Big Data, ciutats intel·ligents i sensors: guia pràctica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Informática y Telecomunicaciones
Escrito el en
catalán con un tamaño de 8,91 KB
Què és el Big Data?
Les dades i metadades que es troben a la xarxa no servirien gaire si no s'emmagatzemessin, es classifiquessin i s'analitzessin. La disciplina que s'encarrega d'aquest procés rep el nom d'intel·ligència de dades o Big Data. A partir d'aquestes macrodades podem generar coneixement, productes i serveis. Per exemple, ens permeten predir el temps, analitzar paràmetres de salut, millorar l'eficiència energètica o vendre més i millor. Per això, la intel·ligència de dades està revolucionant la ciència, l'economia, la política i el nostre estil de vida.
Una altra definició
Big Data és un terme que descriu el gran volum de dades, tant estructurades com no estructurades, que inunden els negocis cada dia. Big Data es pot analitzar per a obtenir idees que condueixin a millors decisions i moviments estratègics en els negocis.
Com funciona una ciutat intel·ligent?
Una ciutat intel·ligent és una ciutat connectada a Internet que, mitjançant l'anàlisi de dades, dona resposta a alguns dels principals reptes del dia a dia: transport i mobilitat, salut, sostenibilitat, energia i participació ciutadana. Una ciutat intel·ligent disposa, entre altres elements, de:
- Xarxa de sensors: situats en dispositius o objectes; s'encarreguen de recollir dades rellevants.
- Receptors i processadors de dades: repartits per la ciutat; gestionen les dades en temps real.
- Aplicacions i sistemes: per a dispositius digitals com ara telèfons intel·ligents, tauletes o panells municipals; mostren la informació als usuaris i faciliten serveis.
- Usuaris i gestors d'informació: ciutadans, tècnics i administracions que consulten i prenen decisions a partir de les dades.
Què signifiquen TIC, TAC i TEP?
- TIC: Tecnologies per a la Informació i la Comunicació. Engloben avenços tecnològics i digitals com l'accés a Internet o als telèfons mòbils, que ens permeten informar-nos i comunicar-nos.
- TAC: Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement. Ens permeten aprendre, facilitar l'educació i millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge.
- TEP: Tecnologies per a l'Apoderament i la Participació. Serveixen per informar-nos, comunicar-nos, interactuar, col·laborar i coordinar-nos per participar en qüestions socials i civiques.
Apoderament ciutadà (empoderament)
Apoderament ciutadà: donar poder a la ciutadania mitjançant informació i eines que permetin deixar de ser elements passius i començar a participar en les decisions que afecten el nostre entorn i el nostre món.
Les quatre V de la intel·ligència de dades
Volum
El creixement de les dades a la xarxa és constant, per això es diu que «les dades mai no dormen». Tant de dia com de nit es generen dades les 24 hores en qualsevol part del món. Aquesta producció ininterrompuda es duplica aproximadament cada 40 mesos, cosa que vol dir que es generen més dades en un dia que en els darrers 20 anys.
Velocitat
La velocitat és imprescindible en la creació i anàlisi de dades. Com que estem generant informació constantment, necessitem rapidessa per disposar d'aquesta informació en temps real. La informació es processa tan ràpidament que podem conèixer dades del present immediat i consultar què està passant al món ara mateix.
Varietat
Hi ha dades de molts formats i tipologies diferents, segons la seva procedència. Podem classificar les macrodades en diverses categories:
- Dades públiques: dades que tenen les administracions públiques (per exemple, dades sobre transport, ús d'energia, sanitat, etc.).
- Dades privades: dades derivades de transaccions comercials, de la navegació web, de l'ús de la telefonia mòbil, etc.
- Dades comunitàries: dades produïdes principalment a les xarxes socials, continguts generats per l'usuari, etc.
- Dades autocuantificades: dades obtingudes i proporcionades per les mateixes persones que mesuren i quantifiquen els seus comportaments i accions (per exemple, pulsacions recollides per dispositius durant l'exercici físic).
