Biblioteca d'Alexandria i cultura clàssica: llegat

La Biblioteca d'Alexandria

La Biblioteca d'Alexandria

La ciutat d'Alexandria va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre el Gran. Va esdevenir el primer port d'Egipte i un gran centre cultural de la Mediterrània. Ptolomeu va rebre l'encàrrec de governar Egipte després de la mort d'Alexandre i aquest va fer construir un museu dins del qual hi havia una universitat, una acadèmia i una biblioteca.

A la biblioteca van arribar llibres de tots els territoris coneguts i de tots els autors. Tots aquests llibres eren traduïts al grec i se'n feien còpies a mà, per la qual cosa es va necessitar un gran nombre d'estudiosos i intel·lectuals a la ciutat. La biblioteca va patir diversos incendis, fins que va ser totalment destruïda al segle VII.

A finals del segle XX va sorgir la idea de construir l'ideal de l'antiga biblioteca. La UNESCO i l'estat d'Egipte, amb l'ajuda d'una gran quantitat de països i institucions, van engegar el projecte per construir-la.

Va ser inaugurada l'octubre de 2002 i, a partir del 10 d'octubre de 2005, la biblioteca disposa de llibres, materials audiovisuals i altres recursos de la cultura catalana, donats pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Actualment té la forma d'un cilindre d'uns 160 metres de diàmetre, tallat obliquament, en homenatge al déu Ra, déu egipci del Sol. A l'interior, el sostre està sostingut per diverses columnes en forma de lotus (planta típica d'Egipte) i les parets tenen unes fornícules (petites obertures) que imiten les prestatgeries de l'antiga biblioteca. El mur exterior de l'edifici, recobert amb granit d'Assuan, està gravat amb diversos signes d'escriptura.

L'escola de traductors de Toledo

L'escola de traductors de Toledo

Entre els segles XII i XIII es van reunir un gran nombre d'estudiosos cristians, jueus i musulmans a Toledo per traduir al llatí les obres més importants de la cultura grega. Això va ser fonamental per transmetre a Europa el coneixement dels clàssics i conservar una cultura que posteriorment seria recuperada durant el Renaixement.

La cultura clàssica a partir del Renaixement

La cultura clàssica a partir del Renaixement

A final del segle XV va aparèixer la impremta, que s'atribueix a Gutenberg. Gràcies a aquest procediment, es van imprimir totes les obres de la literatura i de la cultura llatina. Per aquesta raó, fins al segle XVIII, el llatí va ser la llengua de relació entre els científics i intel·lectuals de tot el món: escrivien les seves teories en llatí i, al mateix temps, deixaven empremta amb un llenguatge científic i cultural que ha arribat fins als nostres dies.

Cultura clàssica a l'edat mitjana

Cultura clàssica a l'edat mitjana

Amb la caiguda de l'Imperi romà i les invasions bàrbares, la cultura va quedar com a secundària. La literatura i el pensament científic i filosòfic van patir una frenada i es van refugiar als monestirs, ja que els monjos i clergues eren els únics que sabien llegir i escriure. Només es conservava la cultura clàssica en les institucions de l'Església. En els convents i monestirs es va dur a terme una gran tasca: fer còpies a mà dels grans autors i fer traduccions al llatí d'obres que estaven en altres llengües, com l'àrab o el grec.

• scriptorium → sala dels monestirs on els monjos es dedicaven a copiar manuscrits d'època clàssica i textos religiosos
• miniatures → pintures que il·lustraven els textos copiats i tenien un gran valor

Cap al segle XIII, van aparèixer les primeres universitats; l'ensenyament es feia en llatí i es va dividir en quatre facultats: arts liberals (arts), dret, medicina i tecnologia.