El Bienni Reformador (1931-1933): Reformes i Constitució
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,17 KB
El Bienni Reformador (1931-1933)
Entre el 14 d'abril de 1931 i el 19 de novembre de 1933, el govern republicà fou dirigit per les forces de centreesquerra.
El Govern Provisional (abril-juny 1931)
El Govern Provisional de la República, presidit per Niceto Alcalá Zamora, convocà eleccions legislatives per al 28 de juny. Pel que fa al camp, el govern va decretar la jornada de 8 hores i l'obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per treballar les finques del seu terme. També va decretar que els propietaris tinguessin totes les terres cultivades. Pel que fa a l'educació, es va decretar la creació de 6.750 escoles i de 7.000 places de mestres, els sous dels quals es van augmentar força. A l'exèrcit, es va oferir als generals, caps i oficials la possibilitat de jubilar-se amb el sou íntegre. Amb aquesta mesura s'aconseguí reduir el nombre de comandaments.
Azaña va clausurar l'Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco) i també va crear la Guàrdia d'Assalt. L'Església es va mantenir expectant. El Vaticà havia demanat als bisbes respecte per la nova situació política i el manteniment de la unitat amb vista a les eleccions. Però una pastoral del cardenal Segura, els termes de la qual ferien la sensibilitat republicana perquè elogiaven el rei. A més a més, es van cremar molts convents a Madrid l'11 de maig.
La Constitució Republicana de 1931
Les eleccions del 28 de juny de 1931 van donar el triomf a les forces d'esquerra i de centre. El PSOE va obtenir 116 diputats. També cal destacar la coalició liderada per ERC, que va obtenir 36 diputats. La dreta va esdevenir minoritària; van destacar els partits agraris i l'Acción Nacionalista.
Les Corts sorgides de les eleccions del 28 de juny van encarregar-se de redactar una nova constitució, que es va aprovar el 9 de desembre de 1931. Aquesta nova constitució va reflectir els valors laics i esquerrans: la sobirania popular, l'aconfessionalitat de l'Estat, entre altres. Per exemple, aquesta constitució, pel que fa a la religió, prohibia l'exercici de l'ensenyament als ordes religiosos i dissolia la Companyia de Jesús. Aquest anticlericalisme constitucional s'explica pel fet que el pensament republicà i d'esquerra atribuïa el retard de la societat espanyola a l'Església.
El Govern Constitucional (1931-1933)
Niceto Alcalá Zamora, elegit president de la República, va encarregar a Manuel Azaña la formació del nou govern. Azaña va continuar les reformes establertes pel Govern Provisional: les lleis de reforma agrària i militar, i la concessió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Llei de Reforma Agrària
Moltes hectàrees de terra van quedar a disposició de l'Estat, tot i que la distribució de la propietat entre els camperols va ser lenta i no s'aconseguí generar el nombre de propietats previstes.
L'Autonomia de Catalunya
A Catalunya, el govern de la República Catalana, presidit por Francesc Macià, només va durar del 14 al 18 d'abril de 1931. Catalunya va obtenir un règim provisional d'autogovern i el compromís per part del govern central que s'iniciaria el procés per redactar i aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
L'Estatut d'Autonomia (Estatut de Núria)
L'Estatut de Núria proclamava el dret de Catalunya a l'autodeterminació, defensava l'estructura de l'Estat espanyol com a federació de tots els pobles hispànics i definia el Principat com un estat autònom dins de la República Espanyola. El 6 de maig de 1932 va començar a les Corts espanyoles la discussió de l'Estatut. La tramitació va ser intencionadament lenta, i durant aquest temps els partits dretans i alguns sectors minoritaris van llançar atacs duríssims contra l'Estatut.