El Bienni Conservador (1933-1936): Anàlisi de les Eleccions i Crisi de la Segona República

El Bienni Conservador

Les Eleccions del 1933: El Govern de Dretes

Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre. Van ser les primeres a Espanya en què van poder votar les dones. L’esquerra es va presentar als comicis desunida: els republicans i els socialistes, enfrontats pels conflictes socials de l’etapa anterior, van presentar candidatures separades. Ben al contrari, la dreta s’hi va presentar unida i organitzada en moltes circumscripcions. El resultat va ser la victòria dels partits de centredreta, període conegut com a Bienni Negre.

Dues forces polítiques hi van obtenir els millors resultats:

• El Partit Radical d’Alejandro Lerroux.
• La CEDA de Gil Robles.

La Paralització de les Reformes

El nou govern, presidit per Alejandro Lerroux, va iniciar la seva acció paralitzant una bona part del projecte reformista anterior.

Polítiques del Nou Govern

En el camp es va frenar la reforma agrària:

• Es va fixar la devolució de terres de la noblesa.
• Es va anul·lar la cessió de terres mal conreades als pagesos d’Extremadura, per exemple.

La qüestió agrícola va enfrotar també el govern central amb la Generalitat de Catalunya arran de la promulgació de la Llei de contractes de conreu. Aquesta llei permetia als pagesos arrendataris de les vinyes (rabassaires) accedir a la propietat de les terres que treballaven pagant als propietaris uns preus taxats. Els propietaris catalans, organitzats a l’entorn de la conservadora Lliga Catalana, van cercar el suport de la majoria conservadora de les Corts.

D’altra banda, el govern central també es va guanyar l’enemistat dels nacionalistes bascos quan va paralitzar a les Corts la discussió del projecte d’estatut basc impulsat pel PNB.

El govern va intentar també contrarestar la reforma religiosa aprovant un pressupost per al culte i el clergat i començant negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu. Pel que fa a l’exèrcit es va aprovar una amnistia.

Radicalització i Conflictes

Les reformes impulsades en el bienni d’esquerres va tenir com a conseqüència una radicalització del PSOE i de la UGT. La seva ala més esquerrana va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses i va propiciar la revolució social. Aleshores el sector més radical del PSOE i els anarquistes van declarar una guerra oberta contra el nou govern, que es va materialitzar en la proliferació de vagues i conflictes.

Davant aquesta situació la CEDA va reclamar una acció més contundent en matèria d’ordre públic i va exigir participar directament en el govern amb l’amenaça de retirar el seu suport parlamentari. Lerroux va accedir a aquestes peticions i el 5 d’octubre del 1934 va atorgar les tres carteres ministerials a la CEDA.

La Revolució del 1934

L’esquerra va interpretar l’entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme. L’endemà de la formació del nou govern es van produir vagues i manifestacions en algunes ciutats per defensar les reformes socials, amenaçades per l’acció del nou govern.

Aixecaments

A Astúries, els minaires van protagonitzar una revolució social, fruit de l’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes.

A Catalunya, la revolta va tenir un caràcter més polític que no pas a Astúries. Va comptar amb el suport de Lluís Companys. Companys volia evitar l’entrada de la CEDA al govern, així doncs el 6 d’octubre va proclamar la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola. Com a conseqüència va ser declarat l’estat de guerra i l’exèrcit, comandat pel general Batet, va ocupar el palau de la Generalitat.

La Crisi del Segon Bienni

Les conseqüències de la revolució d’octubre van ser notables. La CEDA va augmentar la seva influència en el govern i es va mostrar partidària d’aplicar les condemnes de rigor i de procedir a una reorientació més dura de la política de govern.

Mesures Conservadores

Es van tornar les propietats als jesuïtes i es va nomenar:

• Gil Robles ministre de guerra.
• Francisco Franco, cap de l’Estat Major.

La CEDA va presentar un avantprojecte per modificar la Constitució, que incloïa l’abolició del divorci i la negació de la possibilitat d’expropiació de terres.