Bilingüisme: Conferència de Luxemburg i Hipòtesi de Cummins

La Conferència de Luxemburg i el Bilingüisme

El bilingüisme és la capacitat d'un individu d'utilitzar més d'una llengua al mateix nivell. Hi ha dos tipus de bilingüisme:

• Individual: Afecta un individu que parla més d'una llengua.
• Social: Es tracta de l’ús que es fa de la llengua atenent al grup social a què es pertany.

La Conferència Internacional sobre Bilingüisme (1928)

L’any 1928 es va realitzar a Luxemburg la Conferència Internacional sobre Bilingüisme. Les seves conclusions principals van ser:

• Condemna del bilingüisme.
• Manteniment de la llengua familiar per a evitar el fracàs escolar i problemes d’identitat.
• Màxim retardament a l’hora d’introduir una segona llengua.

Els investigadors actuals apunten que la majoria d’investigadors que van influir en la Conferència procedien de territoris on la llengua pròpia estava marginada escolarment, per la qual cosa els interessava mantenir la llengua materna en l’educació.

Consideraven que un infant amb llengua familiar B, minoritzada, escolaritzat en una llengua de prestigi A podia tenir problemes d’aprenentatge. Per això, calia escolaritzar les minories ètniques i culturals en la llengua pròpia per a poder accedir, després, a la majoritària.

El punt de partida era que no convenia introduir la L2 fins que no hi hagués un bon domini de la L1, fins i tot en la lectoescriptura. Per tant, calia retardar al màxim la introducció de la llengua majoritària.

Tot s’entén millor en conèixer el principi cognitiu que determinava l’existència d’un emmagatzematge separat de les competències lingüístiques del bilingüe en cada llengua. Això vol dir que, si cada llengua té un magatzem, calia omplir-ne un abans de començar a omplir l'altre.

Cummins i la Hipòtesi de la Interdependència Lingüística

Cummins, el 1979, va formular la Hipòtesi de la Interdependència Lingüística, que permet explicar per què en determinades ocasions un canvi de llengua llar-escola no només no resulta negatiu per al subjecte, sinó que, de vegades, resulta cognitivament positiu.

El desenvolupament interdependent entre llengües proposa que, en la mesura que l’ambient faciliti l’adquisició de la L1, l’exposició intensa a la L2 serà facilitadora tant de la L2 com de la L1. Així, en aquells infants en els quals l’habilitat en L1 no està suficientment desenvolupada en el moment d’una forta exposició a L2, és probable que aquesta exposició obstaculitzi el desenvolupament normal d’L1 i, de retruc, d’L2.

La zona majoritària, la invisible, és el magatzem lingüístic únic. Dins d’aquesta zona trobem una sèrie d’habilitats pragmàtiques que són comunes per a ambdues llengües i es poden plasmar en una llengua o en una altra. De manera que, com més s’intensifiqui l’adquisició de L1, les habilitats lingüístiques adquirides podran plasmar-se també en L2.

El llenguatge s’adquireix usant-lo en el context social. Hi ha unes regles generals que governen l’ús del llenguatge sense ser específiques de cap llengua, i el domini específic de les llengües serà millor com més es domini qualsevol d’elles.