Bilingüisme, Diglòssia i Autors Catalans
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,63 KB
Bilingüisme
És la coexistència de dues o més llengües, de manera que s'usen en igualtat de condicions.
Tipus
- Individual: Una persona és bilingüe si coneix i és capaç d'usar en igualtat dues llengües.
- Social: Les persones són bilingües perquè viuen en societats on conviuen dues llengües, de manera que tots els parlants coneixen i saben usar ambdues.
- Territorial: Hi ha països amb diferents llengües oficials segons el territori.
Llengua materna → la que aprenem a casa.
Llengua pròpia → la que haurien de conèixer, respectar i valorar tots els seus habitants, sigui o no la llengua materna.
La Diglòssia
Consisteix en l'ús desigual de dues llengües en un mateix territori. Una de les llengües, amb més poder polític i prestigi, s'imposa sobre l'altra (la llengua pròpia i històrica).
La llengua que perd àmbits d'ús és la llengua minoritària i amenaçada.
La llengua que s'imposa sobre l'altra és la llengua dominant.
Resultat = Desaparició de la més feble.
Mesures per a evitar la desaparició de la llengua minoritzada:
- Personal: Consisteix a afavorir l'ús de la llengua minoritzada, conèixer-la, usar-la i transmetre-la a les noves generacions.
- Col·lectiva: Es tracta de crear les condicions legals perquè la llengua minoritzada sigui coneguda i valorada per tota la comunitat.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983)
És una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX. La seva infantesa al barri de Sant Gervasi va estar marcada per la figura de l'avi, que li va encomanar el gust per la lectura i l'estima per la llengua.
La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües i ha tingut una gran repercussió.
La narrativa de Rodoreda segueix el model de narrativa psicològica.
Obres
- Aloma (1938) → Considerada la millor novel·la de l'etapa de joventut. És la història d'una jove que vol dirigir el seu destí i s'oposa al pla que han dissenyat per a ella.
- La plaça del Diamant → Obra de major anomenada i èxit internacional.
- Mirall trencat → Recrea la saga d'una família de la burgesia catalana de la primera meitat del segle XX.
Pere Calders (Barcelona, 1912-1994)
És un dels escriptors de contes més importants de la literatura catalana.
Va publicar el primer recull de contes ben jovenet: El primer arlequí (1936).
Sovint se l'ha relacionat amb el realisme màgic, encara que als seus contes destaca l'ús de la ironia i el llenguatge.
Al retorn de l'exili guanyà el Premi Sant Jordi amb la novel·la L'ombra de l'atzavara.
Enric Valor (Castalla, 1911-2000)
Va ser gramàtic, lexicògraf, folklorista i novel·lista.
Abans de la guerra civil ja era un activista per la llengua i un valencianista convençut.
Va participar en la guerra civil en el bàndol republicà.
Elaborà diversos manuals per a difondre la gramàtica, reculls lèxics i fins i tot cursos de valencià en premsa.
També va escriure novel·les curtes com: La idea de l'emigrant i L'ambició d'Aleix.
Carmelina Sánchez-Cutillas
Es va donar a conèixer l'any 1975, en guanyar el prestigiós Premi Andròmina de Narrativa amb una obra que faria història, Matèria de Bretanya.
També va escriure articles en premsa i poemaris.