Bilingüisme: De la Condemna a la Interdependència Lingüística

La Conferència de Luxemburg (1928) i el Bilingüisme

L’any 1928 es va realitzar a Luxemburg la Conferència Internacional sobre Bilingüisme. Les seves conclusions principals foren:

• Condemna del bilingüisme.
• Manteniment de la llengua familiar per a evitar el fracàs escolar i problemes d’identitat.
• Màxim retardament a l’hora d’introduir una segona llengua.

Afirmacions destacades a la Conferència

Durant la conferència, es van poder escoltar afirmacions com:

• El bilingüisme afecta negativament el desenvolupament intel·lectual.
• Els bilingües són víctimes del handicap lingüístic.
• L’ús de dues llengües crea àmbits morals dissolvents, perjudicials per a la fermesa del lligam que l’esperit recte establirà definitivament entre la paraula i l’objecte.

La majoria dels investigadors que van influir en la Conferència procedien de territoris on la llengua pròpia estava marginada escolarment, per la qual cosa els interessava mantenir la llengua materna en l’educació.

Evolució posterior: Programes de Manteniment

Als anys 60, van sorgir una sèrie de programes de manteniment de la llengua familiar. Aquests consideraven que un infant amb llengua minoritzada, escolaritzat en una llengua de prestigi, podia tenir problemes d’aprenentatge.

Calia escolaritzar les minories ètniques i culturals en la llengua pròpia per a poder accedir, després, a la majoritària. No es tractava de preservar cap llengua, sinó d’incorporar els parlants de la "llengua baixa" al patró cultural majoritari.

L’educació monolingüe es va acostar als primers programes que esdevindrien educació bilingüe.

Cummins i la Hipòtesi de la Interdependència Lingüística

Cummins, el 1979, va formular la Hipòtesi de la Interdependència Lingüística, que permet explicar per què en determinades ocasions un canvi de llengua llar-escola no resulta negatiu, sinó que, de vegades, és positiu. El desenvolupament interdependent entre llengües proposa que, en la mesura que l’ambient faciliti l’adquisició de la L1, l’exposició intensa a L2 serà facilitadora tant de la L2 com de la L1. És a dir, l’aprenentatge d’una L2 podrà millorar l’aprenentatge de la L1 i a la inversa.

La Competència Subjacent Comuna (CSC)

Segons Cummins, la competència subjacent comuna (CSC) és la competència general que té en compte aspectes lingüístics i pragmàtics, i es pot representar amb un iceberg de dues puntes.

La zona invisible és el magatzem lingüístic. Dins d’aquesta trobem una sèrie d’habilitats pragmàtiques comunes per a ambdues llengües.

Condicions per a un Canvi Positiu Llar-Escola

D’aquesta manera, el canvi de llengua llar-escola serà positiu si:

1. L’escola possibilita l’aprenentatge d’una segona llengua (L2).
2. L’educació desenvolupa la competència lingüística general comuna a ambdues llengües.
3. El context social/familiar permet l’ús de la L1.

Nivells de Coneixement Lingüístic de Cummins

El desenvolupament informal d’una llengua no assegura el desenvolupament formal, ni tan sols en una mateixa llengua. Cummins distingeix dos nivells de coneixement lingüístic:

1. BICS: Capacitat o competència bàsica de comunicació interpersonal (Basic Interpersonal Communicative Skills).
2. CALP: Capacitat de tipus cognitivoconceptual i acadèmic (Cognitive Academic Language Proficiency).

Per a poder desenvolupar CALP, s’ha d’haver adquirit BICS, però haver desenvolupat BICS no garanteix el desenvolupament de CALP.

Requisits per a un Bilingüe Completament Competent

Cummins afirma que si es vol un bilingüe completament competent, tant en BICS com en CALP, caldrà:

• Una immersió intensiva inicial en L2.
• Una metodologia especial, molt comunicativa, que permeti un accés total a BICS per a poder accedir més endavant a CALP.
• Introduir la L1 en cursos més avançats per a poder desenvolupar CALP en la llengua materna, i així poder transferir aquesta capacitat a L2.