El Bienni Conservador (1933-1935): Història i Crisi

El Bienni Conservador (1933-1935)

Les eleccions del 1933: govern de dretes

Les eleccions es van celebrar el 18 de novembre i van ser les primeres on les dones, gràcies a la Constitució, van poder votar. L’esquerra es va presentar desunida: els republicans i socialistes van presentar candidatures separades. La dreta es va presentar unida. El resultat va ser la victòria dels partits de centredreta, fet que va inaugurar dos anys de governs conservadors, període anomenat Bienni Negre. Dues forces polítiques van obtenir els millors resultats: el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil-Robles. El president de la República, Alcalá-Zamora, va confiar la formació de govern al Partit Republicà Radical.

La paralització de les reformes

El nou govern de Lerroux va iniciar la seva acció paralitzant gran part de la reforma agrària: va fixar la devolució de les terres a la noblesa, va anul·lar la cessió de propietats mal conreades i va atorgar la llibertat total de contractació, fet que va provocar que els salaris dels jornalers baixessin. També va intentar contrarestar la reforma de l’Església amb l’aprovació d’un pressupost de culte i clero. A l’exèrcit, va aprovar una amnistia per als que es van revoltar juntament amb Sanjurjo l’any 1932. El PSOE es va radicalitzar, va deixar de col·laborar amb forces burgeses i va propugnar la revolució social; com a conseqüència, es van produir vagues i conflictes el 1934.

El conflicte rabassaire a Catalunya

El 1934, el Parlament aprova la Llei de Contractes de Conreu, que garantia als pagesos rabassaires l’accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d’uns preus taxats pel govern. Els propietaris hi estaven en contra i van enviar la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, i la llei va ser anul·lada. El govern de la Generalitat no va acceptar l’anul·lació i, al setembre, va tornar a aprovar la llei. Això va provocar que es veiessin els desacords entre partits de dretes i esquerres, i de la Generalitat amb el govern central.

La Revolució d'Octubre de 1934

La CEDA demana entrar en el govern amb l’amenaça de retirar el suport parlamentari; Lerroux accepta i va atorgar tres carteres ministerials al partit de Gil-Robles. L’esquerra va interpretar l’entrada com una deriva cap al feixisme. L’endemà, la UGT i la CNT promouen una vaga general, però fracassa. A Astúries, els miners van fer una revolució social. Per reprimir la revolta, el govern envia des de l'Àfrica la Legió dirigida per Francisco Franco i, després de deu dies, la revolta va ser vençuda. La repressió va ser molt dura, amb molts morts i ferits. A Catalunya, la revolta va tenir el suport de Companys, que volia evitar l’entrada de la CEDA al govern. El dia 6 d’octubre, Companys proclama la República Catalana dins de la República Federal Espanyola. El govern declara l’estat de guerra i van detenir tots els diputats, alcaldes i regidors que hi van donar suport; Azaña va ser empresonat.

La crisi del segon bienni

Les conseqüències de la revolució van ser notables. Es van retornar les propietats als jesuïtes i es va anomenar José María Gil-Robles ministre de Guerra i Franco cap d’Estat Major. El juliol de 1935, la CEDA presenta un projecte per modificar la Constitució que recollia la revisió de les autonomies, l’abolició del divorci i la negació de la possibilitat d’expropiar terres.

El 1935 esclata una gran crisi de govern on el Partit Radical es va veure afectat per casos de corrupció, un d’ells el de l’estraperlo i casos de malversació de fons. Lerroux va perdre el poder per governar, hi va haver un relleu i es van convocar eleccions legislatives al desembre de 1936.