Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March: Autors Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,88 KB

Bernat Metge (1340/1346-1413). L'humanista més complet que trobem a la Corona d'Aragó. Va néixer a Barcelona. El seu pare el va introduir a la Cancelleria Reial. Fou notari de la reina i escrivà del futur rei Joan I. Va ser processat el 1388 a causa de les pressions de Barcelona i València. Aquest procés provocà una de les seves obres més importants: Lo Somni (escrita l'any 1399). Metge explica com, després de sortir de la presó, se li apareix en somnis el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en 4 llibres i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Metge, el rei i altres personatges que se li apareixen) per introduir i desenvolupar temes filosòfics. Metge va escriure Lo Somni com una defensa personal contra aquelles acusacions, per tal que la seva innocència quedés fora de tot dubte. Un altre objectiu de l'obra és guanyar-se el favor dels nous rei i reina, Martí l'Humà i Maria de Luna.

Jordi de Sant Jordi. Va néixer a València al final del segle XV1 i va morir entre 1423-1425 abans dels trenta anys. Fou cambrer del rei Alfons el Magnànim i participà en diverses expedicions militars. A Nàpols fou fet presoner per Francesco Sforza, i en aquesta situació escrigué el poema Presoner. És considerat el poeta més important anterior a Ausiàs March, tot i la curta producció poètica, sols es conserven 18 poesies. La seva poesia segueix encara l'estil trobadoresc, tant pels temes, com pels procediments poètics i l'abundància d'occitanismes, però mostra ja influències de la poesia italiana. L'aportació més important de Jordi de Sant Jordi són els estramps o versos blancs, versos sense rima agrupats en diverses estrofes, de les quals les 3 primeres expressen la idea central i la resta i la tornada es dediquen a lloar la dona estimada i a mostrar-nos-en les virtuts. Si no hagués mort tan jove, hauria evolucionat cap a fórmules literàries més modernes.

Ausiàs March. (1397-1459) va néixer a Gandia, fill del també poeta Pere March. Després de la mort del seu pare esdevingué el cap de família a València i el 1419 ja havia estat fet cavaller. Participà en campanyes militars al servei d'Alfons el Magnànim, fins als 27 anys, en què retorna a Gandia i passarà tota la seva vida entre aquesta ciutat i València. Es va casar 2 vegades, la 1a amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que morí al cap de 3 anys sense deixar-li descendència. Es tornà a casar al cap de 5 anys amb Joana Escorna, de la qual no tingué tampoc cap fill. Se li coneixen gràcies als testaments 5 fills bastards.

És el poeta més important de la nostra història literària. Amb ell es trenquen els vincles amb els antics trobadors i el món medieval i s'entra en la modernitat. Aquest trencament és un canvi de llengua. March abandonà l'occità i escriu en català, però encara mantindrà els recursos trobadorescos pel que fa a la forma. En la seva poesia apareixen alguns trets que anticipen ja el renaixement. Ens han arribat 128 poesies per mitjà d'uns quants manuscrits on apareixen numerades. El tema bàsic de la poesia marciana és l'amor, amor que el poeta vol espiritual i intel·lectual, però que sovint és bandejat i cau en l'amor carnal. Dins dels cants d'amor trobem diferents cicles.

En la poesia d'Ausiàs March podem trobar elements característics. D'una banda les imatges i les composicions que hi apareixen, preses sobretot del món mariner (veles e vents, és una llarga comparació), una altra característica important és la sinceritat. Se'ns vol presentar com un amador perfecte. Té consciència de la seva individualitat i és capaç de transmetre'ns-la amb el sentiment d'amargor que ell sentia. Ausiàs considera a la dama simplement com a dona, amb virtuts i vicis, amb fermesa i amb feblesa, un ser capaç de pecar i de fer pecar el poeta.

Entradas relacionadas: