Bernat Metge i la Novel·la Cavalleresca: Anàlisi Literària

Bernat Metge i "Lo somni": Una Obra Clau de l'Humanisme Català

Bernat Metge, funcionari de la Cancelleria Reial, va gaudir de diners i privilegis fins que la mort del rei Joan I al bosc de Foixà va portar a l'empresonament dels exconsellers, incloent-hi Metge. Es creu que durant aquest període de captiveri va escriure la seva obra mestra, "Lo somni".

Metge és també autor d'altres obres destacades com la narració en vers Llibre de Fortuna e Prudència, el poema Sermó i Valter e Griselda, una traducció d'una epístola llatina de Petrarca.

L'autor es caracteritza per un estil refinat i culte, amb tocs de sarcasme i fins i tot de cinisme. Un dels consells més famosos que dona en el Sermó és: «Siats de natura d'anguila / en quant farets», que es pot interpretar com una invitació a eludir les pròpies responsabilitats, sent escàpol com una anguila.

"Lo somni": Estructura i Significat

"Lo somni" és considerada la gran obra de l'humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la literatura catalana medieval. Escrita en primera persona, narra una nit d'estada del protagonista (el mateix Bernat Metge) a la presó, durant la qual se li apareix el recentment mort rei Joan I, acompanyat d'Orfeu i Tirèsias.

L'obra, gairebé tota dialogada, es divideix en quatre llibres:

• Llibre primer: Conversa entre Metge i el rei Joan I al voltant de la immortalitat de l'ànima.
• Llibre segon: Joan I respon a les preguntes de Bernat Metge sobre la causa de la seva mort, el seu destí, el perquè de la seva aparició i qui són i què representen els dos personatges que l'acompanyen.
• Llibre tercer: Orfeu i Tirèsias parlen, en un atac contra les dones.
• Llibre quart: Metge respon a l'atac de Tirèsias i critica els homes.

Al final de l'obra, el protagonista es desperta, adonant-se que tot no era més que un somni. La intenció principal de Metge amb aquesta obra era justificar-se davant de Martí l'Humà per tal que aquest el readmetés a la Cancelleria, fet que finalment va succeir.

Aquesta obra es va escriure amb la intenció bàsica de complaure el monarca. Destaca per la modernitat d'algunes de les seves idees —«Crec en allò que veig i no em preocupo per res més», diu Metge en el llibre primer, tot i que després rectifica—, pel culturalisme constant, propi dels humanistes, que fa que les idees expressades siguin sovint ecos explícits d'autors grecs, italians i llatins, i pel model de prosa que crea, amb una sintaxi complexa, llatinitzada i molt diferent de la de Ramon Llull.

La Novel·la Cavalleresca: Gènere i Particularitats Catalanes

La novel·la de cavalleries s'ha consolidat com el gènere per antonomàsia de l'edat mitjana. Els diferents ordes de cavalleria eren institucions de gran prestigi, amb membres que s'organitzaven en defensa del bé, de l'Església o dels febles. Vinculada a conceptes com l'honor, el valor, la justícia o la generositat, la cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques, centrades en els cavallers de la Taula Rodona.

Un aspecte molt important de la novel·la de cavalleries és el seu caràcter fantàstic, amb la presència de mags, monstres o aparicions.

El Realisme en la Novel·la Cavalleresca Catalana

La novel·la catalana, en aquest aspecte, representa una excepció. Les dues obres més representatives del gènere en català —el Tirant lo Blanc i el Curial e Güelfa, ambdues del segle XV— es caracteritzen pel seu realisme i per la versemblança, és a dir, l'aparença de veritat.

El destacat medievalista Martí de Riquer distingeix entre:

• Novel·les de cavalleries: Les tradicionals, amb predomini de la fantasia.
• Novel·les cavalleresques: Com el Tirant i el Curial, que transmeten una sensació de verisme i on els elements fantàstics només apareixen de manera molt esporàdica.