB
El Bilingüisme: Definició i Tipus
El bilingüisme fa referència etimològicament a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Bilingüisme Individual i els seus Efectes
Des del punt de vista científic, cal distingir acuradament entre el bilingüisme social i l'individual, que són fenòmens diferents, encara que sovint relacionats. La psicologia i la pedagogia estudien les conseqüències del bilingüisme individual en la formació de l'individu, ja sigui per viure en un territori amb llengües en contacte o pel coneixement i ús de dues llengües mitjançant el seu estudi.
Beneficis Cognitius del Bilingüisme
El grup d'investigació de Neuropsicologia i Neuroimatge Funcional de la Universitat Jaume I ha descrit que "les persones bilingües són més ràpides i eficients en determinades tasques que impliquen funcions executives, a causa d'una forma diferent de control cerebral". Un estudi de l'any 2011 apunta que aprendre un idioma estranger canvia la forma de veure el món i que els parlants que són bilingües pensen de manera diferent que aquells que fan servir només un idioma; a més, no cal parlar el segon idioma amb fluïdesa per obtenir-ne els efectes.
Bilingüisme Social i Sociolingüística
En la pràctica, el bilingüisme social no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús. La sociolingüística s'ocupa de les relacions entre llengües en contacte.
La Normalització Lingüística
Què és la Normalització Lingüística?
La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions externes canviants.
El Procés de Normalització
La normalització lingüística és un procés de reversió de la substitució lingüística que intenta afavorir que la llengua que ha patit un procés de minorització (llengua minoritzada), o que no ha desenvolupat totes les seves potencialitats, recuperi l'estatus de "llengua plena" o "llengua normal" i incorpori elements que li permetin constituir-se com un instrument de comunicació i cultura. Lluís V. Aracil va donar una nova forma a aquest terme a finals dels anys seixanta, substituint el de planificació lingüística, que era més usat.
Objectius i Figures Clau
Cal considerar que tota normalització comporta elaborar i difondre normes d'ús lingüístic. Això implica que l'objectiu és que, des del punt de vista social, hi hagi una actitud favorable envers la llengua i una esperança de futur. Aracil, i més tard Toni Mollà i Amadeu Viana, insisteixen que el procés de normalització lingüística té caràcter prospectiu com a resposta al conflicte lingüístic; per tant, és dinàmic i previsor.