Bienni Negre: Contrareforma i Fets d'Octubre 1934

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,46 KB

La Conxorxa del Cop d'Estat de 1932

El general Sanjurjo intenta fer un cop d'estat contra la República. Tot i que rebia l'ajuda de tots aquells afectats per la reforma agrària, que anaven contra la República, el cop d'estat no s'acaba produint, ja que els arresten i han d'exiliar-se forçosament a Portugal. Els altres tres generals són enviats a l'extraradi: Franco és enviat a Canàries, Mola a Pamplona i Yagüe a Extremadura, mentre que a Madrid i Barcelona només queden generals altament fidels al govern.

Eleccions a Corts Constituents de 1934

Tenen com a finalitat crear unes corts per tal que aquestes elaborin una constitució. Són les primeres eleccions de la història d'Espanya en què s'aplica el sufragi universal, és a dir, les dones tenen dret a vot. Al carrer, comença l'acció revolucionària per part del moviment obrer i els pagesos, que es mobilitzen, ja que ambdós són col·lectius que es troben en una situació molt crítica, doncs l'estat té molt pocs diners.

Sorprenentment, guanyaran els partits de dretes, perquè:

  1. Vot anarquista. El col·lectiu anarquista no votarà, per la qual cosa abandonen els partits d'esquerra.
  2. Vot femení. Tot i que no totes eren conservadores, la gran majoria sí que ho era, sobretot les dones de les àrees no urbanes. Aquestes tenien poca cultura democràtica i eren poc crítiques, ja que no havien rebut educació i havien viscut sense independència sempre.
  3. Coalició CEDA (Confederació Espanyola de la Dreta Autònoma). Coalició política creada pels partits de dretes, que guanya a les eleccions del 1934. És un partit monàrquic, que no vol governs autònoms i que no vol fer les reformes anunciades anteriorment pel govern republicà. Són, per tant, antirepublicans.

En segon lloc, amb molta distància, quedarà el PSOE i, per últim, el PRR (Partit Radical de Lerroux). La CEDA, partit guanyador, necessita un pacte que li doni la majoria al Congrés dels Diputats (50% dels diputats +1). S'alia amb el Partit Radical. L'única condició que posen per accedir al pacte és que Lerroux sigui president del govern, condició que la CEDA acceptarà. Així, Lerroux acaba sent el nou president del govern (queda retratat com algú que només vol el poder). Per tant, acaben governant la República un especulador polític i un partit antirepublicà. S'inicia així el Bienni Negre, una època en què la República és gestionada per les dretes antirepublicanes, fet contradictori.

El Bienni Negre (1934-1936)

  1. Entre alguns dels governants, es trobaven els colpistes de Sanjurjo.
  2. Contrareforma. Realitzen una reforma contra la República. La seva política es basa a eliminar i frenar tots els avenços legislatius aconseguits durant la República, és a dir, frenar tot el que s'havia fet (reformes agràries i militars, expropiació de les escoles a l'Església).
  3. Els anarquistes es veuen a venir un fracàs.

Els Fets d'Octubre de 1934

Revolució d'Astúries

Astúries és una zona amb una forta presència del Moviment Obrer, ja que hi havia moltes mines. És una revolució realitzada per membres de la UGT, així com alguns de la CNT. És una barreja de socialistes, comunistes i anarquistes. Està liderada per la comunista Dolores Ibárruri, "la Pasionaria" (rep aquest nom pels seus discursos apassionats i amb força), de la UGT. Aquest fet denota un avanç social enorme.

La revolució pren tot el territori miner i arriba fins a Oviedo, la capital, ciutat molt conservadora, d'on molta gent marxarà. És una revolució de veritat i és, de fet, un dels dos moments més revolucionaris de la història. Consisteix a eliminar els diners. Així s'elimina també l'especulació i l'explotació, acabant amb els problemes del tot. Durant 15 dies, la societat d'Astúries es converteix en una societat d'intercanvi social. Formen cooperatives, però segueixen vivint sense luxes.

Els propietaris de la terra, però, estan en desacord, però accepten la revolució ja que els revolucionaris actuen violentament. Li encomanen a Francisco Franco el restabliment de la normalitat i la legalitat. Aquest iniciarà una forta repressió, que ja denota el tarannà de la seva política. Així aconsegueix apagar la revolució, per la qual cosa la seva imatge creixerà i rebrà molt reconeixement.

Catalunya

Catalunya té un govern propi, la Generalitat, liderat per Lluís Companys. Aquest govern farà una proclama de l'Estat Català dins la Federació Ibèrica, és a dir, una proclama independentista, de la mateixa manera que havia fet Macià tres anys abans, i ho justificarà dient que són l'últim govern republicà que queda a Espanya. Companys pensava que els anarquistes (població espanyola revolucionària) s'afegirien a la revolució catalana, però no hi ha resposta revolucionària. La CNT no hi vol participar ja que no vol fer una revolució per formar un govern (anarquistes) i, de fet, vol que la Generalitat caigui. Activen, per tant, un partit polític petit alternatiu: l'Estat Català, fundat per Francesc Macià, que s'integra dins ERC.

Els militants independentistes prendran els llocs estratègics de Barcelona per defensar la ciutat davant un possible atac de les tropes espanyoles. Tot i això, no serà suficient. L'estat espanyol demanarà reforços a l'exèrcit més preparat de Barcelona, el del Quartell del Bruc, a Pedralbes. Aquests militars baixaran per la Diagonal i per Passeig de Gràcia fins a arribar al Palau de la Generalitat, on derrotaran l'exèrcit independentista. Dins del Palau de la Generalitat, els polítics quedaran envoltats per l'exèrcit espanyol. Així, nombrosos membres del govern català quedaran detinguts i seran enviats al port en un vaixell-presó.

D'aquesta manera, l'Estat espanyol elimina l'Estatut i la Generalitat catalana i empresona Companys. És a dir, elimina tots els avenços aconseguits durant la República a Catalunya.

Lerroux, president del Govern espanyol, està involucrat en corrupció contínua, el que condueix el país a una gran crisi, que destrossa el Partit Radical, fent caure així el govern, que ja ni té la majoria per governar i es veu obligat a convocar unes eleccions.

Entradas relacionadas: