Bienni Reformista i Bienni Negre: Anàlisi de la Segona República Espanyola

Bienni Reformista (1931-1933): La Difícil Consolidació de la República

Acabada la fase constituent, el govern impulsa una política per reformar i modernitzar el país. La discussió de la Constitució va crear una profunda divisió entre les forces polítiques de dretes i esquerres. El nou règim tenia suport de classes treballadores i sindicats, fins i tot de la CNT. Aquest suport es va refredar i els obrers van imposar les tesis insurreccionalistes. L’hostilitat de l’Exèrcit envers la República va manifestar-se. L'agost de 1932 es va produir un primer aixecament dirigit pel general Sanjurjo. Davant d’aquestes dificultats, es van convocar noves eleccions. Es va mantenir a Zamora com a president qui va encarregar a Azaña formar govern.

L’Obra Reformista Republicana

Reforma Militar

Les autoritats republicanes pensaven que l'exèrcit tenia un pes important. Azaña va proposar reformar la institució militar: va reduir els efectius, va modernitzar els estudis que donaven accés a les acadèmies militars i va limitar els desproporcionats pressupostos. Les reformes van generar resistències que es van posar de manifest amb l’aixecament dirigit per Sanjurjo l’estiu del 1932.

Reforma Religiosa

Es va establir la laïcitat de l’Estat, el reconeixement legal del divorci i matrimoni civil, el control de l’ensenyament religiós, la llibertat d’exercici i la supressió de les assignacions estatals a l’Església. Tot això va provocar la reacció contrària dels eclesiàstics que van mobilitzar entitats com Acció Catòlica i la Confederació Catòlico-Agrària. Una de les lleis forçava el tancament de molts centres religiosos.

Reforma Agrària

La Llei de Reforma Agrària va ser aprovada per les Corts el setembre de 1932. La llei preveia l’expropiació sense compensacions dels latifundis. Les causes d’aquest fracàs van ser: desencert de la política, recursos migrats, lentitud de la reforma, resistència dels vells propietaris i la creació de l’Associació de Propietaris. El govern de dretes sorgit a les eleccions del novembre de 1933 va congelar la reforma i va arribar a aprovar una Llei de Contrareforma Agrària.

Reforma Autonòmica

Es tractava de resoldre la reivindicació catalana acceptada pel Comitè Revolucionari, amb la instauració provisional de la Generalitat de Catalunya. L'acceptació del text català va quedar oblidat. Les noves autoritats catalanes van fer el projecte de l’Estatut de Núria, aprovat el setembre de 1932. Els bascos van seguir l’exemple dels catalans i van redactar el seu estatut d’Estella.

Motius pels quals es va acabar el bienni: crispació de les masses populars, afectades per la crisi econòmica i l’atur i frustrades per l’incompliment de les expectatives que el reformisme republicà havia desvetllat. Ràpida radicalització de l’anarquisme i es van imposar els radicals de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Resposta del govern a aquesta situació amb la Llei de Defensa de la República, Casa Viejas (forces van provocar 8 morts i van afusellar 12 camperols). Azaña va assumir responsabilitat. Els socialistes es van radicalitzar i dins del PSOE es va imposar la postura de trencar amb la coalició amb els republicans. La dreta va aprofitar això per organitzar-se i enfortir les seves posicions i atacar el govern. Va crear la Comunion Tradicionalista, Renovación Española (Goicoechea) i Falange Española (Primo de Rivera). Va predominar el Partido Radical de Lerroux i la Confederacion Española de Derechas Autonomas (CEDA) dirigida per Gil Robles.

Bienni Negre (1933 – 1936): El Gir a la Dreta

Triomf Electoral

Novembre del 1933, nova llei electoral amb incorporació del vot femení. El resultat va significar el gir parlamentari cap a la dreta. Alguns anarquistes republicans deien que això va ser causa del vot de les dones o de l’Església, però les esquerres només van resistir electoralment a Catalunya.

Governs de Dretes

En un primer moment es va optar per encarregar el govern al Partido Radical (Lerroux) amb el suport de la CEDA. Els primers temes van ser: religiós, laboral i agrari: l'aplicació de la Llei de confessions i congregacions es va aturar, el pes sindical en les negociacions laborals va ser retallat i la reforma agrària es va aturar. Això va provocar crispació i la tensió va provocar la destitució de Lerroux i el nomenament de Ricardo Samper. L'estiu de 1934, el govern va haver de fer front a una vaga general de treballadors al camp. També es va enfrontar amb la iniciativa de la Generalitat per aprovar la Llei de contractes de conreu en contra de propietaris. Tot això va fer decidir a Gil Robles i la CEDA anomenar a formar part del govern a Alcalá Zamora (4 octubre 1934) on va formar un govern en què la CEDA tenia 3 ministres (Treball, Justícia i Agricultura).