Bilingüisme i Diglòssia: Tipus, Conflicte Lingüístic i Solucions

Tipus i Conceptes Clau del Bilingüisme

El bilingüisme és un fenomen complex que es pot analitzar des de diferents perspectives. A continuació, explorem els seus nivells, les seves relacions amb la diglòssia i els conflictes que poden sorgir del contacte entre llengües.

Els Tres Nivells del Bilingüisme

El bilingüisme es manifesta en tres nivells principals:

Bilingüisme Individual: Definició i Tipologies

El primer nivell és l'individual, referit a aquells individus que dominen dues llengües. Pot ser:

• Actiu: L'individu utilitza les dues llengües per comunicar-se.
• Passiu: Coneix les dues llengües, però només n'utilitza una activament.
• Simètric: Coneix les dues llengües per igual.
• Asimètric: Coneix més una llengua que l'altra.
• Instrumental: Utilitza les dues llengües per a comunicar-se amb un propòsit pràctic.
• Integrador: Utilitza les dues llengües per a poder integrar-se en una comunitat.

Bilingüisme Territorial: Coexistència de Llengües

El segon tipus és el territorial, que consisteix en la coexistència de dues llengües en un mateix territori. Exemples clars en són Bèlgica, Suïssa i el Canadà.

Bilingüisme Social: Llengua Pròpia i Sobrevinguda

Finalment, el bilingüisme social es refereix a les societats en les quals hi ha una llengua pròpia i una llengua sobrevinguda. Pot ser:

• Limitat: Només afecta una part del territori.
• Massiu: Afecta la majoria del territori.
• Oficial: Les dues llengües són oficials.
• No oficial: Només hi ha una llengua oficial.
• Neutre: Les dues llengües es parlen per igual en tots els àmbits.
• Diglòssic: Les llengües s'utilitzen en àmbits diferents i complementaris.

Diglòssia i Bilingüisme: Diferències i Combinacions

És fonamental distingir entre diglòssia i bilingüisme, així com entendre les seves possibles combinacions:

Diglòssia i Bilingüisme Concomitant

En els territoris on hi ha diglòssia i bilingüisme, es parlen dues llengües i cadascuna s'utilitza en un àmbit determinat, amb la majoria de la població dominant ambdues.

Diglòssia sense Bilingüisme

En els territoris on hi ha diglòssia però no bilingüisme, la major part de la població parla una sola llengua, però hi ha un grup (sovint la classe dirigent o amb més poder) que, a més, en parla una altra, utilitzada en àmbits formals o de prestigi.

Bilingüisme sense Diglòssia

En els territoris on hi ha bilingüisme sense diglòssia, es parlen dues llengües i s'utilitzen indistintament en qualsevol àmbit, sense una assignació específica de funcions per a cadascuna.

Ni Bilingüisme ni Diglòssia: Monolingüisme

Els territoris on no hi ha bilingüisme ni diglòssia són monolingües, és a dir, la societat només coneix i utilitza una única llengua.

El Conflicte Lingüístic: Causes i Conseqüències

El conflicte lingüístic sorgeix quan dues o més llengües entren en contacte, generant una disputa per guanyar espai social. Aquest fenomen es sol donar en zones amb bilingüisme territorial.

Solucions al Conflicte Lingüístic

Les solucions principals per abordar un conflicte lingüístic són:

1. Procés de Substitució o Monolingüització

Consisteix en l'abandó progressiu de la llengua pròpia per l'adopció d'una llengua dominant. Consta de tres fases:

1. Monolingüisme inicial: Abans de l'arribada de la llengua nova (L2), la societat és monolingüe i només utilitza la llengua pròpia (L1).
2. Bilingüisme diglòssic: Es produeix una situació de diglòssia entre la llengua nouvinguda (L2) i la llengua existent (L1). L2 comença a guanyar espai en àmbits de prestigi.
3. Monolingüisme final: La nova llengua (L2) s'ha imposat i la societat torna a ser monolingüe, havent substituït la L1.

2. Normalització Lingüística: Estratègies i Objectius

Aquest procés busca establir normes per a la llengua pròpia amb l'objectiu que la gent la continuï utilitzant i recuperi el seu ús en tots els àmbits. Requereix una consciència social de la situació i una voluntat política d'intervenció. L'objectiu és crear una llengua estàndard i promoure el seu ús generalitzat.