El Bienni d'Esquerres i el Bienni Negre: La Segona República Espanyola
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,4 KB
El Bienni d'Esquerres (juny 1931 - novembre 1933)
Manuel Azaña (Izquierda Republicana) cap de govern amb el suport dels socialistes.
- Reforma i fidelització de l'Exèrcit
- Separació Estat-Església: llibertat de cultes i supressió del pressupost de culte i clergat. Aconfessionalitat de l'Estat. Llei de Divorci.
- Política educativa (universalització de l'escola pública)
- Reforma Agrària (inici del procés de redistribució social de la propietat de la terra)
- Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (setembre de 1932)
- Intent de cop d'Estat del general Sanjurjo (estiu de 1932)
El Bienni Negre (novembre 1933 - febrer 1936)
Durant 1933, i sobretot a l'estiu, s'agreujà la crisi social i els atacs des de l'esquerra revolucionària i la dreta reaccionària, i Azaña perd el suport parlamentari. Alcalá Zamora convocà eleccions per al novembre de 1933.
Eleccions de novembre del 33: victòria de la CEDA (Gil Robles).
Alcalá Zamora nomenà Alejandro Lerroux (Partit Radical) president del govern.
- Aturà la reforma agrària i altres processos modernitzadors de l'etapa anterior.
- Fre a l'Estatut del País Basc i intent de retallar l'autonomia de Catalunya.
- Retorn dels privilegis de l'Església Catòlica.
- Crisi interna del pacte de govern: Lerroux dimiteix i és substituït per Ricardo Samper (amb el suport de la CEDA). Es crea la Falange Española (José Antonio Primo de Rivera).
L'etapa del Front Popular (febrer - juliol de 1936)
Febrer del 36: Eleccions convocades per Alcalá Zamora, amb dues grans coalicions:
- Front Popular (socialistes, republicans): important victòria electoral.
- Bloque Nacional (dretes): CEDA, Partit Radical i altres.
El nou govern del Front Popular, presidit primer per Azaña i després per Casares Quiroga, restablí les propostes del bienni d'esquerres (amnistia, reforma agrària i educativa).
- Alcalá Zamora és destituït i Azaña esdevé president de la República.
- Inici de la conspiració militar que culminaria amb l'aixecament del 17 de juliol de 1936 (Mola, Sanjurjo, Queipo de Llano, Cabanellas, Varela, Goded).
- Clima de violència política protagonitzada per la Falange i les joventuts d'esquerra (assassinats del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo).