Bilingüisme, Diglòssia i Normalització Lingüística: Conceptes Clau

Conceptes Clau sobre Bilingüisme i Llengües

Bilingüisme: Una situació on conviuen dues o més llengües en una mateixa comunitat.

Bilingüisme individual: És la capacitat que té una persona de parlar dues o més llengües i fer-les servir en diverses circumstàncies, usant-les indistintament.

Bilingüisme territorial: Quan un país presenta diferents comunitats lingüístiques delimitades geogràficament.

Diglòssia: Quan una llengua dins una societat es considera de prestigi i s'utilitza de manera formal, mentre que l'altra es considera menys prestigiosa i s'utilitza en àmbits informals.

Normativització: Els decrets de Nova Planta van prohibir l'ús del català en els àmbits públics i culturals. La Renaixença va intentar recuperar l'ús literari del català, per això va sorgir la necessitat de crear una normativa per evitar arcaismes, dialectes i castellanismes, i resoldre els dubtes o vacil·lacions dels parlants. Pompeu Fabra va escriure les obres normatives.

Normalització: La dictadura franquista va prohibir l'ús de la nostra llengua, per això a la dècada dels seixanta sorgeixen moviments i iniciatives privades que promouen l'ús del català en els àmbits públics. El 1978 s'estableix la democràcia i s'aprova la Constitució i les diverses lleis de normalització lingüística.

Convivència de llengües: Dues o més llengües conviuen en un mateix territori de manera pacífica.

Procés de minorització d'una llengua: El procés de minorització ocorre quan una llengua, que pot haver estat prèviament dominant o co-dominant, perd prestigi, nombre de parlants i funcions en la societat, convertint-se en una llengua minoritària. Això pot succeir a causa de factors polítics, econòmics, culturals i socials que afavoreixen una altra llengua.

Llengua minoritària: Una llengua minoritària és aquella que és parlada per un grup minoritari de la població dins d'un territori determinat. No necessàriament és minoritària en termes absoluts de nombre de parlants, sinó en comparació amb la llengua majoritària o dominant del lloc.

Convivència de llengües: La convivència de llengües es refereix a la situació en la qual dues o més llengües són utilitzades en una mateixa comunitat. Això pot portar a fenòmens de bilingüisme o multilingüisme, on els individus parlen més d'una llengua. La convivència pot ser harmònica, amb un equilibri funcional entre les llengües, o conflictiva, amb tensions i desigualtats.

Substitució de llengües: La substitució de llengües és un procés mitjançant el qual una llengua minoritària és gradualment reemplaçada per una llengua majoritària. Aquest procés sol ocórrer al llarg de diverses generacions, on els parlants de la llengua minoritària adopten la llengua dominant, fins que la llengua original ja no es transmet a les noves generacions i eventualment desapareix.

Normativització: La normativització és el procés d'establir normes oficials per a l'ús d'una llengua, com la gramàtica, ortografia i lèxic. Aquest procés és fonamental per a l'estandardització de la llengua, assegurant que s'utilitzi de manera consistent i adequada en diferents contextos, incloent-hi l'educació, els mitjans de comunicació i l'administració.

La normalització es refereix a les accions i polítiques destinades a incrementar l'ús d'una llengua en tots els àmbits de la vida pública i privada, promovent el seu estatus i funcionalitat. La normalització busca que la llengua minoritària recuperi el seu ús i prestigi, i pugui competir en igualtat de condicions amb la llengua majoritària.

Diferència entre bilingüisme individual i bilingüisme territorial: El bilingüisme individual es refereix a la capacitat d'una persona per usar dues llengües amb fluïdesa, mentre que el bilingüisme territorial es refereix a la coexistència de dues llengües en diferents regions d'un territori, com a Suïssa o Espanya, on cada llengua predomina en la seva àrea específica.

Com es passa d'un bilingüisme a una normalització: Mitjançant un procés on dues llengües conviuen en un mateix territori, i una guanya més prestigi a través de convertir-se en ús comú en tots els àmbits públics i culturals. Això s'aconsegueix amb la normativització, que crea una varietat estàndard que permet que tothom s'entengui.

Procés de bilingüisme a desaparició

En una situació de bilingüisme on les llengües A i B tenen una convivència pacífica, en el moment en què una es considera amb més prestigi i es comença a utilitzar més en els àmbits d'ús, es provoca una situació de diglòssia, on es perd l'àmbit d'ús i provoca una substitució lingüística.

Mot genuí: Paraula pròpia.

Barbarisme: Paraula estrangera.