El Bienni Conservador i el Triomf del Front Popular

El Bienni Conservador

Les eleccions del 1933: el govern de dretes

Es van celebrar el 18 de novembre. Tot i que l'abstenció va ser alta, van ser les primeres en l'aplicació de la Constitució del 1931, i les dones van poder exercir el dret a vot.

L'esquerra es va presentar desunida: els republicans i els socialistes van presentar candidatures separades. La dreta, es va presentar unida i organitzada. La victòria va ser dels partits de centredreta, i va inaugurar dos anys de govern conservador, el Bienni Negre per a les esquerres.

Dues forces polítiques hi van obtenir els millors resultats: el Partit Republicà Radical i la CEDA.

La paralització de les reformes

El nou govern presidit per Alejandro Lerroux va iniciar la seva acció paralitzant una gran part de la reforma agrària. El govern va intentar contrarestar la reforma religiosa amb l'aprovació d'un pressupost de culte i clero. L'exèrcit va aprovar una amnistia. Finalment, les corts van paralitzar la discussió del projecte d'Estatut basc, i el govern central es va guanyar l'enemistat dels nacionalistes bascos. El PSOE i la UGT es van radicalitzar.

La Revolució d'Octubre del 1934

L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. Després del nou govern, per iniciativa de la UGT i amb una escassa participació de la CNT, es va dur a terme una vaga general per impedir la consolidació del nou govern. El moviment va fracassar per la manca de coordinació.

A Astúries, els minaires van fer una revolució social entre anarquistes, socialistes i comunistes. Minaires armats van ocupar els pobles de la conca, van prendre una part de les casernes de la Guàrdia Civil i van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris. Els minaires, disposats a defensar la revolució, van posar setge a la ciutat d'Oviedo i van enfrontar-se amb les forces de l'ordre.

Per reprimir la revolta, Franco va enviar la Legió, i finalment la revolta va ser vençuda. La repressió va ser molt dura, i es va desencadenar una campanya internacional de solidaritat amb les víctimes.

Catalunya va comptar amb el suport de Lluís Companys, que volia evitar l'entrada de la CEDA al govern. El 6 d'octubre, Companys va proclamar la República Catalana dins de la República Federal Espanyola.

El govern va declarar l'estat de guerra a Catalunya i l'exèrcit va ocupar el Palau de la Generalitat.

El Triomf del Front Popular

Les eleccions de febrer del 1936

Els partits catalanistes d'esquerres es van agrupar amb el Front d'Esquerres. El programa electoral es basava en l'amnistia política per als empresonats pels Fets d'Octubre del 1934, a més de donar suport al programa del Front Popular.

Els partits dretans van reaccionar amb la formació del Front Català d'Ordre, organitzat per la Lliga. A la resta d'Espanya, les dretes es van agrupar en el Bloc Nacional.

El nou govern estava format pels republicans d'esquerra, mentre que els socialistes i els altres partits es van comprometre a donar suport parlamentari. Azaña va ser elegit president de la República amb l'oposició de la dreta i Santiago Casares Quiroga, cap de govern.

El Front Popular

El nou govern posa en marxa el programa pactat en la coalició electoral. Es va decretar una amnistia per als més de 30.000 presos polítics i es va obligar a les empreses a readmetre els obrers acomiadats arran de les negociacions per a l'aprovació dels estatuts respectius, i es va reprendre el procés reformista.

A Catalunya es va restablir la Generalitat i les seves institucions, el Parlament va confirmar a Lluís Companys com a president i la Llei de Contractes de Conreu va tornar a entrar en vigor. Companys i ERC havien moderat els seus propòsits i la Lliga havia evolucionat cap a posicions més centristes.