El Bienni Reformista: Reformes Clau de la Segona República

El Bienni Reformista: Grans Reformes de la Segona República

Les reformes impulsades per Manuel Azaña durant el Bienni Reformista pretenien la modernització social i política d'Espanya. Aquestes mesures limitaven i reduïen els privilegis de les elits, afavorint les classes mitjanes i obreres.

La Reforma Educativa

Aquesta reforma buscava substituir els mètodes i professors religiosos per uns partidaris d'un ensenyament progressista. El 1933 es van crear 10.000 noves escoles. Es va augmentar el sou dels mestres i es va voler preparar-los millor.

La Reforma Militar

El govern volia modernitzar l'exèrcit, ja que tenia poca capacitat tècnica. Azaña va oferir als oficials la jubilació anticipada amb sou íntegre. També volia disminuir l'amplitud de la jurisdicció militar. Va tancar l'Acadèmia General de Saragossa. Es va limitar el poder dels militars africanistes i es va donar prestigi a les armes d'artilleria i d'Enginyers.

Les reformes van irritar sectors de l'exèrcit perquè disminuïa el seu poder i prestigi. L'agost de 1932, el general Sanjurjo es va alçar contra la República. Va ser un fracàs; els militars foren destituïts i detinguts. Sanjurjo fou condemnat a cadena perpètua. La República no va dissoldre la Guàrdia Civil, però va crear la Guàrdia d'Assalt, lleial a la República.

La Reforma Agrària

Els camperols esperaven una distribució més justa de la propietat i desitjaven que aprovessin una llei que expropiés grans finques i les repartís. Però els latifundistes, partits de dreta i centre frenaven les reformes. Azaña va aprofitar el fracàs de l'aixecament de Sanjurjo per aprovar la Llei de Reforma Agrària. Aquesta llei autoritzava l'expropiació de terres amb indemnització. Els elevats costos i la resistència dels propietaris van provocar que només unes 12.000 famílies rebessin terres.

Les Lleis Laborals

El ministre socialista Largo Caballero va dur a terme diverses reformes:

• Jornada de 8 hores per als camperols.
• Prolongació dels contractes d'arrendament de terres.
• Ús preferent dels bracers del municipi.
• Conreu forçós de terres on hi hagués bracers en atur.

Els salaris agraris van pujar i la conflictivitat va baixar.

Els Estatuts d'Autonomia

La Constitució permetia l'autonomia de províncies per majoria de dos terços, amb aprovació posterior del Parlament. Azaña va aprovar l'Estatut de Catalunya, així va aconseguir el lloc més prestigiós políticament.

Al País Basc estaven dividits respecte a la seva autonomia. Només volien l'autonomia els nacionalistes. Socialistes i republicans pensaven en la República i l'autonomia era menys important. La dreta no tenia interès.

La Conjuntura Econòmica

A Espanya, la crisi del 1929 va tardar més a notar-se. Espanya exportava als països europeus minerals i productes agrícoles. Les exportacions eren importants per pagar les importacions. La crisi mundial va donar lloc a una caiguda de les exportacions i Espanya va entrar en la crisi. Havia de suportar l'elevació de capitals i la devaluació de la pesseta. L'atur creixia i els emigrants tornaven. La societat estava descontenta i s'enfrontava.

El govern republicà va plantejar unes reformes econòmiques fugint dels excessos i amb una actuació austera. Els ministres d'Obres Públiques van continuar el pla de carreteres de Primo de Rivera i el socialista Prieto va dur a terme una reforma fiscal, introduint l'impost sobre la renda. La reforma del Banc d'Espanya va suposar un major control de l'Estat sobre la banca.

Conflictivitat Social

El problema més greu fou l'exigència dels revolucionaris; els conflictes van augmentar, els treballadors estaven desenganyats i els patrons no volien fer reformes. Els sindicats anarquistes van convocar vagues i els treballadors ocupaven terres. La República prenia mesures policials. Hi havia molts desordres públics. Un dels més greus va ser el de la localitat gaditana de Casas Viejas: els jornalers anarquistes van proclamar...