Biennis i tensions de la Segona República (1931–1936)

La Segona República (1931–1936): polarització i conflicte

FS—> La Segona República (1931–1936) va estar marcada per una forta polarització social i política derivada de l’intent d’implantar un sistema democràtic i de dur a terme profundes reformes. Les forces d’esquerra van constituir el principal suport del règim republicà i defensaven la modernització de l'estat, el laïcisme, l'ampliació de drets i les reformes socials.

Entre aquestes forces d'esquerra destacaren:

• Republicans d'esquerra, com Izquierda Republicana.
• Socialisme, representat pel PSOE i pel sindicat UGT.
• Comunistes, representats pel PCE.
• Anarcosindicalisme, organitzat a la CNT, amb gran influència entre obrers i jornalers, tot i mantenir una actitud crítica envers la República, que consideraven un règim burgès.

Al costat d’aquestes forces, enfrontades a les reformes republicanes, es trobaven les dretes, que defensaven l’ordre social tradicional, la religió catòlica i la propietat privada. Entre elles destacaren la CEDA (principal força de la dreta catòlica), els monàrquics, els tradicionalistes carlins i l’extrema dreta feixista representada per la Falange Española. Aquestes forces comptaren amb el suport dels terratinents, la burgesia conservadora, la jerarquia eclesiàstica i amplis sectors de l’exèrcit.

Les classes mitjanes, inicialment favorables a la República, van anar oscil·lant cap a posicions conservadores a mesura que augmentava la conflictivitat social, mentre que l’exèrcit, profundament dividit, acabà exercint un paper decisiu en la desestabilització del règim. En conjunt, la incapacitat d’integrar interessos socials i polítics tan enfrontats va generar una tensió creixent que contribuí al fracàs del projecte republicà i a l’esclat de la guerra civil.

Bienni Radical-cedista ("Bienni Negre") 1933–1936

El Bienni Radical-cedista o «Bienni Negre» (1933–1936) es caracteritza pel gir conservador de la Segona República després de la victòria electoral de les dretes el novembre de 1933. El govern va estar encapçalat pel Partido Radical d’Alejandro Lerroux, amb el suport parlamentari de la CEDA, liderada per José María Gil Robles.

La seva política va consistir en la paralització o revisió de moltes de les reformes iniciades al període anterior. Entre les mesures i efectes més destacats hi ha:

• Paralització de la reforma agrària: devolució de terres als grans propietaris i anul·lació d’assentaments de pagesos.
• Revisions de la legislació laboral amb reducció de drets per a alguns sectors de treballadors.
• Retallades en la política educativa i laica, amb reducció del pressupost educatiu i un acostament a l'església.
• Frenada del procés autonòmic, especialment a Catalunya, amb conflictes amb la Generalitat i la suspensió de l’autonomia després dels fets d’octubre de 1934.

L’entrada de tres ministres de la CEDA al govern a l’octubre de 1934 va provocar una forta radicalització de l’esquerra i la revolta d’octubre de 1934, especialment greu a Astúries, que va ser durament reprimida per l’exèrcit. El bienni es va caracteritzar també per l’augment de la repressió política, la conflictivitat social i la inestabilitat governamental, agreujada pels escàndols de corrupció del Partit Radical; tot això va provocar la caiguda del govern i la convocatòria d’eleccions el febrer de 1936.

Bienni reformista (1931–1933)

El bienni reformista (1931–1933) correspon al període en què va governar una coalició de republicans d’esquerra i socialistes, presidida per Manuel Azaña, amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar l’estat espanyol. Aquest període es va caracteritzar per un ampli programa de reformes:

• Reforma militar: destinada a sotmetre l’exèrcit al poder civil.
• Reforma religiosa: establiment d’un estat laic amb separació entre església i estat.
• Reforma educativa: extensió d’una educació pública, laica i obligatòria.
• Reforma agrària: intent de posar fi al latifundisme i millorar les condicions dels jornalers.
• Reforma territorial: aprovada amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Tot i aquestes mesures, el bienni va topar amb una forta oposició de la dreta, de l’església, dels grans propietaris i de sectors de l’exèrcit, així com amb la impaciència i la radicalització d’una part del moviment obrer, especialment de l’anarcosindicalisme. Les dificultats econòmiques, la lentitud en l’aplicació de les reformes i la conflictivitat social van desgastar el govern, que va acabar caient el 1933, donant pas a la victòria electoral de les dretes.