El Bienni d'Esquerres: Reformes Clau de la Segona República Espanyola (1931-1933)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,8 KB
El Bienni d'Esquerres (1931-1933)
Després de l'aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va ser designat president de la República el 9 de desembre de 1931. Pocs dies després, el 15 de desembre, va presentar el primer govern d'esquerres, presidit per Manuel Azaña. Estava format per republicans (José Giral), socialistes (Indalecio Prieto i Largo Caballero) i regionalistes (Casares Quiroga).
L'objectiu principal d'aquest govern era consolidar la República i modernitzar Espanya mitjançant un ambiciós programa de reformes estructurals:
Reforma Agrària
- Objectiu: acabar amb el latifundisme i millorar les condicions de vida dels agricultors pobres.
- La Llei de Reforma Agrària de 1932 expropiava terres mal cultivades, grans propietats i terres especulatives. Els expropiats eren indemnitzats, excepte els grans senyorius.
- El fracàs d'aquesta reforma es va deure principalment a la burocràcia, l'oposició ferma dels propietaris i la falta de recursos econòmics.
- A Catalunya, la Llei de Contractes de Conreu volia garantir la propietat als rabassaires, però va ser anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals.
Reforma Militar
- Manuel Azaña va buscar modernitzar l'exèrcit i reduir les despeses. Va crear la Guàrdia d'Assalt i va reduir unitats militars.
- Malgrat la intenció de crear un exèrcit més democràtic i professional, la reforma va ser mal rebuda per sectors militars conservadors i va generar fortes tensions.
Reforma Religiosa
- La República volia secularitzar la societat, establint la no confessionalitat de l'Estat i suprimint el pressupost destinat al clergat.
- La reacció de l'Església va ser molt forta, amb campanyes actives contra la República i episodis de violència, com la crema de convents.
Reforma Educativa i Cultural
- Objectiu: reduir l'analfabetisme, oferir una educació laica, gratuïta i garantir el dret a l’educació per a tothom.
- Es van crear 10.000 escoles noves i 7.000 places per a mestres. Es van promoure nombroses iniciatives culturals, com les Missions Pedagògiques i el grup teatral La Barraca (dirigit per Federico García Lorca).
Reforma Autonòmica
- La Constitució de 1931 va obrir la porta a l'autogovern per a Catalunya, el País Basc i Galícia.
- El 1932 es va aprovar l'Estatut de Núria per a Catalunya, tot i la reticència inicial del govern central.
- L'Estatut de 1932 va ser aprovat després de debats intensos i atacs, inclòs un cop d'estat de Sanjurjo. Finalment, es va aprovar el 9 de setembre, però amb importants retallades respecte al text original. Catalunya es va definir com a "regió autònoma", la sobirania catalana va desaparèixer, i l'Estat central mantenia control sobre l'ensenyament, tot i que la Generalitat podia crear escoles. El govern central podia suspendre l'Estatut en determinades circumstàncies.
- El 20 de novembre de 1932 es van celebrar eleccions, guanyades per ERC (Esquerra Republicana de Catalunya). Francesc Macià va ser elegit president de la Generalitat, i posteriorment va ser substituït per Lluís Companys. Durant aquest període, es van millorar aspectes econòmics, socials, educatius i culturals a Catalunya, com la creació de més escoles, millores laborals per als mestres i la promoció de l'ús del català.