Què és la Bíblia? Estructura, contingut i formació

1. Els llibres de la Bíblia

1.1. Què és la Bíblia?

La paraula Bíblia prové del grec; és el plural de la paraula «biblíon», que significa 'llibre'. És a dir, la paraula Bíblia significa 'llibres'. La Bíblia, encara que forma un sol llibre, és com una petita biblioteca que conté 73 llibres. La Bíblia és un conjunt de llibres de l'Església inspirats per Déu.

1.2. Dues parts ben definides

La Bíblia està dividida en dues parts:

• L'Antic Testament: consta de 46 llibres i recull la història del poble d'Israel.
• El Nou Testament: consta de 27 llibres que narren la vida i el missatge de Jesús.

Els llibres de l'Antic Testament es van escriure en hebreu i arameu, i els del Nou Testament, en grec.

1.3. Antiga i Nova Aliança

La paraula testament en grec significa 'aliança'.

L'Antiga Aliança recull l'esperança de la salvació anunciada pels profetes, i la Nova Aliança recull la realització d'aquesta esperança i conté el compliment de la promesa de Déu d'enviar el seu Fill.

1.4. Els llibres de l'Antic Testament

• Pentateuc: conté narracions sobre l'origen de l'univers, del poble d'Israel, les lleis, etc.
• Llibres històrics: narren els esdeveniments del poble d'Israel.
• Narracions didàctiques: són ficcions literàries amb finalitats pedagògiques.
• Llibres profètics: denuncien l'incompliment per part del poble de l'aliança amb Déu.
• Llibres poètics: expressen sentiments.
• Llibres sapiencials: en forma d'una història, s'hi donen consells de vida.

2. Què conté i què és la Bíblia

2.1. La història d'un poble

En els inicis, va ser un poble nòmada a la recerca d'una terra on assentar-se. Es van instal·lar a Egipte, on van experimentar l'esclavitud. Es van alliberar de l'opressió, van vagar pel desert i van conquerir una terra per viure-hi: la terra de Canaan.

Van tenir diverses formes de govern fins que van arribar a unir-se. Van ser conquerits per altres pobles i van experimentar l'exili. Van tornar a la seva terra i hi van conviure, no sense dificultats i sense renunciar a la seva identitat.

Van experimentar que, enmig d'aquesta història, Déu havia sortit a trobar-los i salvar-los. Un dia, van decidir posar per escrit aquesta història.

2.2. La Bíblia, un llibre religiós

La Bíblia no és un llibre d'història ni un llibre científic on s'expliquin de forma sistemàtica els fenòmens de la natura.

La Bíblia és un llibre religiós que mostra el pla de salvació de Déu. És per això que no es poden interpretar els esdeveniments bíblics amb criteris que no siguin religiosos. Els protagonistes principals de la Bíblia són Déu i el poble. El més important de la Bíblia és el missatge religiós que conté.

2.3. La Bíblia, Paraula de Déu

La Bíblia va ser escrita per persones de les quals Déu es va servir per comunicar-se amb el seu poble. Per això, la Bíblia és la Paraula de Déu.

Quan un cristià afirma que la Bíblia és la Paraula de Déu, vol dir que Déu ha comunicat als homes el que ha fet per ells.

2.4. El Déu de la Bíblia és Salvador

Les històries que narra la Bíblia ens ensenyen que:

• Déu és qui crida i qui estableix una relació amb les persones.
• Déu actua en la història per mitjà de persones que accepten la seva crida.
• Déu és sensible al patiment de tots els éssers humans i en busca l'alliberament.
• Déu estableix una aliança amb el poble.
• Déu acompanya sempre les persones i els assegura la salvació.

Déu és el salvador perquè ofereix la salvació. Aquesta manifestació de Déu és la Salvació. La revelació definitiva vindrà amb Jesús.

3. Com es va formar i com està escrita la Bíblia

3.1. Un llarg procés de formació

La Bíblia es va començar a escriure uns mil anys abans de Crist i es va acabar al final del segle I dC.

De la formació de la Bíblia podem distingir aquestes etapes:

• Un esdeveniment important, com per exemple l'alliberament del poble d'Israel.
• Sobre aquest esdeveniment es reflexiona. Les persones amb sentiment religiós ho fan a partir de la seva fe i ho relacionen amb Déu.
• Aquesta reflexió es transmet oralment de generació en generació a fi de comunicar un ensenyament.
• Aquestes tradicions orals es posen per escrit.
• Aquests llibres es llegeixen a les reunions familiars i en les celebracions religioses.
• Tots aquests llibres es reuneixen fins a formar la Bíblia.

3.2. Diferents gèneres literaris

La forma en què comuniquem als altres el que volem transmetre és important per conèixer la intenció i el sentit del que volem dir. És important saber el gènere literari en què està escrit un passatge de la Bíblia per tal de rebre'n adequadament el missatge.

Gèneres literaris més utilitzats en els relats de l'Antic Testament:

• Històric: relat d'una història real o imaginària que sol girar a l'entorn d'un personatge important, del qual es transmet un ensenyament.
• Didàctic: conté relats que tenen com a finalitat transmetre un ensenyament.
• Profètic: oracle que parla com a missatger o portaveu de Déu.
• Sapiencial: reflexions d'un pensador expressades en forma de sentències.
• Legislatiu: conjunt de normes i costums pels quals es regeix un poble.
• Epistolar: escrits en forma de carta enviats a un destinatari a distància, que pot ser un individu o més.
• Apocalíptic: relats de visions i de sons, escrits en un llenguatge simbòlic.