Bernat Metge i Isabel de Villena: Figures Clau de la Literatura Catalana Medieval

Bernat Metge: Vida i Obra

Biografia i Trajectòria Professional

Bernat Metge va néixer a Barcelona al voltant del 1340 i hi va morir el 1413. Membre d'una família culta i acomodada, va treballar com a notari i escrivà de la Cancelleria. En aquest ambient de cultura, va conèixer alguns textos dels humanistes italians i va traduir diverses obres del llatí al català, entre les quals una de Petrarca, Valter e Griselda. També va escriure alguns textos en vers, com ara el Sermó, de marcat caràcter satíric.

El 1390, Bernat Metge va ascendir a secretari del rei Joan I el Caçador. Després de la mort sobtada del monarca, Metge i altres consellers reials van ser acusats d'haver conspirat contra el rei per a assassinar-lo, però finalment Metge va ser perdonat i es convertí en secretari de Martí l'Humà.

Lo somni: L'Obra Mestra de Bernat Metge

L'obra més coneguda de Bernat Metge és un diàleg en prosa titulat Lo somni, que es divideix en quatre Llibres. Com que part dels personatges coincideixen amb persones reals, l'obra s'ha interpretat sovint com una exculpació del mateix Metge sobre la mort de Joan, amb l'objectiu d'aconseguir el favor de Martí l'Humà.

Estructura i Temàtica de Lo somni

• Primer Llibre: A Bernat Metge se li apareix en somnis Joan I, amb qui discuteix sobre la immortalitat de l'ànima.
• Segon Llibre: Bernat Metge interroga el rei sobre les raons de la seva aparició. A més a més, hi intervenen dos personatges de la tradició clàssica: el músic Orfeu i l'endeví Tirèsies.
• Tercer Llibre: Orfeu i Tirèsies expliquen les seves vides i el segon aprofita per a fer un dur atac a les dones.
• Quart Llibre: Bernat Metge replica a Tirèsies fent una defensa de les dones. En acabat, desperta del somni.

Isabel de Villena: Vida i Vita Christi

Biografia i Context Històric

Isabel de Villena va néixer a València l'any 1430. Filla il·legítima del noble Enric de Villena, va entrar de ben menuda a la cort de la reina Maria, la dona d'Alfons el Magnànim. La reina, molt vinculada a la ciutat de València, va promoure la fundació del convent de la Trinitat, i la va nomenar abadessa. Sor Isabel va ser una dona estimada i respectada a la ciutat i va fer del monestir un referent cultural. Va morir el 1490, nou anys abans de la impressió de la seva única obra, el Vita Christi.

El Vita Christi: Edició i Propòsit

El Vita Christi ens ha arribat a partir d'una còpia impresa (no se'n conserva cap de manuscrita). A finals del segle XV, la reina Isabel de Castella va tenir coneixement de l'existència del llibre de la prestigiosa abadessa i en demanà una còpia al batlle general de València. La successora de sor Isabel, sor Aldonça de Monsoriu, va tenir l'encert de promoure, com a resposta a la petició de la reina, una edició impresa de l'obra. Se'n va encarregar l'impressor alemany Llop de la Roca, que treballava a València com molts altres editors europeus de l'època.

L'objectiu del Vita Christi era donar a conèixer la vida de Crist (el títol vol dir això, literalment) i aprendre a estimar-lo, cosa que es considerava l'aspiració màxima en la vida espiritual d'un cristià. Sor Isabel el va escriure, inicialment, com una paràfrasi de l'Evangeli, una narració en prosa adreçada a les monges de la seva comunitat. Això explica que l'estil sigui relativament senzill i que les frases en llatí, per exemple, estiguin explicades en valencià.

La Perspectiva Femenina en el Vita Christi

Però sor Isabel, probablement, volia anar més lluny i conta la Bíblia des de la perspectiva de les dones: la més important és la Mare de Déu, però també n'hi ha d'altres com ara Maria Magdalena, Santa Marta o Santa Anna. A més a més, es rehabilita la figura d'Eva, precisament aquella que la tradició misògina usava per a justificar l'origen del mal associat a la dona. Sovint s'ha interpretat això com una resposta a l'Espill, una