Bienni Reformista, Conservador i Front Popular (1931-1936)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB

Bienni Reformista (1931-1933): Reformes i Tensions

Durant aquest període, el govern republicà-socialista va impulsar un programa ambiciós per modernitzar Espanya. Les reformes van enfrontar-se a l'oposició conservadora i van marcar la divisió social que acabaria explotant el 1936.

Reforma Agrària

(Llei de Bases, setembre 1932):

  • Objectiu: Distribuir terres improductives entre camperols.
  • Problemes:
    • Resistència dels terratinents, organitzats en la Unió de Dretes.
    • Manca de recursos per compensar les expropiacions.

Reforma Educativa

  • Construcció de 10.000 escoles públiques i laiques.
  • Missions Pedagògiques: Portar cultura a zones rurals.
  • Es prohibeix l'ensenyament religiós.

Reforma Militar

  • Llei de Retir (1931): Permetia als oficials retirar-se amb el sou íntegre.
  • Objectiu: Reduir el poder polític de l'exèrcit i modernitzar-lo.

Reforma Econòmica i Laboral

Objectiu: Millorar les condicions de la classe obrera i reactivar l'economia post-1929.

  • Lleis laborals (1931-1932): Jornada de 8 hores i salari mínim.
  • Llei de Contractes de Conreu (1931): Protegia els camperols contra els desnonaments.
  • Assegurances socials: per a accidents laborals, maternitat i vellesa.
  • Inversions públiques: Obres públiques.

Estatut de Núria (Catalunya, 1932)

  • Impulsat per Francesc Macià.
  • S'aprovà en referèndum, tot i l'oposició de la dreta centralista.
  • Va marcar el reconeixement oficial de la identitat catalana.
  • Creava un govern propi (Generalitat).

Bienni Conservador (1933-1935): La Rectificació

Eleccions de Novembre 1933

  • Victòria de la dreta: CEDA (Gil-Robles) i Partit Republicà Radical (Lerroux).

Política de contrareforma:

  • Agrària: Paralització de l'expropiació de terres.
  • Laboral: Revisió de les 8 hores i supressió de salaris mínims.
  • Religiosa: Retorn de béns a l'Església i finançament estatal del clero.

Revolta d'Astúries (Octubre 1934)

  • Alçament obrer liderat per socialistes, comunistes i anarquistes contra l'entrada de la CEDA al govern.
  • Es proclama un govern revolucionari a Oviedo.
  • Repressió: L'exèrcit, dirigit per Franco, utilitza la Legió i els Regulares del Marroc. Morts: entre 1.300 i 3.000.

Front Popular (Febrer-Juliol 1936): La Radicalització

Eleccions de Febrer 1936

Coalició d'esquerres (PSOE, Esquerra Republicana, PCE) guanya amb un programa de retorn a les reformes.

Acceleració de les Tensions

  • Ocupació de terres per jornalers a Extremadura i Andalusia.
  • Enfrontaments: Falange (feixista) vs. milícies socialistes i anarquistes.
  • Violència política: Assassinats del falangista José Sotelo i el socialista José Castillo.
  • Assassinat de Calvo Sotelo (13 juliol 1936): Líder monàrquic assassinat per guàrdies d'assalt com a represàlia per la mort de Castillo. Això justifica el cop d'estat.

Preparatius del Cop

  • El general Emilio Mola ("El Director") organitza una conspiració militar amb generals com Franco, Queipo de Llano i Sanjurjo.
  • Suport de monàrquics, sectors eclesiàstics, Itàlia i Alemanya.

Alçament Militar i Inici de la Guerra Civil (18 Juliol 1936)

Desenvolupament Inicial

  • 17-18 juliol: S'inicia al Marroc espanyol, amb Franco prenent el control de l'Exèrcit d'Àfrica.
  • 19-20 juliol: El cop s'estén a la Península. Èxit a Navarra, Castella i Andalusia; fracàs a Madrid, Barcelona i València.

Bàndols

  • Republicà: Lleial a la Constitució (obrers, sindicats, partits d'esquerra, nacionalistes catalans i bascos). Suport de l'URSS. França i el Regne Unit fan un pacte de no ajuda.
  • Nacional: Militars revoltats, terratinents, CEDA, falangistes i carlistes. Defensen l'ordre tradicional i la unitat d'Espanya. Suport de Hitler i Mussolini.

Entradas relacionadas: