Bernini i Vermeer: Apol·lo i Dafne i La lletera — Anàlisi del Barroc

Apol·lo i Dafne — Bernini (1622–1625)

Apol·lo i Dafne. Gian Lorenzo Bernini. 1622–1625. Barroc. Marbre. Galleria Borghese, Roma. Exempta.

Fitxa tècnica

• Tècnica: Talla sobre marbre.
• Estil: Barroc.
• Suport/Ubicació: Galleria Borghese, Roma.

Anàlisi formal

Tècnica de la talla sobre el marbre. Realisme en l’anatomia del cos humà. Les figures d’aquesta escultura són idealitzades. Monocroma. Multifacial. El conjunt de cossos té una composició dinàmica, helicoïdal (moviment de rotació al voltant d’un eix donat amb un moviment de translació al llarg d’aquest mateix eix) i oberta. Hi ha una diagonal que aporta dinamisme i inestabilitat a les figures. Utilitza línies corbes. Els braços estan disposats com les aspes d’un molí de vent. Línia serpentinata en el cos de Dafne. Dafne → pathos, és més expressiva que Apol··lo.

Bernini utilitza la llum creant un gran nombre de zones de clarobscur per mitjà d’incisions situades de manera molt meditada, com ara la cuenca dels ulls, la torsió dels cossos, la roba, els cabells, etc., i això augmenta la sensació de dramatisme en l’escena.

Iconografia i significat

El déu Peneu (déu fluvial) converteix la nimfa en llorer; «daphne» significa llorer en grec. Aquest llorer va formar una corona amb les fulles de l’arbre que representava la coronació dels militars victoriosos i també la dels poetes. Hi ha una funció propagandística, per exaltar el poder del comitent (Scipione Borghese).

Models i influències

Models: El rapte de les sabines (1583) de Giambologna. Influències: Apol·lo i Dafne, Jean-Étienne Liotard (1702–1789).

La lletera — Johannes Vermeer (1660)

La lletera

Fitxa

• Títol: La lletera
• Autor: Johannes Vermeer de Delft
• Cronologia: 1660
• Ubicació: Rijksmuseum d'Amsterdam
• Estil: Barroc
• Tècnica: Oli sobre tela
• Tema: Quotidià

Anàlisi formal

Estil → Barroc, concretament holandès.

Tècnica → Oli sobre tela.

Dibuix → La línia predomina bastant; buscava una certa precisió i delicadesa a la seva obra.

Color → Preferència pels colors primaris; també s’empren colors secundaris. La seva barreja crea una atmósfera intimista.

La llum → Podem observar una llum tènue que entra per l’esquerra, per la finestra, que dona una lluminositat increíblement subtil. Obra unitària. Perspectiva lineal.

Pincellada → Les pinzellades són diferents: gruixudes en els mobles i més diluïdes en la resta del quadre.

Composició → L’obra és tancada. Ritme: composició en moviment. Tota l’escena transmet tranquil·litat i pau. Dues línies diagonals centren l’atenció de l’espectador sobre el vessament de la llet.

Funció i significat

Temàtica: Es tracta d’un retrat d’una figura femenina (el d’una criada) de manera espontània: una pintura de gènere tradicional de les pintures d’oficis que es realitzaven des de mitjan segle XVII. No té paisatge; el fons és simple. És una obra bastant senzilla. És un quadre costumista on s’exposa una escena quotidiana.

Significació: L’obra té una significació molt més profunda del que podria semblar. Durant el Barroc holandès era comú utilitzar la figura femenina per fer una crítica encoberta dels vicis de la societat de l’època i, en aquesta ocasió, l’artista utilitza la lletera com a exemple del malbaratament de virtuts i, alhora, com a model a seguir. A més, l’artista revaloritza la professió del servent, que havia rebut dures crítiques durant aquesta època.

Interpretació

El braser encès a terra simbolitza el desig d’atencions amoroses (3), element simbòlic que ve reforçat per la decoració de les rajoles en ceràmica típica de Delft amb la imatge de Cupido (4) — que pot implicar l’excitació d’una dona o simplement indicar que, mentre està treballant, ella està somnolenta sobre un home.

Funció: Es tracta d’una escena costumista-quotidiana amb funció decorativa. Vermeer ens presenta la dona concentrada en el seu quefer, amb la mirada baixa com a símbol d’humilitat, abocant la llet en un bol amb dues nanses.

Models i influències

Influencia en la il·luminació dels mestres italians del Renaixement, especialment l’escola veneciana, i dels seguidors de Rembrandt, especialment Carel Fabritius.

→ Caravaggistes d’Utrecht, un moviment pictòric actiu a la ciutat d’Utrecht als Països Baixos. Els seus tres principals representants eren Terbrugghen, Baburen i Honthorst. Es van formar a Roma on van rebre influència del naturalisme barroc de Caravaggio.

Influències posteriors

→ Influències: Vermeer va suposar una important influència per a Salvador Dalí. De nen, Dalí estava fascinat per una reproducció de La puntaire de Vermeer que penjava al despatx del seu pare. El 1934 va pintar algunes obres relacionades amb obres de Johannes Vermeer, com Espectre de Vermeer de Delft, que representa Vermeer com una figura fosca agenollada, de manera que la cama forma una taula. Sobre la taula es troba una ampolla i una petita copa.