Bilingüisme i Contacte de Llengües: Una Realitat Global

Les comunitats lingüístiques viuen en contacte directe, no aïllades. El coneixement d'altres llengües possibilita la intercomunicació dels pobles. Conèixer una llengua diferent de la pròpia és un fet relativament normal. S'ha de tenir en compte que al món hi ha més de 6.000 llengües i menys de 200 estats. Per tant, el més normal és que dins d'un mateix estat convisquin diverses llengües.

El monolingüisme estatal és una situació rara. A Europa, només Islàndia, Albània o Portugal disposen d'una sola comunitat lingüística. En canvi, a Papua Nova Guinea es parlen més de 800 llengües. A Espanya, el 40% de la població viu en una comunitat autònoma amb dues llengües oficials.

Causes del Contacte entre Llengües

El fet de conviure diverses llengües en un mateix territori administratiu s'anomena llengües en contacte. Dues o més llengües entren en contacte per diverses raons:

• Processos d'expansió i d'unificació: Es refereix a la difusió d'una llengua dominant sobre altres.
• Moviments migratoris: La població immigrant entra en contacte amb una nova llengua que, normalment, acaba assimilant.
• Contactes internacionals: És el contacte amb llengües d'altres cultures a causa de la globalització.
• Veïnatge: Possibilita la comunicació entre parlants de llengües diferents, properes geogràficament.

Fenòmens Produïts pel Contacte entre Llengües

1. El Bilingüisme: Tipus i Característiques

El bilingüisme és la situació en què el parlant fa servir diferents llengües. Podem classificar-lo en diversos tipus:

a) Bilingüisme Individual

Es relaciona amb el fet de ser políglota (conèixer dues llengües o més). Dins del bilingüisme individual, trobem diferents tipus:

• Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: El parlant coneix dues llengües però només n'utilitza una; o bé coneix i utilitza les dues llengües.
• Bilingüisme simètric i asimètric: El parlant domina per igual les dues llengües, o el parlant no les domina per igual.
• Bilingüisme instrumental: Un individu aprèn una llengua per raons pràctiques (laborals, acadèmiques, etc.).
• Bilingüisme integratiu: S'aprèn una llengua amb la intenció d'integrar-se dins d'un nou grup social o cultural.
• Bilingüisme ordenat i desordenat: El parlant manté perfectament diferenciats els dos codis lingüístics, amb poca o nul·la interferència; o bé el parlant barreja els dos codis lingüístics creant, de vegades, un suprasistema que conté trets d'ambdós codis.

b) Bilingüisme Social

Es tracta de situacions en què el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d'una societat. Si bé és normal que en un mateix estat hi hagi més d'una llengua, també és cert que les comunitats lingüístiques no són intrínsecament bilingües, ja que a cada grup li basta una llengua per intercomunicar-se.

Aquest bilingüisme social s'ha produït a causa d'un o més dels factors de contacte esmentats anteriorment. En aquest cas, els parlants d'una llengua es veuen abocats a conèixer una segona llengua. Aquest cas es coneix com bilingüisme unidireccional, perquè els parlants de l'altra llengua no aprenen la dels primers.

c) Bilingüisme Territorial

Es dóna quan en un lloc trobem geogràficament ben delimitades les diferents comunitats lingüístiques. Cadascuna d'elles disposa d'una sola llengua pròpia, com és el cas de Bèlgica.