El Bienni Reformista i la Constitució de 1931: Reformes i Reaccions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,85 KB
El Bienni Reformista (1932-1933)
Reformes i Decepcions
El Bienni Reformista (1932-1933) va implementar mesures reformistes basades en la Constitució de 1931, amb un caràcter democràtic, progressista i laic. Les reformes es van centrar en els àmbits agrari, militar i educatiu.
- Reforma Agrària: Es buscava la creació d'una classe mitjana agrària i el repartiment de terres, però va generar decepció entre els agricultors per la lentitud del procés.
- Reforma Militar: La llei que permetia l'abandonament voluntari de l'exèrcit va provocar revoltes, tot i que van ser controlades.
- Reforma Educativa: Impulsada pel laïcisme de la Constitució, es va desvincular l'educació de la religió, prohibint símbols religiosos a les escoles.
Aquestes mesures van ser abolides posteriorment durant el bienni conservador.
Adveniment de la República i Constitució de 1931
Democràcia, Progressisme i Laïcisme
La Constitució de 1931 tenia un caràcter democràtic, progressista i laic. Establia la sobirania nacional, la separació de poders i el sufragi universal (inclòs el vot femení), així com la igualtat davant la llei independentment del sexe, religió o situació econòmica. L'elecció del president de la República es realitzava a través dels diputats i els comisaris escollits pels ciutadans.
El vot femení i l'estat laic van generar oposició, especialment entre els catòlics i els partits conservadors. Malgrat les crítiques, la Constitució es va aprovar el 9 de març de 1931. Niceto Alcalá-Zamora va ser escollit president de la República i Manuel Azaña, president del govern.
L'adveniment de la República va ser influït per la dictadura de Primo de Rivera, que va contribuir al creixement de les forces republicanes.