Bienni Reformista, Conservador i Front Popular (1931-1936)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,39 KB
Bienni Reformista (1931-1933): Reformes i Tensions
Durant aquest període, el govern republicà-socialista va impulsar un programa ambiciós per modernitzar Espanya. Les reformes van enfrontar-se a l'oposició conservadora i van marcar la divisió social que acabaria explotant el 1936.
Reforma Agrària
(Llei de Bases, setembre 1932):
- Objectiu: Distribuir terres improductives entre camperols.
- Problemes:
- Resistència dels terratinents, organitzats en la Unió de Dretes.
- Manca de recursos per compensar les expropiacions.
Reforma Educativa
- Construcció de 10.000 escoles públiques i laiques.
- Missions Pedagògiques: Portar cultura a zones rurals.
- Es prohibeix l'ensenyament religiós.
Reforma Militar
- Llei de Retir (1931): Permetia als oficials retirar-se amb el sou íntegre.
- Objectiu: Reduir el poder polític de l'exèrcit i modernitzar-lo.
Reforma Econòmica i Laboral
Objectiu: Millorar les condicions de la classe obrera i reactivar l'economia post-1929.
- Lleis laborals (1931-1932): Jornada de 8 hores i salari mínim.
- Llei de Contractes de Conreu (1931): Protegia els camperols contra els desnonaments.
- Assegurances socials: per a accidents laborals, maternitat i vellesa.
- Inversions públiques: Obres públiques.
Estatut de Núria (Catalunya, 1932)
- Impulsat per Francesc Macià.
- S'aprovà en referèndum, tot i l'oposició de la dreta centralista.
- Va marcar el reconeixement oficial de la identitat catalana.
- Creava un govern propi (Generalitat).
Bienni Conservador (1933-1935): La Rectificació
Eleccions de Novembre 1933
- Victòria de la dreta: CEDA (Gil-Robles) i Partit Republicà Radical (Lerroux).
Política de contrareforma:
- Agrària: Paralització de l'expropiació de terres.
- Laboral: Revisió de les 8 hores i supressió de salaris mínims.
- Religiosa: Retorn de béns a l'Església i finançament estatal del clero.
Revolta d'Astúries (Octubre 1934)
- Alçament obrer liderat per socialistes, comunistes i anarquistes contra l'entrada de la CEDA al govern.
- Es proclama un govern revolucionari a Oviedo.
- Repressió: L'exèrcit, dirigit per Franco, utilitza la Legió i els Regulares del Marroc. Morts: entre 1.300 i 3.000.
Front Popular (Febrer-Juliol 1936): La Radicalització
Eleccions de Febrer 1936
Coalició d'esquerres (PSOE, Esquerra Republicana, PCE) guanya amb un programa de retorn a les reformes.
Acceleració de les Tensions
- Ocupació de terres per jornalers a Extremadura i Andalusia.
- Enfrontaments: Falange (feixista) vs. milícies socialistes i anarquistes.
- Violència política: Assassinats del falangista José Sotelo i el socialista José Castillo.
- Assassinat de Calvo Sotelo (13 juliol 1936): Líder monàrquic assassinat per guàrdies d'assalt com a represàlia per la mort de Castillo. Això justifica el cop d'estat.
Preparatius del Cop
- El general Emilio Mola ("El Director") organitza una conspiració militar amb generals com Franco, Queipo de Llano i Sanjurjo.
- Suport de monàrquics, sectors eclesiàstics, Itàlia i Alemanya.
Alçament Militar i Inici de la Guerra Civil (18 Juliol 1936)
Desenvolupament Inicial
- 17-18 juliol: S'inicia al Marroc espanyol, amb Franco prenent el control de l'Exèrcit d'Àfrica.
- 19-20 juliol: El cop s'estén a la Península. Èxit a Navarra, Castella i Andalusia; fracàs a Madrid, Barcelona i València.
Bàndols
- Republicà: Lleial a la Constitució (obrers, sindicats, partits d'esquerra, nacionalistes catalans i bascos). Suport de l'URSS. França i el Regne Unit fan un pacte de no ajuda.
- Nacional: Militars revoltats, terratinents, CEDA, falangistes i carlistes. Defensen l'ordre tradicional i la unitat d'Espanya. Suport de Hitler i Mussolini.