Veracitat
Les dades obtingudes han de ser fiables, íntegres i autèntiques, per la qual cosa és necessari confirmar-ne la veracitat. Com sabem si les dades són vàlides? Això dependrà de les fonts i dels recursos utilitzats per obtenir-les.
Què és un wearable? Exemples
Si a la peça o complement que portem posat hi incorporem un sistema digital proveït de sensors i connexió a Internet, la peça o complement es converteix en un dispositiu portable o wearable.
Exemples: rellotges intel·ligents, ulleres intel·ligents d'esports, anells que avisen quan tens missatges.
Característiques d'un portal d'open data
Les dades obertes (open data) són conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que les administracions posen a disposició de la ciutadania perquè les puguin utilitzar lliurement, de manera senzilla i còmoda. Perquè les dades siguin obertes han d'estar en un format llegible per les màquines, que n'en faciliti la reutilització.
Com el Big Data va ajudar a combatre l'H1N1
Google va analitzar els cinquanta milions de termes més comuns que buscaven els ciutadans nord-americans i els va comparar amb les dades dels Centres de Control i Prevenció de Malalties sobre la grip estacional entre 2003 i 2008. La intenció era identificar casos de grip a partir de cerques a Internet com "remei per a la tos" o "febre".
Creuant les dades de les cerques amb les dades dels malalts de grip entre 2007 i 2008, es van poder obtenir models matemàtics que permetien predir la propagació de la grip gairebé en temps real en base a les cerques que s'estaven realitzant a Internet.
Sensors del telèfon intel·ligent i per a què serveixen
- Aceleròmetre i giroscopi: permeten determinar l'orientació, la posició i el moviment del dispositiu (per exemple, quan jugues).
- Magnetòmetre: funciona com una brúixola; detecta el pol nord magnètic i indica la direcció.
- Sensor de proximitat: detecta objectes propers mitjançant llum infraroja, per exemple la teva orella quan parles pel mòbil.
- Sensor de llum: recull informació sobre la llum ambiental i ajusta la brillantor de la pantalla.
- Termòmetre: controla la temperatura interior del dispositiu per evitar sobreescalfaments i possibles danys.
- Baròmetre: mesura la pressió atmosfèrica; pot ajudar a calcular l'altitud i millorar el posicionament del GPS.
- Sensor d'empremtes digitals: permet desbloquejar el dispositiu i realitzar pagaments amb més seguretat que una contrasenya.
- Sensor d'humitat: present en alguns dispositius; útil per aplicacions que ajuden persones amb problemes respiratoris.
- Podòmetre: mesura la quantitat de passos, la distància recorreguda i, en alguns casos, les calories consumides (present en mòbils i wearables).
- Altres sensors i variants segons el model i fabricant (GPS, sensor de pols, etc.).
etc.
Què és la quarta revolució industrial?
La Quarta Revolució Industrial agrupa diverses tecnologies —robòtica, sensors i dispositius de l'Internet de les Coses (IoT), intel·ligència artificial, biotecnologia, nanotecnologia, drons, impressores 3D, entre d'altres— que donen lloc a sistemes ciberfísics. Aquests sistemes combinen elements físics que interactuen amb programari, com els sensors de l'IoT, que estaran permanentment enviant dades. També s'hi suma l'omnipresència de milions de màquines amb algun tipus d'intel·ligència artificial, la qual cosa transformarà la vida de les persones, els carrers, les ciutats, els països, els mercats, les empreses i els negocis.
La paraula clau en tot aquest procés serà la automatització. Hi haurà cases intel·ligents en ciutats intel·ligents, on moltes tasques abans realitzades per persones es faran sense intervenció humana; hi haurà sistemes i vies de transport intel·ligents, amb dades en temps real; i fàbriques amb línies de producció i processos logístics automatitzats de principi a fi.
Aquest canvi pot redundar en una major qualitat de vida per a les persones, però també comportarà la transformació o desaparició d'alguns oficis i professions. Segons xifres presentades al Fòrum de Davos d'aquest any, la Quarta Revolució podria suposar la pèrdua d'uns 5 milions de llocs de treball als 15 països més industrialitzats.