Bienni Progressista: Desamortització, Ferrocarrils i Crisi Social

El Bienni Progressista (1854-1856)

L’autoritarisme del govern moderat va desembocar el juny de 1854 en el pronunciament de Vicálvaro, al capdavant del qual s’hi va col·locar un moderat descontent, el general Leopoldo O’Donnell, que va fundar un nou partit, la Unión Liberal, amb la pretensió de cobrir l’espai de centre entre moderats i progressistes. Els insurrectes reclamaven, mitjançant el Manifiesto de Manzanares, l’acompliment de la Constitució de 1845, la reforma de la llei electoral, la reducció dels impostos i la restauració de la milícia.

La presidència del govern va recaure en el general Espartero i O’Donnell va ser nomenat ministre de la guerra. Les eleccions convocades segons la legislació del 1837 van permetre una majoria progressista al parlament i fins i tot la presència de diputats demòcrates. El nou govern va restaurar la milícia i la llei municipal que permetia l’elecció directa dels alcaldes. També va preparar una nova constitució, però no va veure la llum per la curta durada del període.

Reformes Econòmiques del Bienni Progressista

L’actuació més destacada del bienni va ser un pla de reformes econòmiques molt ambiciós amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament econòmic i la industrialització del país.

Les línies d’acció més importants van ser la represa de l’obra desamortitzadora i l’extensió de la xarxa ferroviària. Igual que el 1837 amb l’eliminació de la propietat vinculada, es pretenia aconseguir recursos per a la hisenda que van ser invertits en la construcció de la xarxa de ferrocarrils.

La Llei General de Ferrocarrils de 1855 regulava la construcció i oferia importants incentius a les empreses que hi intervinguessin, una mesura que va comportar beneficis sobretot als capitals estrangers que van concórrer al mercat espanyol. La preocupació de les corts per fomentar el desenvolupament econòmic es va reflectir també en una legislació per afavorir la reforestació, posar en funcionament el sistema de telègraf, ampliar la xarxa de carreteres, fomentar el creixement de les societats per accions i de la banca i desenvolupar l’activitat minera. Tot això va fer possible un marc legal que va comportar una etapa d’expansió econòmica que va durar fins l’any 1866.

Conflictes Socials i Crisi del Bienni

Les mesures del bienni no van solucionar la crisi de subsistències i van generar un clima de greu conflictivitat social. A Catalunya es van produir vagues obreres l’any 1855. També es va produir un aixecament pagès en terres castellanes i motins populars a moltes ciutats amb assalts i crema de finques i de fàbriques.

La creixent conflictivitat social, que va significar la irrupció del moviment obrer, va retreure i atemorir les classes conservadores. A més, les discrepàncies dintre de la coalició governamental es van accentuar. Espartero va dimitir i la reina va confiar el govern a Leopoldo O’Donnell, que va reprimir durament les protestes.