El Bienni Reformista (1931-33) i la II República Espanyola

Conjuntura Econòmica als Anys 30

Desconfiança dels grups més poderosos envers el règim republicà, dificultats econòmiques de la República degudes a factors interns i conflictivitat social que va mantenir en tensió treballadors i empresaris, que va empitjorar a partir del 1933.

El Bienni Reformista (1931-1933)

Una profunda divisió entre les forces polítiques de dretes i esquerres. Al principi tenen un ampli suport de les classes treballadores i sindicals, però de seguida es va perdre. Els obrers més radicals van anar imposant les tesis insurreccionalistes, com l'aixecament miner a l'Alt Llobregat (gener de 1932) i l'aixecament camperol a Casas Viejas (gener de 1933).

Hostilitat de l'exèrcit, amb el primer aixecament a l'agost del 1932 pel General Sanjurjo a Madrid i Sevilla.

Reforma Militar

Aprovada la Constitució, es mantenen les Corts i el president (Niceto Alcalá Zamora) va encarregar formar govern a Manuel Azaña. Es va iniciar una reforma militar, reduint-ne els efectius, modernitzant els estudis, reduint els desproporcionats pressupostos de defensa i una llei nova obligava els oficials a jurar fidelitat a la República. Es va promulgar la llei de retir de l'oficialitat.

Política Religiosa

La política religiosa va limitar la influència de l'Església Catòlica i va secularitzar la vida social. Es va aprovar legalment el divorci i el matrimoni civil (això es van prendre com una agressió a la religió).

La Reforma Agrària

El problema més greu va ser la reforma agrària, amb la llei de reforma agrària aprovada per les Corts el 1932 i la creació de l'Institut de Reforma Agrària per aplicar aquesta llei, que es basava a expropiar sense compensació latifundis dels Grans d'Espanya. També hi havia expropiacions amb indemnitzacions. Es van prendre mesures per modernitzar i tecnificar l'agricultura i posar fi al latifundisme, com la prohibició de posar fi als contractes d'arrendament, la jornada laboral de 8 hores i els salaris mínims.

Reforma Educativa

La reforma en l'ensenyament va promoure l'educació liberal i laica. L'Estat garanteix el dret a l'educació i construeix més col·legis, instituts...

Reformes Laborals

El Ministeri de Treball va fer reformes per millorar les condicions laborals. Aquestes reformes, lentes i poc efectives, van provocar conflictivitat per l'atur, les dures condicions de vida i la voluntat revolucionària dels sindicats de treballadors.

Tensions Polítiques i Socials

Hi va haver tensions dins del mateix govern. El president catòlic (Niceto Alcalá Zamora) se sentia incòmode amb la política religiosa.

Al PSOE es va imposar la postura de Francisco Largo Caballero, partidari de trencar la coalició amb els republicans.

L'Ascens de la Dreta

La dreta va aprofitar aquestes crisis per fer-se forta. L'any 1933, l'extrema dreta va crear la Comunión Tradicionalista i la Falange Española (per José Antonio Primo de Rivera). Hi va haver un gran creixement dels sectors de la dreta política conservadora amb un gran pes dels catòlics. Predominaven el Partido Radical d'Alejandro Lerroux i, des del febrer del 1933, la Confederación Española De Derechas Autónomas (CEDA), dirigida per Gil Robles. Aquesta tensió va provocar que el president Niceto Alcalá Zamora dissolgués les Corts i convoqués eleccions per al novembre del 1933.