Bilingüisme, Conflicte Lingüístic i Prejudicis: Guia Completa

Bilingüisme: Definició i Tipus (Individual, Territorial i Social)

El bilingüisme es refereix a la situació en què es parlen dues llengües. Es pot dividir en tres tipus principals:

• Bilingüisme individual: Quan una persona sap parlar dues llengües. Pot ser:
  • Actiu: La persona parla i entén ambdues llengües.
  • Passiu: Només entén una llengua i parla l'altra.
  • Simètric: Domina ambdues llengües per igual.
  • Asimètric: En domina més una que l'altra.
  • Instrumental: Aprèn una llengua per necessitat (feina).
  • Integratiu: Aprèn per comunicar-se i integrar-se.
• Bilingüisme territorial: Quan dues llengües són oficials en diferents zones d'un territori. Per exemple, a Bèlgica (flamenc al nord, francès al sud) o Suïssa (alemany, francès, italià i romanx). Es basa en una planificació lingüística que garanteix els drets de cada comunitat.
• Bilingüisme social: Quan una societat, o part d'aquesta, parla dues llengües. Sovint, acompanyat de conflictes lingüístics. Pot ser unidireccional (una llengua predomina).

Conflicte Lingüístic i Substitució Lingüística

El conflicte lingüístic passa quan dues llengües conviuen, però la llengua dominant (llengua B) comença a ocupar espais de la llengua pròpia (llengua A). Això pot portar a la substitució lingüística, on la llengua A és desplaçada.

El procés de substitució:

1. Monolingüisme: Tota la població parla la llengua A.
2. Bilingüisme: Parlants de la llengua A aprenen la llengua B (motius econòmics, socials, polítics).
3. Minorització: Parlants de la llengua A utilitzen més la llengua B.
4. Interferència: La llengua A adopta paraules i estructures de la llengua B.
5. Desaparició: La llengua A deixa de transmetre's i la llengua B esdevé l'única.

Aquest procés no és uniforme. Comença en àmbits com l'escola o l'administració. Sense mesures de protecció, la llengua A pot desaparèixer.

Diglòssia i Conflicte Lingüístic

La diglòssia és quan dues llengües (o varietats) tenen funcions diferents. Una s'utilitza en àmbits formals (administració, mitjans), l'altra en situacions informals (casa, amics). Exemple: l'euskera (batua en mitjans, tradicional en l'àmbit familiar).

La diglòssia pot ser estable, però pot generar conflicte si la llengua dominant (B) ocupa àmbits formals de la llengua autòctona (A). Pot portar a:

• Minorització lingüística: La llengua autòctona perd prestigi i àmbits públics.
• Substitució lingüística: La llengua dominant substitueix l'autòctona.
• Normalització lingüística: La llengua autòctona recupera espais perduts.

Conflicte Lingüístic: Minorització, Substitució i Normalització

Minorització: La llengua pròpia perd usuaris i àmbits d'ús (ex: el mallorquí a Mallorca).

Substitució lingüística: La llengua autòctona és reemplaçada per una forana. Pot comportar la desaparició de la llengua pròpia.

Normalització lingüística: La llengua autòctona recupera àmbits perduts (ex: el català a Catalunya després de ser declarat oficial).

Prejudicis Lingüístics

Un prejudici lingüístic és una opinió (negativa o positiva) sobre una llengua basada en informació incorrecta. Es valora una manera de parlar més que una altra sense raó. Afecten l'aprenentatge i l'ús de la llengua. Cal eliminar-los per a la normalització.

Tipus:

• Xovinisme: Considerar la pròpia llengua millor.
• Autoodi: Rebutjar la pròpia llengua, considerant-la inferior.

Exemples que afecten el català: "llengua molt dolça", "difícil d'aprendre".

Llengües Minoritàries i Llengües Minoritzades

Llengües minoritàries: Nombre reduït de parlants (ex: frisó, bretó). No sempre estan en perill, poden tenir protecció.

Llengües minoritzades: Pateixen desavantatge, encara que tinguin molts parlants. Manca de reconeixement oficial, poc ús en àmbits públics, subordinació a la llengua dominant. Exemple: el català (10 milions de parlants, però no oficial a nivell europeu ni en àmbits estatals a Espanya). Altres exemples: gaèlic irlandès, basc, sard, amazic.

Concepte de Bilingüe i Bilingüista

El bilingüisme és la situació on es parlen dues llengües. Pot ser individual (actiu, passiu, simètric, asimètric, instrumental, integratiu). El bilingüisme no implica igualtat completa en l'ús.

Un bilingüista defensa el bilingüisme social com a harmònic, però sovint amaga desigualtat. Pot justificar la superioritat d'una llengua dominant, mantenint el conflicte i la subordinació. La llengua dominant ocupa àmbits formals, la minoritzada queda restringida. Pot portar a la substitució.

Normalització Lingüística

Procés pel qual una llengua autòctona recupera espais perduts. La normativització n'és una part (creació de normes ortogràfiques, gramaticals, lèxiques). La normalització busca la igualtat de condicions amb altres llengües oficials. Les lleis de normalització protegeixen l'ús en administració, educació, mitjans.

Planificació Lingüística i Processos de Normalització

La planificació lingüística és el conjunt d'actuacions per modificar la situació lingüística d'un territori. Els processos de normalització en són part, promovent l'ús de la llengua autòctona (Llengua A). Exemple: a Espanya, després de 1978, oficialitat de llengües regionals, educació bilingüe, institucions de promoció.

Models de Planificació Lingüística Actuals

La planificació busca modificar l'ús de les llengües. Models a Europa:

• Model homogenitzador: Prioritza una sola llengua oficial (ex: França).
• Model de protecció de minories: Reconeix llengües minoritàries, però sense oficialitat plena (ex: Regne Unit, Holanda).
• Model d'autonomia lingüística: Reconeix oficialment llengües minoritzades en certs territoris (ex: Espanya). Es basa en:
  • Principi de personalitat: Dret del parlant a utilitzar la seva llengua.
  • Principi de territorialitat: Presència de la llengua pròpia en tots els territoris.

Creació de Contingut en Català a les Xarxes Socials

Si vols iniciar-te a les xarxes socials, és crucial desmuntar prejudicis. Totes les llengües són vàlides per crear contingut. Hi ha creadors d'èxit en català (ex: Nerea, Quim Torrents). El català té un mercat menys saturat i un públic potencial de 10 milions de parlants. Utilitzar la llengua materna afavoreix la comoditat i l'expressivitat. El bilingüisme i la normalització lingüística són importants per protegir i promoure el català.