Bernat Metge i Ausiàs March: Dos escriptors catalans destacats

Bernat Metge

Bernat Metge és l'escriptor català més important de l'època. Membre de la cancelleria i secretari reial, pensa com els humanistes. Ho pensa però no és un escriptor humanístic. Els humanistes són una altra mena de bestiar: escriuen en llatí i són filòlegs. Entre els humanistes catalans i Metge hi ha vasta desolació de l'avorriment. Ell no busca l'erudició sinó el saber, que és una altra cosa.

Bernat M. inicia una aventura comparable en ambició literària a la qual fan Petrarca i Boccaccio. Similar però independent. Se serveix dels escriptors de l'antiguitat clàssica i de la novetat italiana del moment per traçar un recorregut personal que hauria pogut dur la literatura catalana a un dels primers llocs d'Europa.

Joanot Martorell llegirà Lo somni i amb l'exaltació d'un alumne entusiasta. L'obra, del 1399, és un diàleg filosòfic, un gènere que anuncia l'assaig dels nostres dies. Metge hi utilitza la narració de la seva biografia per simular que ha estat empresonat i que, en aquell retir, rep la inesperada visita de tres fantasmes. Aleshores es disfressa de personatge de ficció per abordar amb ells algunes conviccions íntimes prou controvertides: la immoralitat de l'ànima, l'actualitat política i la felicitat. Lo somni és, doncs, un sinceríssim oratori dedicat a l'immens poder del dubte, a la capacitat individual de raonar i decidir.

Ausiàs March

Com un incendi desbordant, Ausiàs March cavaller altiu i fulgurant, viu constantment al galop del desig, ardent de totes les flames de la passió i socarrat pel turment d'una consciència crítica depredadora. El seu destí és el d'un home que només entén l'existència a partir dels codis exclusius de l'orgullosa cavalleria i de les dues grans dinàmiques que li són pròpies: la guerra i l'amor.

Com a servidor del rei que havia dut la Corona d'Aragó al seu màxim apogeu, sap que pertany a l'aristocràcia de les armes i que li pertoca continuar i enriquir la fabulosa herència dels trobadors. En realitat, acabarà superant-la per sempre més, ja que es convertirà en el primer poeta català.

Amb només disset anys, fa la guerra en nom del rei i es converteix en un dels seus homes de confiança a Itàlia. El Magnànim és un monarca apassionat pels llibres i pel coneixement literari, en llatí i en vulgar, fins a tal punt que reuneix una impressionant biblioteca reial i escull la figura d'un llibre com un dels seus emblemes. Ausiàs, que s'havia distingit en l'assalt i el pillatge dels Quèrquens és nomenat falconer major del rei o, el que és el mateix, organitzador de les caceres del Magnànim i, per tant, persona íntima del sobirà.